EN CLAU DE SOL FA

Va passar Sant Jordi, el patró de Catalunya , la Diada de la rosa i del llibre. El vam viure des de l'enyorament, potser amb rosa, potser amb llibre, però sense l'ambient del carrer, sense tocar, sense olorar, sense ballar sardanes i sense el Concert de Sant Jordi. El concert, si més no, el vam voler viure simbòlicament engrescant-nos en aquest projecte de gravació individual per a un cant col·lectiu , tal com us explicàvem en el passat article . I així va sortir un vídeo que vam estrenar el 22 d'abril, a l'hora en què hauria hagut de començar el nostre concert i que recull l'única cançó que, ininterrompudament, hem cantat cada any: Senyor Sant Jordi . Enllaç:   Senyor Sant Jordi (Sant Jordi 2020) Ja vam expressar en aquell article els agraïments, necessaris i fervorosos. Avui podem revelar que la primera persona (entre altres) que va llançar la idea va ser l'amiga  Orfelina Martí . I que la cantaire que va insistir oportunament al seu moment, com una e

Primer fou la idea. Algú que s'estima la Coral la llançà: "Podríeu fer alguna cosa amb alguna de les peces que preparàveu per a Sant Jordi. Estic segura que quedaria molt bé. Jo ja ho visualitzo." Silenci. Perquè, és clar, un muntatge així és complicat si no es coneixen els mitjans, la manera... i la nostra Coral Polifònica no som professionals, i... La idea persistí, insistent, al cap d'uns dies: "Vatres què fareu per Sant Jordi?" "Qui vols dir" " A la Coral... Jo em pensava que faríeu una gravació. Enregistrar-se amb vídeo és fàcil, però algú ho hauria de muntar" Potser sí, però els cantaires no n'estem avesats, i som cantaires de coral i no pas solistes... A la tercera, la idea caigué pel seu pes, com fruita madura, el cercle va quadrar i els astres s'alinearen perquè la idea quallés. Una cantaire va tornar a traure el tema a partir d'un concurs de l'ajuntament: "Estaria bé preparar alguna co

Lluís i Uxia La majoria de nosaltres estem aturats, però al defora el món va fent el seu camí. De vegades inesperat, de vegades fatalment equivocat. Perquè segur que en alguns casos es deu equivocar. Ahir, a través de les xarxes és clar (el nostre mitjà de comunicació ara mateix) coneixíem un altre fet dolorós: Lluís Horta ens havia deixat . Tal vegada pel nom no el coneixeríeu els qui no hi teníeu una relació directa, però, veient la seua foto, diríeu: "Ah, sí! Ja sé qui és." Potser perquè era una persona robusta, que no passava desapercebuda; potser, especialment, perquè, fins i tot sense haver-li parlat mai, notaves que els seus ulls transmetien bondat. Sabem que Lluís era una persona molt estimada en les entitats en què participava: el Centre Excursionista Refalgarí li dedica unes paraules sentides ; també des de Roquetes o Xerta: tots en destaquen el seu amor a la natura, als Ports; la seua disposició a ajudar; la seua cordialitat de tracte amb tothom, grans

Amb ABRIL FABREGAT JIMÉNEZ Amb DANIEL CERVERA i EMÍLIA BALADA Aquest cap de setmana passat ha fet una miqueta de sol. Ja en teníem ganes! Heu sortit vosaltres també al terrat, al balcó o a la terrasseta? Per caminar, llegir, fer gimnàstica o prendre el sol? De moment, és el que podem fer, i s'ha de reconèixer que hi ha vida als terrats i que una mica de solet s'agraeix. Com diu la cançó:  "Surt, sol solet. Tots tenim fred. Vine per Sant Jordi, vine sol solet. Si tu no vens, no puc sortir. Vine per Sant Jordi, vine al meu jardí, al jardí. La la la la, la la la la; vine per Sant Jordi, vine sol solet." Ahir va ser Diumenge de Rams i la coral polifònica havíem de cantar, per col·laborar-hi,  en el Festival de Mans Unides . D'aquí a dos setmanes serà Sant Jordi i el concert queda, com tot, congelat; a veure si el bon temps fon el gel i els virus. Al maig hi havia trobades de les corals infantils i del cor jove : queden en stand-by o, més aviat, en stop

"Abril, t'has vestit d'hivern / i has confós els qui et viatgen" . Així comença el poema que avui mateix, tot just començat el mes, ens ha regalat Maria Mingorance . Maria, la brillant i polifacètica Maria: mestra, artista, cantaire i cantant , una de les veus de Mascarats i una veu poètica que, de tant en tant, en forma de poesia o de prosa, ens va delectant amb reflexions i metàfores, sensacions i reivindicacions. Maria, també, la poetessa . Maria parla de l'abril des de la situació en què ens trobem, que guaitem la vida des de darrere de la finestra: "ja no podem veure ni sentir / el vernís del sol sobre els mars" . Un mes en què deixarem de ser protagonistes i enyorarem infinitament el Sant Jordi al carrer i a l'escenari ("els mercats de flors, llibres i alegries") , perquè ara tota relació necessita un espai enmig ("ni res que no passe pel filtre de la distància" ) Tanmateix, la primavera arribarà i, des de la finestra