EN CLAU DE SOL FA

MARC PEPIÓ Hola! Tot va començar el 2004, quan jo tenia sols quatre anys i els meus pares em van apuntar a l'escola de Joventuts Unides per practicar una de les poques coses que faig bé i que m'agraden: la música; en especial, l'instrument anomenat guitarra. Trobada d'Aules de Guitarra organitzada per Joventuts Unides (abril 2016, Casa de Cultura). D'esquerra a dreta: Bea Vericat, Albert Queralt, ... Àngel Pago, Joel Llobregat, Oriol Martí, Albert Abella, Marc Pepió i Quim Ferrer, dirigits per Mari Carmen Segarra. No sé per què m'agrada la guitarra, però el que sí que sé és que sempre que ha sonat alguna cançó, sempre he cantat la melodia de la guitarra. Ara mateix, per a mi la guitarra ho és tot. Fins i tot he estat més pendent de la música que dels estudis i he arribat a deixar-me la música per centrar-me en els estudis, però no va ser una bona idea ja que vaig començar a no preocupar-me per res. El que jo pensava era: "Per a què he d'est

ADRIANA RUEDA La música és un soroll que es fa amb instruments. Cantar m'agrada; perquè em fa confiar en mi mateixa i transmeto els meus sentiments cantant. M'agrada una cançó que es diu "El tortell": és molt animada i divertida. A part, també m'agraden "Margarideta", "Els esclops d'en Pau", "Una dona llarga i prima"... Un concert que em va agradar molt va ser el de l'any passat a l'església amb l'orgue: em vaig sentir contenta! Concert de Nadal 2015. El que més m'agrada de l'escola són els instruments. A mi m'agrada el piano i m'agradaria ser pianista. Puc dir que els meus mestres han estat Albert, Judit, Cinta, Josep i Gregori. I també que els meus amics són Ana, Marta, Paula E., Vega... Per l'aniversari, el regal que li faria a Joventuts Unides seria una restauració perquè estiga molts anys l'escola. ADRIANA RUEDA Alumna

ADRIANA FERRERES Voldria felicitar l’escola Joventuts Unides pel seu 50è aniversari i desitjar-li molts anys més ensenyant i fent   música. Durant aquest any, s’han preparat moltes activitats per celebrar aquests cinquanta anys. Quina festassa! L’escola s’ho mereix. Seran 50 anys ben “sonats”. Probablement, un 21 de juny celebrant la Festa de la Música a la placeta del carrer del Sol. D'esquerra a dreta: ..., Oriol Amat, Jordi Antolí, ... Carmen Calafat, Anabel Meseguer, ... Maria Julian, Meritxell Fernández, Adriana Ferreres i Anna Cris Lleixà, amb Andreu Martínez a l'espineta. Darrera de cada acte, hi ha el treball de músics,   cantaires, professors, menuts, joves i grans, pares, famílies… agrupats per sentir i fer sonar la música, i amb la il·lusió que surti bé. Però, acompanyant aquest treball   de tothom, hi ha el clima de l’escola. Em costa definir-lo només amb una sola paraula, perquè són moltes les qualitats del clima de l’escola: ACOLLIMENT, FAMÍLIA, PROXIMI

JÚLIA JUAN TOMÀS Sóc Júlia Juan Tomàs i tinc 4 anys. I aquesta és la meua col·laboració pels 50 anys de Joventuts Unides. Concert de Nadal 2015. Júlia Juan i Quim Ferré fent cagar el tió. Per a mi la música és cantar i ballar. M'agrada cantar perquè fem cançons xules. De totes, la cançó que més m'agrada és la del Cagatió: m'agrada perquè la mama me la va ensenyar. Unes altres cançons que sé són la del "Peix, peixet", "El tortell"... I un concert que em va agradar molt va ser el de La Transatlàntida, perquè estàvem tots a l'escenari. Carrossa de Festes Majors 2016 amb motiu de La Transatlàntida. Jo sóc la més menudeta de dalt del remolc. A primer terme, mons pares, Raül i Marta.  El que més m'agrada de l'escola és cantar, ballar i tocar els instruments. Els meus mestres són Judit, Josep i Cinta. I els meus amiguets són Quim i Xavi. A mi, l'instrument que m'agradari tocar és el violí, perquè el papa me'l va enseny

NÚRIA TOMÀS Acabant-se l’any del 50è aniversari i després de molts mesos de tindre un text començat, em decideixo a reescriure i acabar l’escrit sobre el meu pas per l’escola de música. Començaré pel final, per quan fa dues setmanes, al costat de ma germana, mon germà a l’altra punta però ben a la vista i Núria Villalbí a dos cadires de la meua, vaig agafar la flauta per primera vegada en molts anys i vaig notar com se’m posava la pell de gallina al fer anar els dits, maldestres en més d’un passatge, per què no dir-ho, i sentir l’olor d’aquella fusta càlida i vibrant, talment adormida. Els aplaudiments i les mostres de satisfacció no es donaven debades, els records estaven a flor de pell. I uns records no es mostren d’aquesta manera, emotius i orgullosos, si no hi ha alguna cosa que els ha creat. Les tres mosqueteres. Records? Imatges? Puc enumerar-ne de tot tipus: l’olor de puro de mossèn Sunyer, els globus d’aigua a la sortida, la cortineta de la porta d’entrada marcada al

MARTÍ SANCHO CAPSETA Hola! Sóc Martí Sancho Capseta. Per a mi la música és poder cantar. Canto... això vol dir que m'agrada cantar! Una cançó que sempre m'ha agradat molt és "El circ ha arribat", perquè té frases guais. I altres cançons que m'agraden són "El lleó", "La cançó de l'empipat", "Un, dos, tres, quatre"... De concerts que m'han agradat estan el de Nadal de l'any passat, perquè vam fer-lo a l'església. I també la Transatlàntida i l'actuació al Centre Obrer. Actuació de la Coral de Mitjans a l'acte d'inauguració del curs de l'Antena del Coneixement de la URV. Al mig, amb ulleres, Martí Sancho.  (Centre Obrer de la Sénia, novembre de 2016) El que és m'agrada de l'escola són els instruments. Els meus mestres són Marc, Albert, Cinta, Josep i Andreu. I els amiguets són Marc i Cristina, entre altres. L'instrument que m'agradaria tocar és la guitarra. Perquè és guai!

ADRIANA SEBASTIÀ QUEROL    Estimats amics, Enguany fa cinquanta anys de la fundació de l’entitat. Jo he format part d’ella més de trenta anys,    i us estic molt agraïda pels bons moments de companyonia que vaig passar i per l’amistat incondicional de què  vaig gaudir amb tots vosaltres. D'esquerra a dreta: Emília Balada, Felisa Tomàs, Albertina Llobregat, ... Pepita Querol, Adriana Sebastià, ... Sergi Almuni, Ramon Verge, Joan Segura, Daniel Cervera i Santiago Martí. (Foto: Elena Garcia) Ara ja va uns quants anys que ho vaig deixar. En apropar-se la festa final de l’aniversari, m’heu convidat a participar d’aquesta cloenda i us estic molt agraïda de veure que encara penseu en tots en els que un dia o un altre vam estar junts. Tots els assajos que falten fer fer el concert de cloenda del dia 30 de desembre estaré encantada de tornar a participar amb tots vosaltres,   perquè no pensava que quan ens veuríem entrar per la porta, després de tant de temps, em transme

AINA ARASA CARBÓ  Concert de fi de curs 2015. Aina, la primera a la dreta. Sóc Aina Arasa i tinc 6 anys. Per a mi la música és com la flauta. Estem a solfa, i m'agrada cantar. La meua cançó preferida és "Olles de vi blanc" i m'agrada perquè em fa riure! Però també m'agraden "La lluna", "La guineueta" i "L'escarbat Bum Bum". Un concert que em va agradar molt va ser el de la formiga Que!!! Em va agradar perquè hi havia moltes formigues! El que més m'agrada de l'escola és anar a la coral. Els meus mestres són Judit, Cinta i Josep i tinc d'amiguets Marina, Guifré, Cristina i Guim. L'instrument que m'agradaria tocar és la flauta travessera, perquè sona molt aguda. El regal que li faria a Joventuts Unides per l'aniversari seria mooolta xocolata!! AINA ARASA CARBÓ Alumna