LLUÍS, PARE D'UXIA

Lluís i Uxia
La majoria de nosaltres estem aturats, però al defora el món va fent el seu camí. De vegades inesperat, de vegades fatalment equivocat. Perquè segur que en alguns casos es deu equivocar.

Ahir, a través de les xarxes és clar (el nostre mitjà de comunicació ara mateix) coneixíem un altre fet dolorós: Lluís Horta ens havia deixat. Tal vegada pel nom no el coneixeríeu els qui no hi teníeu una relació directa, però, veient la seua foto, diríeu: "Ah, sí! Ja sé qui és." Potser perquè era una persona robusta, que no passava desapercebuda; potser, especialment, perquè, fins i tot sense haver-li parlat mai, notaves que els seus ulls transmetien bondat.

Sabem que Lluís era una persona molt estimada en les entitats en què participava: el Centre Excursionista Refalgarí li dedica unes paraules sentides; també des de Roquetes o Xerta: tots en destaquen el seu amor a la natura, als Ports; la seua disposició a ajudar; la seua cordialitat de tracte amb tothom, grans i menuts; i la seua qualitat com a pare.
Uxia Horta, a l'audició de Nadal (2019)
Lluís era el pare d'Uxia. Uxia és alumna de Joventuts Unides des dels 3 anys i ha anat seguint el pla complet dels estudis musicals: llenguatge, corals, conjunt instrumental... A les corals, destaca perquè pot fer la segona veu tot i que encara és molt joveneta. El seu instrument és el violoncel i aquí destaca per la seua molt bona afinació. A Lluís el recordem de les audicions, de les sortides de les corals, dels concerts: sempre disposat a ajudar a muntar tarimes o el que fos, sempre assegut ben al davant per poder fer fotos o vídeos d'Uxia.

Les persones bones, com Lluís, se'n van i deixen un buit difícil d'acceptar, impossible d'omplir. És el buit del que era i de tot el que hauria pogut fer. És un buit immens. Hem de pensar que la seua cordialitat quedarà en totes les persones que el van conèixer i, en certa manera, passarà a formar part de les seues vides. I farà que el món siga una mica millor.

Un grup de pares, entre ells Lluís i Aurora (a l'esquerra) acompanyant els seus fills 
a la 52a Trobada del SCIC a l'Auditori de Barcelona (18-maig-2019)
Un moment del dinar de la sortida de la Coral de Petits a Eliana. (A la dreta)

Comentaris

Anònim ha dit…
Molticimes gracies sou els millors gracies per este recort tan vonic de el meu pare

DE PART DE UXIA I DE LA MEVA MARE
Damaris. ha dit…
Et recordo de quan erets petitet i estabes al balcó de casa. Quan començaves a caminar,i lo dia que vas dir lo meu nom.
Ho he sentit moltíssim.
Dexerta ha dit…
Jo no us conec, al teu pare si, jo de ben joveneta a xerta i ell amic del meu germà, em tenia sempre unes paraules i una sonrisa....
Desde fa molts d'anys que i dec molt, ell amb les seues paraules,aquell somriure unic ke tenia ell, la seva amistat, amb tot aixo ell em va ensenyar molt, gracies lluis per ferme la persona ke soc ara gracies a tu i gracies per l'esforç de haberme fet un bon deportiste de montanya tant en bici com a peu, et recordare sempre, dencansa en pau.
Sara ha dit…
Uxia, no et conec ni a tu ni a la teva mare, però sí al teu pare des de que érem petitets. Tot i que de grans havíem perdut el contacte, he pogut comprovar a través dels missatges que llegit de tots aquells que l'estimàvem que seguia essent com de petit: apassionat, alegre, xerraire, actiu, disposat sempre a donar un cop de mà. Estic segura que amb tu ha deixar una bona llavor. Fes-la créixer!
Una abraçada i molts ànims!
Sara
Elena Garcia ha dit…
Uxia guapa, dic Elena, no sé si em recordes, de les acampades a l'estiu que fèiem en lo Trail, l'última va ser al càmping del pantano. Ja saps com l'estimaven al mestre Lluís, el trobarem a faltar. Una abraçada molt gran per s tu i la manat, a veré si ens veiem un dia. Molts ànims carinyo.
Unknown ha dit…
Persones com ell,ja no queden!!,😥
Unknown ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
JOVENTUTS UNIDES ha dit…
Una abraçada, Uxia i Aurora. Ens teniu al vostre costat.
Cisco Juarez ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Cisco Juarez ha dit…
Sempre recordare a l’amic Horta; persona única i molt estimada. Cada final d’agost al triatlo de Xerta mos veem i ens feia disfrutar moltissim a tots los participants. Descansa en pau amic, per lluny que estigues sempre sentiré la teva veu.

Entrades populars d'aquest blog

HONOR SOCIETAT 2023, UN GRAN HONOR PER A JOVENTUTS UNIDES

PUJA LA NIT COM UN HIMNE DE SAFO. Record i agraïment d'un Concert de Sant Jordi

MUNTANYES DEL CANIGÓ

M'AGRADA LA CORAL!

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS