PEPITA QUEROL: SOC CANTAIRE

MARI CARMEN GARCIA 

Pepita Querol i Mari Carmen Garcia

Ho diuen, però és veritat: tenir una o unes bones amistats és una de les coses més importants a la vida. Jo he tingut la gran sort de tenir unes amigues amb qui, ja de menudes, vam anar a l’escola juntes i sempre amb la mateixa professora. Ja vam aprendre a llegir cantant quan anàvem a pàrvuls (Donya Asunción) i després amb una altra mestra que es deia Donya Fidencia, a qui li agradava molt el cant. I així, de petites, ja cantàvem a l’església a les celebracions de la missa i al rosari: cada diumenge a la tarda, el mossèn passava el rosari i natros hi anàvem a cantar. Recordo que el mes de maig cantàvem una cançó a la Mare de Déu i quan el mossèn va entrar a la sagristia es va posar a ballar un vals. I ara em preguntareu per què ens ho explica, tot això, Mari Carmen? Doncs, per una raó molt important: totes les amigues ens estimàvem (i ens estimem, les que encara vivim). Una d’elles era i és Pepita Querol.

Mari, Pepita Querol i Rosita Cid, cantant en un moment de germanor durant el viatge a Eivissa (2003)

Vàrem entrar les dos a la coral a la vegada fent la veu de soprano. Ella també gaudia molt cantant a la Coral i sempre, al cotxe, portava una enganxina que deia: “Soc cantaire”. Dic “portava”, perquè en aquest moment, per raons de salut, no pot conduir ni explicar tot el que ha sentit i sent al seu pas per Joventuts Unides. Per tant, jo, com a amiga, ho faig, perquè ella, si ho pogués fer, també ho faria.

Estima molt l’entitat i sobretot la Coral i, per descomptat, Andreu. Sempre va complir a tots els assaigs per molta feina que tingués. I la part del viatge a Munic i a Eivissa va gaudir molt. Quan havíem de fer el viatge a Hongria pensava: “No podré anar-hi”. I, al final, es va poder arreglar per poder-lo fer.

Per tant, i en nom d’ella, agrair tota la germanor i l’estimació que li heu demostrat. Sobretot a Andreu, a qui sempre li ha tingut un gran afecte. Si pogués, continuaria cantant, perquè el cant també va formar una part molt important en la seua vida. 

Una abraçada de part d’ella per a tos i totes!

Un dels molts Concerts de Nadal de l'escola de música en què també participava la Coral Polifònica. Pepita Querol, la primera a la dreta.