EN CLAU DE SOL FA

Esteve Costa Ventura Dels primers cinquanta anys de Joventuts Unides n'he viscut ben pocs moments, però sempre han estat molt intensos. És per això que m'he animat a escriure unes línies des del Vallès, ben lluny de les Terres de l'Ebre. Quan en Josep i la Cinta Ollé em van proposar fer un intercanvi entre el seu Cor Jove de Joventuts Unides i el Cor Jove de Sant Agustí de Sabadell que jo dirigia aleshores, sabia ben poca cosa de la Sénia, com ara que és lluny de casa meva (i quan hi vaig anar per primer cop em va semblar que ho era més i tot del que em pensava!) i que els dos germans Ollé, companys meus a l'Esmuc, hi treballaven a una escola de música i amb alguns cors (en aquells moments, el jove i l'infantil). Vet aquí el primer que podem destacar de Joventuts Unides: es pot dir que fa honor al seu nom. Tot i haver arribat als cinquanta anys es tracta d'una escola que valora molt els joves pedagogs de la música a qui no falta preparació ni vocació. Un g

LETÍCIA TÍSCAR Corria l'any 93 quan una tarda, acompanyada de la meva mare, vaig anar a "apuntar-me a solfa". Jo estava contenta perquè aniria a solfa amb els meves amigues Alba i Laura. D'aquells anys, recordo les tardes de solfa en aquella classe amb una vitrina plena d'instruments on hi havia un pal de pluja que ens feia molta gràcia, ja que al pegar-li la volta simulava el soroll de la pluja. També les pallasades que féiem rere la porta de vidre quan anàvem al labavo, els xilofons, les caixes xineses, el metrònom amb forma de pingüí, la   flauta dolça que ens posàvem dintre la roba per escalfar-la... 1993: El meu primer concert de Nadal. D'esquerra a dreta, de davant a darrere: Maria o Marta Amat (eren igualetes), Letícia Tíscar i Alba Verge; Dúnia Cervera, Laura Adell, Ignasi Iranzo i Andreu Martí; Núria Forcadell, Joan Torrens,  Joan Giner, Pau Segura i Isa Nieto; Anna Maria Miguel, Noelia Girona i Marta Garcia. La banda sonora d'aquells a

ENRIC MARTÍ ABELLA La meva relació amb Joventuts Unides comença amb quatre anys, allà per l’any 1998. Vaig començar aprenent llenguatge musical de la mà d’Andreu Martínez i també de Gregori Mestre. A mesura que els cursos van anar passant, van ser altres professors els que em van ensenyar solfeig, com Natàlia Jiménez o Albert Queralt, entre altres. Anava tres dies a la setmana per aprendre llenguatge musical i una hora setmanal a classe d’instrument. Vaig dubtar entre tocar el violí o la guitarra, però finalment em vaig decantar per la segona. El procés per seleccionar un instrument em va semblar molt adient ja que Joventuts Unides em van donar l’oportunitat de provar i estudiar cada instrument abans de decidir-me per un o per l’altre. Entre Albert i Ma. Carmen em van ensenyar a tocar l’instrument, per la qual cosa els estic especialment agraït per tota l’atenció que van dipositar en mi al llarg de tantes hores. Un cop amb un cert nivell de guitarra, vaig poder tocar-la al conjun

Maria Jesús Ortí Quan vaig saber que l´entitat enguany celebrava els 50 anys, vaig recordar que jo hi vaig formar part des del seu inici.Tenia 4 anys.  Encara sembla que fos ahir quan ens vam reunir per a votar un   nom i es va triar el de JOVENTUTS UNIDES, que veritablement és el que era, un grup de joves amb inquietuds culturals i musicals. Una de les primeres activitats , diguem-ne públiques, va ser un festival al Cine Club on vam cantar i coreografiar VIVA LA GENTE (semblant al OH HAPPY DAY d´avui dia.... ha, ha).  També vam fer un pessebre vivent on jo feia de Mare de Déu i Francisco Cervilla de Sant Josep. Vaja parella! Recordo Carlota Cardona, Domingo Caballer,   Adolfo Homedes, José Caballer...  que feien de pastorets. 1969: Ma. Jesús Ortí i Francisco Cervilla. Assajàvem a l´església i apreníem cançons populars que m'han anat molt requetebé a l´hora de fer de mestra i ensenyar-les als meus alumnes. De quan vam anar creixent mai podré oblidar els recitals

Maria Toset Audició de la Coral infantil – Nadal 2009 D'esquerra a dreta, de dalt a baix: Meritxell Morell,  Maria Sebastià,  Gerard Toset, Maria Toset,  Marti Giner  i Guillem Giner. Hola, sóc Maria Toset i des dels 4 anys que vaig a l’escola de Joventuts Unides. Vaig començar a la coral infantil, on hi havia xiquets i xiquetes més grans que jo. Ara faig solfeig, toco la viola, vaig al conjunt instrumental i a cant coral. Amb la coral fem moltes sortides i ens ho passem molt bé. De les sortides que hem fet, recordo que amb la coral infantil i el conjunt instrumental vam anar al cementiri de Sant Gervasi a Barcelona a cantar "L’Ametller" ja que és una poesía de Joan Maragall a la qual Josep Ollé va posar música. Cementiri de Sant Gervasi – Febrer 2010 Pau Ortiz, Alba Caballer, Núria Tomàs, Pasqual Maragall, Oscar Pla, Laia Reverté,  Jordi Verge, Alba Tomàs, Andreu Caballer, Gerard Toset, Júlia Mes