MOSSÈN SUÑÉ EN EL RECORD

De -
Avui hem conegut la notícia que mossèn Suñé ens ha deixat. Des de la Sénia, aquest poble que ell va estimar tant, i des de Joventuts Unides, aquesta entitat que ell va acollir a casa, com un veritable pare, ens unim al dol de la seua família i volem retre-li, en certa manera, el nostre petit homenatge. Ho fem amb una pluja de records que ens vénen al pensament:

1991. Claustre de l'escola de música amb berenar. D'esquerra a dreta: Andreu Martínez, Albert Queralt, Teresina Suñé, Cristóbal Suiñé, Rosa Vinyals, Lledó Barberà i Gregori Mestre. A la casa abadia, a l'aula de dins, vora les finestres que donen al riu.
La seua salutació amb una forta estrebada de mans; el cigar a la boca; la seua veu imponent; el despatx: un desordre amb perfecte ordre; els parlaments després dels nostres concerts; les misses i les novenes de Pallerols; l'orgue; les dos Trobades d'Animadors de Cant que va acollir; els pelegrinatges a Montserrat; els viatges a Roma; mossèn saludant els xiquets: tots es paraven a donar-li la mà; mossèn i la seua germana Tresina, sempre amable i riallera; mossèn i el violoncel·lista de la jove orquestra de Múnic que va acollir a casa seua, amb qui parlaven en llatí; mossèn saludant el P. Gregori i el P. Abat Cassià en les seues estades a la Sénia per inaugurar o celebrar l'orgue, o durant les Trobades...

Mossèn Suñé restarà sempre amb nosaltres perquè, amb moltes altres persones, Joventuts Unides existeix gràcies a ell. Quan es van fer obres per renovar el terra de la casa abadia i canviar-ne les rajoles, Càrol Allepuz va tenir la pensada de guardar-ne diverses: dos les tenim penjades a l'aula gran de la nova escola de música. Ella mateixa hi va donar tot el significat: Aquelles rajoles tenen les petjades de tanta i tanta gent que havia passat per Joventuts Unides; petjades alegres de xiquets contents, petjades cansades de gent més gran... Avui podem dir que tenen, sobretot, les petjades de mossèn Suñé. I les tenim presents cada dia, mentre fem música, al costat del piano de cua, al nostre costat.

Gràcies, Mossèn Suñé. Amb nosaltres sempre!




Comentaris

kamon llopis ha dit…
era el mosen de les tres M M M misa matrimoni y mesa ere un bon comensal y bon tertulia
30 de gener del 2017, a les 23:02
Unknown ha dit…
Desde 1951 han estat 65 anys de servidor del Senyor i de la gent amb senzillesa i alegria.
Segur que des d'on estigui ens porta a tots al Cor, a l'igual que natres a ell.
En nom de tota la família agraïm les vostres mostres d'afecte cap al tiet.
31 de gener del 2017, a les 22:07
JOVENTUTS UNIDES ha dit…
Ens unim a vosaltres amb aquest mateix sentiment. Moltes gràcies.
1 de febrer del 2017, a les 6:20
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

HONOR SOCIETAT 2023, UN GRAN HONOR PER A JOVENTUTS UNIDES

De -
Imatge
A hores d'ara ja és una notícia coneguda per tota la família de Joventuts Unides però ens plau fer-la conèixer també a tothom que segueix amb afecte i simpatia les vicissituds que viu la nostra entitat, humil però d'una important tradició acumulada. Així, el passat 17 de juny, Joventuts Unides va rebre el premi que atorga anualment l'assosicació Josep Climent, de Castelló, a una entitat destacada per la seua trajectòria a favor de la cultura catalana . El guardó, un bell quadre que recull el diploma corresponent, comença amb uns versos del poeta Pere Quart del seu poema "Corrandes d'exili", seguits del text justificatiu del premi:         Una esperança desfeta,           una recança infinita,           i una pàtria tan petita          que la somio completa. Per ser com sou, perquè heu lluitat per la pau i la unitat, perquè heu fet possible la més bella música, perquè heu mantingut encesa la flama de la pàtria, perquè creeu en temps de descreença i espereu cont
Continua llegint

PUJA LA NIT COM UN HIMNE DE SAFO. Record i agraïment d'un Concert de Sant Jordi

De -
Imatge
 ROSA VINYALS   "Puja la nit com un himne de Safo..." Em ve al pensament aquest vers, tan meravellosament recitat --declamat-- per Dragos Bandi, perquè amb ell iniciava el record i la reflexió. "Refaig un vell camí familiar, / us recorde, / us evoque, / us necessite cada dia més, / la vostra callada companyia mentre escric". Molt hem viscut junts. Hom podria dir que tota una vida. Gairebé. Recordo un moment, potser del primer any de formar part de Joventuts Unides. Estàvem al xalet de Julio Allepuz i Mari Tere Garcia. Celebràvem alguna cosa, no sé què, però hi érem la coral de llavors, força nombrosa. Jo devia tindre, potser, divuit o dinou anys... o disset. Hi era, és clar, Maria Unió. Jo havia "escrit" un "poemeta" (no se li'n podria dir ni això) i, és clar, em van dir de llegir-lo. Deia coses com: "Que, quan un de tots riu, / qui riu? Tots. / Que, quan un de tots plora, / tots amb ell. / Que sou part de ma vida, / sí que ho sou / de d
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i l'enyorament d'un enamorat, a
Continua llegint

M'AGRADA LA CORAL!

De -
Imatge
MARISA ACCENSI      Fa un any i tres mesos que visc a la Sénia, per motius personals...  La meva mare està interna a L'Onada, vaig cada dia a veure-la i d'aquí la meva relació amb la Coral...  Un dimarts, vaig sentir les notes d'un piano... El sr. Joan Segura dóna suport, amb les notes musicals, a la sra. Àngels.  La música em va atreure i em vaig apropar perquè la música tan dolça em va captivar; i em vaig adonar que era molt bonic el que ells dos feien. Allí vaig conèixer el sr. Joan, que em va comentar que podria anar a cantar, si em venia de gust, a la Coral. Com no? A mi m'agrada moltíssim cantar! El Sr. Joan em va convidar a l'assaig del següent divendres... i vaig anar-hi gustosament i em vaig trobar amb persones francament agradables, que em van rebre de bon grat i amb qui em vaig sentir molt a gust, amb la seva companyia i amb la seva veu unificada. 11-3-2016. Assaig de la Coral Polifonica. D'esquerra a dreta: Cinta Ollé, Elisa, Pepita Arrufat
Continua llegint

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS

De -
Imatge
Avui la Sénia s'ha llevat trista . Ahir els diaris digitals donaven la notícia, i la tele se'n feia ressò: havien mort tres catalans a Geòrgia per causa d'una allau mentre practicaven esquí de muntanya. Tristor. Pena. Al matí hem sabut que un dels tres esquiadors és Anselmo Ramírez . Anselmo el coneixem, com coneixem tota la seua família, la major part de la qual viu a la Sénia. El cor se'ns ha fet més petit. Dol més. El dia ja no podrà ser alegre a la Sénia. Ja fa temps que pensàvem que, en aquest blog, caldria parlar de la  gran família Mestre, els Torreta, que pervenen de Vallibona,   per la importància que han tingut i tenen per a l'entitat. Des de  Gregori Mestre ,  tants i tants anys vinculat plenament a pràcticament totes les seccions de l'entitat, fins a  Abril Fabregat ,  que ara té cinc anys, tots els cosins de la família han passat per Joventuts Unides en un moment o altre, amb més o menys vinculació, i cadascun d'ells es mereixeria un a
Continua llegint