UNA MANERA D'ENTENDRE LA MÚSICA A PARTIR DE L'EDUCACIÓ EN VALORS

EVA QUERALT 

No recordo quan vaig començar a estudiar música a Joventuts Unides. La nit abans de néixer, la meua mare estava a l’assaig de la coral, no se’n podia perdre ni un. De ben menuda, tot i poder quedar-me amb el pare a casa, també acompanyava la mare i els germans a l’assaig i sovint m’adormia en una cadira o als bancs de l’església.

De manera natural van arribar les classes, el cant, el solfeig, el violí quan encara no l’estudiava gairebé ningú... i el conjunt instrumental. Entre unes coses i altres, durant molts anys anava a l’escola de música de dilluns a dissabte. Tots els dies hi tenia alguna classe, de manera que els companys de música eren per força els meus amics, amb qui durant anys vaig compartir mil aventures. Unes amistats reforçades per molts i molts caps de setmana recorrent Catalunya, el País Basc o on fos amb els concerts de L’Ocell Daurat o La Missió, que tant van marcar les nostres vides.  

1996: Estrena de La Missió.
Des de fa uns anys tot això ho visc d’una manera indirecta, ja que ja no visc a la Sénia. Però mai he deixat de fer música, participant en orquestres, corals o diferents projectes de música tradicional i popular. En aquests contextos, sovint m’han tractat com una privilegiada per venir d’on venia, cal dir que som més coneguts i reconeguts del que ens pensem.


2007: Viatge de la Coral Polifònica a Liège (Bèlgica)
Eva Queralt (a la dreta) toca
amb un grup de música tradicional de Liège.
Amb els anys, he conegut altres maneres de fer, altres maneres d’estudiar música, i ha estat a partir d’aquestes experiències quan més he après a valorar tot el que vam aprendre a Joventuts Unides. He entès el valor que tenia en aquell moment estudiar amb el Mètode Ireneu Segarra, he vist com sempre hem estat pioners en ensenyament musical, però sobretot he vist com l’aprenentatge que ens van transmetre anava molt més enllà de la música. Vam aprendre a conviure, a compartir, a treballar en equip, a estimar la nostra cultura i a entendre la música a partir dels valors. La música no és competició, mai pots tocar o cantar contra ningú. Perquè la música uneix, agermana i allibera. Si hi hagués més Joventuts Unides, sens dubte el món aniria millor.
Viatge a Liège. D'esquerra a dreta:
Eva Queralt, Alba Caballer, Pau Ortiz,Maria Mestre i Jordi Verge.

EVA QUERALT
Exalumna


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

HONOR SOCIETAT 2023, UN GRAN HONOR PER A JOVENTUTS UNIDES

PUJA LA NIT COM UN HIMNE DE SAFO. Record i agraïment d'un Concert de Sant Jordi

MUNTANYES DEL CANIGÓ

M'AGRADA LA CORAL!

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS