TREBALL, COMPROMÍS I AMOR A LA MÚSICA

PREMI ORIOL MARTORELL

PARAULES DE RECONEIXEMENT AL PREMIAT

Com a directora dels serveis territorials d’Educació a les Terres de l’Ebre, és un honor poder fer aquest escrit de reconeixement a l’Andreu Martínez Motos i també un orgull que des de la Fundació l’Atlàntida se li atorgui el premi Oriol Martorell 2021 de pedagogia musical per la seua trajectòria professional i per la seua aportació a la renovació d’aquesta disciplina. 

L’Andreu Martínez és un ebrenc que ha deixat petjada per allí on ha passat i la seua tasca, des de diversos camps de l’ensenyament i l’aprenentatge musicals, ha donat els seus fruits. Les Terres de l’Ebre, terra de cruïlla dels Països Catalans, com ens agrada que se’ns anomeni, sempre han estat lligades a la tradició musical i això ha estat clau per al manteniment de viure la música com un bé immaterial. Però segurament la feina de l’Andreu, iniciada cinquanta anys enrere, va ajudar a aconseguir que la tradició musical esdevingués professionalitat i aprenentatge en el territori. I així, a moltes  poblacions, com la Sénia, aquest territori de tradició musical s’ha convertit en un territori en què institucions i administracions han fet i fan esforços considerables per poder tenir escoles de música adscrites al departament d’Educació i que l’aprenentatge de la música sigui una continuïtat dels ensenyaments que anomenem obligatoris. M’interessa que conegueu la dada i és que a les Terres de l’Ebre actualment tenim 27 escoles de música, dos de les quals amb impartició del grau professional, en un territori de només 180.000 habitants.

Gràcies Andreu per aquesta tasca de renovació de l’ensenyament musical a casa nostra durant una llarga etapa, d’intens treball i col·laboració amb altres entitats i escoles del territori, com  Ulldecona, Rossell, Sant Rafel del Riu; o bé com a director dels Petits Cantors de Tortosa, dels Rossiyols del Montsià i de l’Orfeó Tivissà;  o amb altres entitats on vas desenvolupar tasques d’orientació com per exemple a la Fundació Josep Climent de Castelló de la Plana.

Però deixeu-me també que avui parli com a Montse Perelló i agraeixi a l’Andreu, el meu primer director de cant coral quan jo era una adolescent a l’Orfeó Tivissa, que m’hagués ensenyat a entendre, a sentir i a viure la música. I és que tenir l’Andreu de director fa que a més del rigor de seguir les directrius de la partitura, entenguis allò que cantes. Sembla lògic avui  dir això, però no sempre ha estat o és així. Quaranta anys després, encara m’emociona cantar moltes de les partitures que vaig aprendre amb ell.

Gràcies també Andreu per tots els moments més enllà dels assajos que vam compartir junts les corals que dirigies. El lligam amb Joventuts Unides va esdevenir alguna cosa més que compartir un director. Gràcies per portar-nos als aplecs, gràcies per portar-nos a Montserrat, gràcies per fer que la música i el cant fos molt més que un assaig i un concert. 

Per acabar, només recordar que l’educació ha de portar emoció, si no, no hi ha aprenentatge, i us ben asseguro que l’Andreu estima, viu i sent la música i te la fa estimar, te la fa viure i te la fa sentir. Per tant, l’aprenentatge està garantit.

Montserrat Perelló Margalef

Directora dels serveis territorials d’Educació de les Terres de l’Ebre