EN CLAU DE SOL FA

El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i l'enyorament d'un enamorat, a

ANDREA PABLO I MAR PABLO Som Andrea i Mar, cosines de David i Martí Vinyals. La nostra mare ens va apuntar a Joventuts Unides quan érem ben petites, perquè ja hi anaven els nostres cosins. Quan nosaltres vam començar a anar a l'escola de música, David tocava el piano i Martí tocava la guitarra. Ara us parlarem de David, ja que ell va acabar més tard que Martí la seua trajectòria a l'escola i hem compartit més moments musicals amb ell. Mar Pablo, Andrea Pablo i David Vinyals. Vam parlar amb David i ens va dir que ell va començar a anar a Joventuts Unides als quatre anys encara que d'això no se'n recorda gaire, però que té molt al pensament l'escola vella. Pràcticament, hi va rebre classe a totes les aules i… va passar-hi un bon grapat d'hores! Després d'uns quants anys, li va arribar el moment d’escollir l’instrument, i com hem dit abans, va escollir el piano . Diu que recorda el moment en què es va decidir per triar-lo i que això és la prova de

Il Carnevale di Venezia és el títol d'una peça que la coral polifònica hem cantat força vegades. La partitura ens diu que és un Quartet de cambra (per a quatre veus: soprano I, soprano II, tenor i baix) amb acompanyament de piano. El compositor n'és Gioacchino Rossini (1792-1868). Com correspon al temps del Carnaval, l'obra és una burla: un grup d'homes disfressats o fent el paper de pobres demanen una "caritat" a un grup de dones, caritat que hom ha d'entendre suposadament en un sentit figurat. La cançó acaba dient que cal afanyar-se, perquè el Carnaval està a punt de finir. Tot plegat, com és lògic, amb una música viva i alegre. El Rei Carnestoltes, acompanyat del Grup Dolçainer, en el pregó de l'any passat. Amb Èric Infante, Albert Verge, Celso Pla, Dúnia Pla, Marc Bel, Àngel Pago i Josep Segura. Nosaltres celebrarem el Carnaval la setmana que ve, però molta gent l'ha celebrat aquest cap de setmana, a Vinaròs o onsevulla, ja que és q

MARI CARMEN GARCIA  Pepita Querol i Mari Carmen Garcia Ho diuen, però és veritat: tenir una o unes bones amistats és una de les coses més importants a la vida . Jo he tingut la gran sort de tenir unes amigues amb qui, ja de menudes, vam anar a l’escola juntes i sempre amb la mateixa professora. Ja vam aprendre a llegir cantant quan anàvem a pàrvuls (Donya Asunción) i després amb una altra mestra que es deia Donya Fidencia, a qui li agradava molt el cant. I així, de petites, ja cantàvem a l’església a les celebracions de la missa i al rosari: cada diumenge a la tarda, el mossèn passava el rosari i natros hi anàvem a cantar. Recordo que el mes de maig cantàvem una cançó a la Mare de Déu i quan el mossèn va entrar a la sagristia es va posar a ballar un vals. I ara em preguntareu per què ens ho explica, tot això, Mari Carmen? Doncs, per una raó molt important: totes les amigues ens estimàvem (i ens estimem, les que encara vivim). Una d’elles era i és Pepita Querol. Mari, Pep

CECILIA HALLPIKE (Londres) Auxiliar de conversa d’anglès, octubre 2019 - juny 2020 a l'Institut La Sénia Sempre he tingut una relació molt important amb la música , des de la meva primera classe de flauta dolça a l’escola, fins ara amb la coral de la Sénia, i estic segura que hi haurà moltes altres oportunitats després. M’ha proporcionat una forma d’expressió que puc fer servir allà on estigui i una manera de trobar gent amb la qual compartir moments especials , no només als concerts, sinó també als assajos. Cecilia, el primer dia d'assaig amb la coral, amb un obsequi de benvinguda improvisat de Joan Segura He format part d’un cor des que recordo, a l’escola primària, l’escola de música, secundària i a la universitat; i en moments en què no podia, sentia que em faltava alguna cosa. Quan vaig arribar a la Sénia, volia trobar una activitat musical i estic molt contenta que la Coral Joventuts Unides m’hagi permès formar part del seu grup. És un nou repte

O QUAN ELS CONCERTS DE L'OSTE ESDEVENEN IMPRESCINDIBLES Tal com van anunciar al seu moment, ahir al vespre l'Orquestra Simfònica de les Terres de l'Ebre va actuar a Flix. Oferien dos peces de Beethoven: l'Obertura d'Egmont, op. 84 i la Simfonia núm. 5, en do menor, op. 67; completava el concert la Romança op. 85, per a viola i orquestra, de Max Bruch. L'església de Flix estava plena de gom a gom i el públic, al final, va respondre, agraït i entusiasta, amb una llarga ovació. Quina sort tenim de comptar amb aquesta orquestra que ha esdevingut un referent a les nostres comarques, els concerts de la qual se'ns han tornat imprescindibles! Concert de l'OSTE a Flix (15-febrer-2020. Foto: OSTE) Imprescindibles a nivell personal . Anit, fins a Flix, ens vam desplaçar gent de la Sénia, gent de Joventuts Unides. I no és el poble que ens queda més prop, Flix, però el desplaçament s'ho valia. Per a alguns potser era el primer concert a què assis

MARILINA BARREDA Joan Pineda va ser metge, pianista i compositor de música per a pel·lícules mudes. Va néixer el 1931 i va morir el dia 24 del passat mes de gener.  Vaig conèixer aquesta persona gràcies a un homenatge que li van fer a la ràdio amb motiu del seu traspàs.  Joan Pineda (Foto: ara.cat) Em va meravellar perquè va ser una persona molt catalanista i autodidacta, que va resultar ser molt bo en moltes facetes . Em va cridar l’atenció quan explicaven que durant molts anys va col·laborar amb la Filmoteca de Catalunya ja que tocava el piano acompanyant pel·lícules mudes durant les visites d’escoles; al principi, els alumnes que hi anaven veien estrany el cinema mut, però gràcies al seu acompanyament musical acabaven gaudint-ne. Aquesta col·laboració el va portar a improvisar, i finalment a compondre ell mateix. Escoltant la seva música i les explicacions que el locutor ens feia sobre ell, vaig passar una estona molt bonica. Us conto aquesta anècdota perq

Mari Carme, Carmen i Andreu Dimecres de la setmana passada, el 5 de febrer, vam començar l’assaig de la coral una hora abans. Andreu ens havia convocat perquè sa mare, Carmen, complia 98 anys i la famiília volia celebrar-ho amb la coral: cantaríem unes cançons i seguiria una petita celebració. Perquè és un goig arribar a aquesta edat i a més, deia Andreu, sa mare no havia cantat mai a la coral, però sempre hi havia estat molt relacionada, i aquestes coses s’han de celebrar. La família: fills, nets, besnets. Amb Aimar al coll de son pare, Dani, que és també l'actual president de l'entitat. I sí, les celebracions són un goig, però compartides ho són molt més . Dimecres passat vam acudir força gent a la sala Andreu Martínez de l’escola de música. Hi era la majoria de la família: els quatre fills ( Encarna, Pedro, Andreu i Mari Carme; Gilberto, el gendre , i Carmen, la nora), tres dels quatre nets ( Romina, Artur i Dani; i Natàlia i Sònia , les parelles), i

JOEL PRADES  Em dic Joel Prades Ferreres i tinc 13 anys. Actualment, curso 2n d’ESO a l’Institut de Secundària de la Sénia. La meva principal activitat extraescolar és la música. Faig música des dels 3 anys. Toco tres instruments: el bombardí, la percussió i el piano . Estic vinculat amb les dues escoles de música del poble i amb el Conservatori Professional de Música de Tortosa on curso 3r de grau professional amb l’instrument de percussió. Vaig decidir anar al conservatori per poder tenir alguns estudis de música oficialment reconeguts.   Joel, a classe de piano amb Cinta Ollé. Totes aquestes classes m’ocupen molta part del meu temps lliure, a banda d’altres activitats extraescolars esportives que també faig. El meu temps, a les tardes, està purament mil·limetrat per encabir tota l’organització de les diferents hores. Això també té la seva part positiva, perquè m’ha ensenyat a organitzar els meus interessos i el meu temps en un horari . I, a més, com que per a

MARI CARMEN GARCIA De sempre, la música ha format part de la meva vida d’una manera molt important, sobretot el cant. Jo crec que ja vaig néixer cantant. De joveneta, ja cantava a l’església amb les meves amiguetes d’escola, en especial, Pepita Querol , amiga de sempre.  No vaig dubtar ni una mica d’apuntar-me, juntament amb la meva amiga, a la Coral Polifònica quan Andreu la va fundar. Les dues féiem la veu de soprano. Posteriorment, Andreu em va passar a contralt per manca de veus en aquesta corda vocal.   Assaig de la coral polifònica al local antic. Hi veiem: Emília Balada, Mari Carmen Garcia, Albert Queralt, Joan Segura i Eva Queralt (darrera). A la part superior dreta, un inici del quadre, amb la cal·ligrafia gòtica de Mari Carmen, que va ser el regal per a les corals participants a l'Aplec del 1984. Què puc dir de Joventuts Unides!? He gaudit molt cantant, ja que sempre m’ha agradat. Quan vàrem gravar el primer casset, va ser tanta la il·lusió que em va fer

Marc Ortiz Prades S'ha de reconèixer que fa patxoca! Et diuen que Marc Ortiz Prades ha quedat finalista dels Premis VOC (Versió original en català) organitzats per Òmnium Cultural i dius: "Ostres, que bé!". Després, per curiositat, consultes al web el seu curtmetratge, Ophelia , i la llista dels finalistes. I vas llegint: Barcelona, Terrassa, Barcelona, Barcelona, Barcelona, Girona, Banyoles, Lleida, Barcelona, Figueres... La Sénia . I sí, s'ha de reconèixer que fa patxoca.  Després t'arriba un correu d'Òmnium Terres de l'Ebre: " Us informem que   Marc Ortiz  (senienc) és finalista als premis i que el seu curtmetratge es projectarà el  dissabte 8 de febrer a partir de les 18 h .  Les projeccions es faran a la Sala petita de l' Auditori Felip Pedrell (Tortosa) ." I et sents feliç. Perquè Marc Ortiz és una persona de Joventuts Unides. Ho és ell, i tota la seua família: Isabel Prades, Toni Ortiz, Pau Ortiz . Vinculats a l'enti