UN MÉS DE JOVENTUTS UNIDES

Ruben Serret 

Vaig començar a Joventuts Unides des de molt petit, que devia tindre uns 4 anys. Quan penso en Joventuts Unides, sols tinc bons records ja que, encara que em toqués estudiar, sempre ho vaig anar fent en bona companyia. Cada moment era bonic, tant a les classes dins de la rutina, com quan ens tocava preparar una audició. Durant el període que vaig estar fent solfeig, vaig passar per diversos professors, ja que gairebé cada curs en teníem un de diferent i em recordo d'Andreu, de Gregori, de Natàlia Jiménez, d'Albert i de Tíscar.

Audició de Sant Jordi a la Plaça Major. D'esquerra a dreta:
Meritxell Queralt, Clara Vidal, Ruben Serret, Emili Arasa, Lluís Blasco i Natàlia Jiménez.

Amb els anys, també vaig començar amb un instrument que, en el meu cas, va ser el piano. Durant el temps que vaig estar tocant aquest instrument, recordo que les meues professores van ser Núria Tomàs i Cinta Ollé, que sempre em maldaven perquè feia tard o no feia els deures.

A l'arribar a l'ESO, ja vaig anar abandonant l'escola de música, però sempre m'ha agradat gaudir de la música i més en bona companyia.

Felicitats per aquests 50 anys i esperem que en siguin molts més!!

RUBEN SERRET

Exalumne