UNA AVENTURA ENRIQUIDORA

De -
RUT QUERALT VINYALS  
Arribat el nou any, m’he decidit a posar fil a l’agulla i acabar l’escrit que durant tot el 2016 ha estat començat. Per posar-nos en context, vaig començar a Joventuts Unides amb 3 anys, juntament amb un grupet d’amics que dia sí dia també hi anàvem a aprendre música.
Audició de Sant Jordi a la plaça Major. D'esquerra a dreta: Albert Queralt (dirigeix), Àlex Martín, Quim Juan, David Vinyals, Rut Queralt, Júlia Caballer, Davínia Arasa i Irene Bel.


De l’escola vella, recordo els assajos de la Coral Polifònica, quan els xiquets que hi anàvem amb els pares aprofitàvem per jugar amb els instruments de l’aula del costat; o també les classes amb Laura Jiménez, amenes i profitoses, tot i que encara no comprenc d’on treia tanta paciència per aguantar-nos. Els assajos del Conjunt Instrumental amb Ratapasteres o els dies de Santa Cecília, amb el te calentet que ens oferien o les típiques avellanes. Paral·lelament, durant aquests anys també va ser quan vaig començar a tocar el piano, a més del violí que havia començat un any abans. Va coincidir el meu primer any amb l’arribada a l’escola dels germans Ollé. El meu primer professor de piano va ser Josep, un jove tortosí que tenia una manera d’ensenyar molt peculiar: em feia improvisar i posar lletra a algunes peces. Com a anècdota, recordo un dia que em va fer escriure una lletra a un estudi que, des del meu parer, era molt avorrit. El món em va caure a sobre, però me’n vaig sortir prou bé. Tot plegat va resultar molt divertit.

Ja a l’escola nova, vaig continuar anant a la coral, a llenguatge musical, a violí i a piano. Va ser pocs anys després quan, entre unes coses i altres, vaig decidir fer la prova al conservatori –més que res, vaig anar a provar sort-. El resultat va ser positiu: vaig entrar-hi i, si tot va bé, enguany acabaré el Grau Professional. És aquí on aprofito per agrair tota la feina que van fer, en el seu moment, Judit Peiró, per a la prova de llenguatge; David Guzmán, que em va preparar per a la transcendent prova de violí; i, sobretot, l’esforç de Josep Ollé, del qual recordo que estàvem, la nit abans de l’examen, fent un skype per repassar escales i intervals entonats.
Cinta Ollé dirigeix la coral infantil. D'esquerra a dreta, de davant a darrere: David Vinyals, Alba Matheu, Júlia Mestre, Maria Sebastià, Sara Verge, Dúnia Pla, Iris Verge, Gerard Toset, Rut Queralt, Meritxell Queralt, Òscar Pla i Laura Matheu.
Ho he deixat per al final, però això no vol dir que ha sigut menys important, ans al contrari. Crec que l’ensenyament fonamental de Joventuts Unides és el cant coral i, a mi, m’ha arribat de ple. Des de la Coral Infantil –on érem quatre gats que féiem el que podíem per afinar i cantar bé, però que xalàvem d’allò més- fins a la Coral Polifònica, passant pel Cor de Mitjans, el Cor de Grans i el Cor Jove. Amb tots, he viscut moltes experiències: les cançons de Somriures i Llàgrimes, Los chicos del coro o  la cantata El Follet Valent, el viatge a Bèlgica l’any 2007 o el de l’Alguer (enguany farà quatre anys!), l’intercanvi a Mallorca i l’inoblidable concert a l’Auditori de Barcelona o el del mateix cap de setmana a Cabrera de Mar són alguns dels exemples que tinc més presents.

Tot això, ho vaig combinar amb les classes que vaig impartir com a mestra dels xiquets de 3 anys. Quina gran experiència! Durant els tres anys que vaig estar-hi, va ser un aprenentatge constant. Només puc agrair, una vegada més, l’oportunitat i els consells de Cinta Ollé. Les convivències d’abans i després dels concerts van fer que l’afecte per Cinta fos cada vegada més gran, per la feina que feia (i que fa) i l’energia i les ganes que transmet per cantar i passar-ho bé.
Sendera de Concerts, Montserrat.
D'esquerra a dreta:
Eneko  Amundarain, Júlia Mestre,
Meritxell Queralt, Jordi Benaiges,
Rut Queralt, Josep Ollé
i Núria Podeschva.
Com a reflexió final, penso que Joventuts Unides és el que el seu nom indica: un col·lectiu de "joves" que s’organitzen per fer activitats units. Per exemplificar-ho, no hi ha millor exemple que la Sendera de Concerts. Cinquanta anys després de la fundació de l’escola, un conjunt de persones han sigut capaces d’aplegar músics de diferents edats per encaminar-se cap a Montserrat. Una aventura realment enriquidora.
Moltes gràcies a tots i cadascun dels que hi heu dedicat una miqueta -o molt- d’esforç. Enhorabona i per molts anys!
RUT QUERALT VINYALS
Exalumna. Cantaire i col·laboradora de les corals infantils.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i...
Continua llegint

LLUÍS, PARE D'UXIA

De -
Imatge
Lluís i Uxia La majoria de nosaltres estem aturats, però al defora el món va fent el seu camí. De vegades inesperat, de vegades fatalment equivocat. Perquè segur que en alguns casos es deu equivocar. Ahir, a través de les xarxes és clar (el nostre mitjà de comunicació ara mateix) coneixíem un altre fet dolorós: Lluís Horta ens havia deixat . Tal vegada pel nom no el coneixeríeu els qui no hi teníeu una relació directa, però, veient la seua foto, diríeu: "Ah, sí! Ja sé qui és." Potser perquè era una persona robusta, que no passava desapercebuda; potser, especialment, perquè, fins i tot sense haver-li parlat mai, notaves que els seus ulls transmetien bondat. Sabem que Lluís era una persona molt estimada en les entitats en què participava: el Centre Excursionista Refalgarí li dedica unes paraules sentides ; també des de Roquetes o Xerta: tots en destaquen el seu amor a la natura, als Ports; la seua disposició a ajudar; la seua cordialitat de tracte amb tothom, grans...
Continua llegint

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS

De -
Imatge
Avui la Sénia s'ha llevat trista . Ahir els diaris digitals donaven la notícia, i la tele se'n feia ressò: havien mort tres catalans a Geòrgia per causa d'una allau mentre practicaven esquí de muntanya. Tristor. Pena. Al matí hem sabut que un dels tres esquiadors és Anselmo Ramírez . Anselmo el coneixem, com coneixem tota la seua família, la major part de la qual viu a la Sénia. El cor se'ns ha fet més petit. Dol més. El dia ja no podrà ser alegre a la Sénia. Ja fa temps que pensàvem que, en aquest blog, caldria parlar de la  gran família Mestre, els Torreta, que pervenen de Vallibona,   per la importància que han tingut i tenen per a l'entitat. Des de  Gregori Mestre ,  tants i tants anys vinculat plenament a pràcticament totes les seccions de l'entitat, fins a  Abril Fabregat ,  que ara té cinc anys, tots els cosins de la família han passat per Joventuts Unides en un moment o altre, amb més o menys vinculació, i cadascun d'ells es mereixeria un ...
Continua llegint

MOSSÈN SUÑÉ EN EL RECORD

De -
Imatge
Avui hem conegut la notícia que mossèn Suñé ens ha deixat. Des de la Sénia, aquest poble que ell va estimar tant, i des de Joventuts Unides, aquesta entitat que ell va acollir a casa, com un veritable pare, ens unim al dol de la seua família i volem retre-li, en certa manera, el nostre petit homenatge. Ho fem amb  una pluja de records que ens vénen al pensament: 1991. Claustre de l'escola de música amb berenar. D'esquerra a dreta: Andreu Martínez, Albert Queralt, Teresina Suñé, Cristóbal Suiñé, Rosa Vinyals, Lledó Barberà i Gregori Mestre. A la casa abadia, a l'aula de dins, vora les finestres que donen al riu. La seua salutació amb una forta estrebada de mans; el cigar a la boca; la seua veu imponent; el despatx: un desordre amb perfecte ordre; els parlaments després dels nostres concerts; les misses i les novenes de Pallerols; l'orgue; les dos Trobades d'Animadors de Cant que va acollir; els pelegrinatges a Montserrat; els viatges a Roma; mossèn saludant e...
Continua llegint

L'AMETLLER FLORIT DE JOAN MARAGALL

De -
Imatge
PERE MARAGALL MIRA   2010: L'Ametller Florit. Manel Ollé i Pere Maragall. L’any 2010, el 14 de febrer se celebrava la festa de l’ametller florit davant la tomba del poeta Joan Maragall al cementiri de Sant Gervasi de Barcelona. És una trobada que es remunta al 1924, quan per primer cop un grup entusiasta va plantar-hi el primer ametller. Aquell any 2010 s’esqueia l’inici de l’Any commemoratiu dels aniversaris maragallians—150 del naixement, 100 any de la mort, el 2011—i per una feliç coincidència es va incorporar a l’acte la cantada de la coral de les Joventuts Unides de La Sènia, gràcies a la iniciativa de Josep Ollé, que estrenava aleshores les seves composicions musicals d’alguns poemes (L’ametller, Sol, solet...) 2010: Actuació de Joventuts Unides a la Festa de l'Ametller Florit. Aquesta intervenció va representar una nova etapa en les celebracions de l’ametller maragallià, que a partir d’aleshores comptaria amb un públic i una particip...
Continua llegint