EN CLAU DE SOL FA

Avui, que hem començat a sortir al carrer (amb ordre i respecte, si us plau), que podem trobar botigues obertes i gent passejant dins de la seua franja...; avui, que tenim la possibilitat de fer trobades fins a deu persones, tenint cura i respecte, vigilant...; avui ens hem tornat a plantejar quan podrem trobar-nos per assajar els cantaires de la coral amb el nostre director . No és fàcil encara, perquè no podem fer com si res i, sobretot, perquè no podem córrer el risc de tornar a estar nosaltres -i els que ens haurien de cuidar- exposats a un contagi. Mentrestant, mentre arriba el dia en què d'alguna manera tornarem a cantar més o menys junts i tornarem a tindre una actuació per preparar, recordarem la importància de cantar en una coral segons  John Rutter,  un dels compositors de música coral més populars i prolífics arreu del món. Com a referència, podem dir que de John Rutter vam cantar el seu Look at the world  durant la missa de la Trobada General d'Animadors de Can

Avui és el dia de la mare. Moltes i molts de nosaltres devem pensar que no caldria celebrar res d'especial, sinó que, en tot cas, s'ha de celebrar tot l'any. Com el dia del pare, o el dia de la dona, o el dia del treball, o el dia de l'aigua, o el dia del planeta. O el dia de la llengua materna o el de la poesia o el de la música. Sí, però no trau que ens en puguem recordar un dia en concret per fer-ne un homenatge, per si de cas la resta dels dies no ens n'acabem de recordar. Dins de Joventuts Unides, podríem fer una llista ben llarga de mares, veritables matriarques de l'entitat. Dones que han estat de Joventuts Unides tota la vida, que hi han portat els fills i els nets, pilars anònims d'aquesta gran família que som . Dones que han cantat, han acompanyat, han netejat, han cuinat, han acollit; han ajudat i han col·laborat quan ha calgut en tot el que ha calgut, amb senzillesa i amb generositat. A totes elles, avui, el nostre especial agraïment.

Dani Martínez amb la seua filla Naia Benvolguts amics i amigues, No voldria iniciar la meva presentació sense abans expressar el meu més profund desig que tots vosaltres estigueu suportant de la millor manera les dificultats que comporta l'obligat confinament al qual ens hem vist abocats per la terrible pandèmia que ens assota. Confiant que tot això ha d'acabar més tard o d'hora, però ha d'acabar, una forta abraçada d'esperança a tots vosaltres, als vostres familiars i amics i les meves més sinceres condolences per a tots aquells que han perdut algú proper en aquests dies i als que no hem pogut acompanyar en el dol tal com ens hauria agradat. Molts ànims a tots i cadascun de vosaltres de cara al futur i el meu més gran i sincer agraïment a tots aquells que lluiten dia a dia per vèncer aquest maleït virus. A poc a poc tornarem a la normalitat; encara que sigui una nova i diferent normalitat. Però hi tornarem; d'això, n'hem d'estar segu