D'UNA CASUALITAT A UNA FONDA AMISTAT
Cinta Ollé i Sabaté
Ara que ja s'acaba el 50è aniversari, em decideixo a enllestir el meu escrit. Porto tot un any pensant que
he de trobar una estona per fer-lo i han anat passant els mesos...
Com explicar la meva
relació i de Josep amb Joventuts Unides? Doncs us he de dir que va ser la casualitat, una de ben gran. El nostre pare, des de sempre, ha estat subscriptor de la revista Serra d'Or, que publica
l'Abadia de Montserrat i on es parla bàsicament de literatura. En un número va
veure un anunci d'uns cursos de direcció que es feien a l'estiu a Montserrat; crec que altres
anys el devia haver vist, però aquell va ser diferent perquè coneixíem el
director d'una de les trobades: Raül Martínez. Raül havia estat alumne de ma
mare a l'institut d'Amposta i, posteriorment, professor nostre de cant coral al
conservatori de Tortosa. Els nostres pares es van posar en contacte amb ell i
al cap d'una setmana marxàvem dos xiquets de 13 i 12 anys cap a Montserrat,
sense saber gaire bé que volia dir un curs de direcció.
Allà vam conèixer Andreu i, al
saber que érem de Tortosa i que tocàvem el piano i la viola, ja ens va fitxar per a
venir a tocar al conjunt. Al setembre (diria) del mateix any, el 2001, féiem el
debut al conjunt; havíem d'anar a un assaig a la Sénia (sonava força lluny) i
un altre dia ja seria el concert. Per facilitar la feina als nostres pares, Andreu va
fer que Mari ens vingués a buscar a casa. Alguns dies venia Mari, alguns dies
venia Andreu, i recordo que quan anàvem amb Andreu el camí passava volant!!! No
recordo què vam tocar en aquell concert, però sí que vam arribar a un lloc on
Andreu et feia estar amb confiança: la resta de gent del conjunt era com si ja
els coneguessis, no et senties un estrany que arribava com un satèl·lit en un
lloc. Aquest fet, la gran complicitat entre Andreu i els músics, entre les
famílies dels músics, va ser el que va fer que no deixéssim de venir a tocar la
viola a la Sénia sempre que ens ho demanaven. Diria que el concert de Nadal i
el de final de curs eren fixos i no sabria dir fins quin any vam venir.
Recordo especialment tres
concerts: Un, el concert de final de curs "La volta al món amb cançons", un conte molt bonic que passava per diversos països; fins i tot
hi havia una trapezista (Mònica Segura) penjada del sostre de l'escenari.
El segon concert que recordo va
ser el concert de Nadal del 2003 on Andreu va comunicar que al febrer marxava
cap a Montserrat i que era una decisió definitiva. Recordo que la gent va
començar a plorar i es va acabar el concert amb una sensació ben estranya, de
gran pèrdua. Fins i tot, jo que hi pujava esporàdicament estava ben trista i
algunes llàgrimes també es van escapar.
 |
| 2004. Concert de comiat d'Andreu. A l'esquerra d'Andreu, Pau Ortiz, Javier Fernàndez, Maria Mestre, Blai Tíscar... A la dreta, Ignasi Iranzo, Alba Fierro, Carles Abella, Maria Amat, Alba Tomàs, Carme Abella, Rosa Vinyals, Domingo Caballer i Ma. Carmen Garcia, entre altres. A primer terme, a la dreta i d'esquena, Cinta Ollé amb la viola a la mà, al costat de Laura Jiménez. A l'espineta, Gemma Naranjo. |
I com no, el concert de comiat
d'Andreu, allà sí que tot el conjunt i la coral tocàvem i cantàvem les últimes
peces amb llàgrimes als ulls. Tot i això seguíem amb l'esperança que el
continuaríem veient a les trobades de l'estiu de Montserrat. Des d'aquell 2001
no hi hem faltat cap any. Qui ens ho havia de dir que la direcció coral ens
captivaria? Doncs sí, i tot per la casualitat de la revista de mon pare. A part, també vam venir un
parell d'anys, no recordo quan exactament, a l'Aula de Direcció Coral que es
feia durant el curs, uns quatre caps de setmana, a l'escola, i on venien
directors catalans de prestigi.
Passats els anys, quan va
arribar el moment d'acabar segon de Batxillerat i el Grau Professional
del Conservatori, s'havia de decidir què fer! M'agradaven molt les ciències
i la música i va venir el dilema. Vaig fer la preinscripció a Farmàcia i les
proves d'accés a l'ESMUC (l'Escola Superior de Música de Catalunya) per fer el
grau superior; tenia clar que hi volia fer pedagogia o direcció coral. La
pedagogia musical ens l'havia fet descobrir Joan Vidal al Conservatori de
Tortosa i la direcció Raül i Andreu, però clar, les places eren molt limitades
i s'havia de tenir alternativa. Van sortir les notes i vam tenir tota la sort
del món: de 5 places de pedagogia, dos van ser per a Josep i per a mi.
Però, com vam acabar fent de
professors a Joventuts Unides? Una altra casualitat!! Cantàvem al Cor Tyrichae
de Tortosa, que dirigia Raül, amb Lledó Barberà, que en aquell moment era
professora de piano de Joventuts Unides. I va arribar un dia que ens va trucar
per parlar amb nosaltres perquè volia deixar de fer classes a la Sénia; ella hi
pujava els dissabtes. Com que tenia força alumnes, ens va demanar si ens els
volíem repartir i així pujar-hi un matí. Com que estàvem estudiant tota la
setmana a Barcelona, només ens quedava el dissabte al matí. Quan vam dir que sí,
em van dir si volia dirigir la coral infantil, i sense pensar-m'ho gaire vaig
dir també que sí.
Recordo els primers dies de
classe, el setembre del 2006, amb força nervis, jo amb 19 anys havent de fer
classes de piano i cor infantil... En
aquell moment era una coral de només 8 nens, no com ara, però que venien amb moltes ganes
de cantar i passar-s'ho bé. Recordo una Júlia Mestre, Rut i Txell ben petites
i Dúnia que, quan van començar, tenia 3 o 4 anys... Com no recordar les classes
de piano de Pau Ortiz? Era l'últim alumne del matí a l'escola vella i hi havia
dies que me'l trobava al banquet de davant de l'aula gran estirat recuperant la
son! Sempre em feia la pesada amb la importància de posar els dits que deia la
partitura i no els que volia ell. Us he de dir que encara segueixo dient el
mateix als alumnes que tinc ara!
Amb aquesta colla, vam teixir una
bonica amistat. Quan va començar l'etapa dels Erasmus, vam conventir en
tradició la visita al lloc on anaven, féiem turisme, ens posàvem al dia i
sobretot cantàvem. D'aquí va sortir el nom de "Cantem Contents". Tot
a la vida té etapes i ara hem canviat els erasmus pels casaments. Ens fem
grans!
Torno a l'escola. Els alumnes
anaven passant i el cor infantil anava creixent a poc a poc, fins que van arribar
els tallers musicals en moviment. Uns tallers que féiem amb l'ajuda dels
"Cantem Contents" i les seves
mares i pares, i que es basaven a cantar i fer música i
moviment en grup. D'aquí se'n va derivar la necessitat que els conjunts instrumentals i
les corals havien de ser una matèria curricular bàsica en la formació musical
dels nens i va ser a partir de llavors que tothom, segons el seu nivell i edat, passava
a formar part d'un conjunt o d'un cor infantil.
Què puc explicar dels cors
infantils que no sapigueu? És un goig treballar-hi cada setmana, pensar
concerts motivadors, de vegades un pèl difícils però on els cantaires acaben
responent de manera exemplar. No els dolen els assajos quan veuen el
resultat final. Quins grans concerts! Recordeu Ratapasteres, la Història de
Catalunya, la Transatlàntida...? I la gran aventura del viatge a Mallorca!!! I
tants i tants intercanvis... Ai, hi ha tantes coses que no acabaria mai.
 |
| 2014. Viatge a l'Alguer del Cor Jove amb la Coral Polifònica. D'esquerra a dreta: Jordi Sort, Alba Caballer, Pere, Laia Reverté, Alba Tomàs, Jordi Verge, Pau Ortiz, Cinta Ollé, Jordi Benaiges i Josep Ollé. |
Però he d'acabar. Vull agrair a tots els nens i a
les famílies la confiança que dipositeu en Joventuts Unides. Estigueu segurs que seguirem amb la
mateixa energia d'aquests 50 primers anys! Hem gaudit molt d'aquest aniversari: felicitem-nos tots!!!
CINTA OLLÉ I SABATÉ
Professora i directora de les corals infantils i del cor jove
Comentaris