UNA AVENTURA ENRIQUIDORA

RUT QUERALT VINYALS  

Arribat el nou any, m’he decidit a posar fil a l’agulla i acabar l’escrit que durant tot el 2016 ha estat començat. Per posar-nos en context, vaig començar a Joventuts Unides amb 3 anys, juntament amb un grupet d’amics que dia sí dia també hi anàvem a aprendre música.

Audició de Sant Jordi a la plaça Major. D'esquerra a dreta: Albert Queralt (dirigeix), Àlex Martín, Quim Juan, David Vinyals, Rut Queralt, Júlia Caballer, Davínia Arasa i Irene Bel.

De l’escola vella, recordo els assajos de la Coral Polifònica, quan els xiquets que hi anàvem amb els pares aprofitàvem per jugar amb els instruments de l’aula del costat; o també les classes amb Laura Jiménez, amenes i profitoses, tot i que encara no comprenc d’on treia tanta paciència per aguantar-nos. Els assajos del Conjunt Instrumental amb Ratapasteres o els dies de Santa Cecília, amb el te calentet que ens oferien o les típiques avellanes. Paral·lelament, durant aquests anys també va ser quan vaig començar a tocar el piano, a més del violí que havia començat un any abans. Va coincidir el meu primer any amb l’arribada a l’escola dels germans Ollé. El meu primer professor de piano va ser Josep, un jove tortosí que tenia una manera d’ensenyar molt peculiar: em feia improvisar i posar lletra a algunes peces. Com a anècdota, recordo un dia que em va fer escriure una lletra a un estudi que, des del meu parer, era molt avorrit. El món em va caure a sobre, però me’n vaig sortir prou bé. Tot plegat va resultar molt divertit.

Ja a l’escola nova, vaig continuar anant a la coral, a llenguatge musical, a violí i a piano. Va ser pocs anys després quan, entre unes coses i altres, vaig decidir fer la prova al conservatori –més que res, vaig anar a provar sort-. El resultat va ser positiu: vaig entrar-hi i, si tot va bé, enguany acabaré el Grau Professional. És aquí on aprofito per agrair tota la feina que van fer, en el seu moment, Judit Peiró, per a la prova de llenguatge; David Guzmán, que em va preparar per a la transcendent prova de violí; i, sobretot, l’esforç de Josep Ollé, del qual recordo que estàvem, la nit abans de l’examen, fent un skype per repassar escales i intervals entonats.

Cinta Ollé dirigeix la coral infantil. D'esquerra a dreta, de davant a darrere: David Vinyals, Alba Matheu, Júlia Mestre, Maria Sebastià, Sara Verge, Dúnia Pla, Iris Verge, Gerard Toset, Rut Queralt, Meritxell Queralt, Òscar Pla i Laura Matheu.

Ho he deixat per al final, però això no vol dir que ha sigut menys important, ans al contrari. Crec que l’ensenyament fonamental de Joventuts Unides és el cant coral i, a mi, m’ha arribat de ple. Des de la Coral Infantil –on érem quatre gats que féiem el que podíem per afinar i cantar bé, però que xalàvem d’allò més- fins a la Coral Polifònica, passant pel Cor de Mitjans, el Cor de Grans i el Cor Jove. Amb tots, he viscut moltes experiències: les cançons de Somriures i Llàgrimes, Los chicos del coro o  la cantata El Follet Valent, el viatge a Bèlgica l’any 2007 o el de l’Alguer (enguany farà quatre anys!), l’intercanvi a Mallorca i l’inoblidable concert a l’Auditori de Barcelona o el del mateix cap de setmana a Cabrera de Mar són alguns dels exemples que tinc més presents.

Tot això, ho vaig combinar amb les classes que vaig impartir com a mestra dels xiquets de 3 anys. Quina gran experiència! Durant els tres anys que vaig estar-hi, va ser un aprenentatge constant. Només puc agrair, una vegada més, l’oportunitat i els consells de Cinta Ollé. Les convivències d’abans i després dels concerts van fer que l’afecte per Cinta fos cada vegada més gran, per la feina que feia (i que fa) i l’energia i les ganes que transmet per cantar i passar-ho bé.

Sendera de Concerts, Montserrat.
D'esquerra a dreta:
Eneko  Amundarain, Júlia Mestre,
Meritxell Queralt, Jordi Benaiges,
Rut Queralt, Josep Ollé
i Núria Podeschva.

Com a reflexió final, penso que Joventuts Unides és el que el seu nom indica: un col·lectiu de "joves" que s’organitzen per fer activitats units. Per exemplificar-ho, no hi ha millor exemple que la Sendera de Concerts. Cinquanta anys després de la fundació de l’escola, un conjunt de persones han sigut capaces d’aplegar músics de diferents edats per encaminar-se cap a Montserrat. Una aventura realment enriquidora.

Moltes gràcies a tots i cadascun dels que hi heu dedicat una miqueta -o molt- d’esforç. Enhorabona i per molts anys!

RUT QUERALT VINYALS

Exalumna. Cantaire i col·laboradora de les corals infantils.