EN CLAU DE SOL FA

SERGI SEBASTIÀ    Recordo unes Festes d'Agost, de fa molts anys, potser del 1979... Un concert de la coral a la Pista...   Les veus de Daniel, Enrique, Cervilla, Felisa...   Ja ha plogut (encara que a gust dels pagesos poc)...   Aquell espiritual negre, carregat de ritme i de veus de baixos... (!!!) Quin flash!   Vaig sentir la necessitat de participar en tota aquella xalera, però hi havia un gravísssssssim problema (o així ho creia jo): no tenia ni idea de solfeig!    Ai, si hagués fet cas a mon tio Arturo, que tenia un violí i volia que algun nebot aprengués música, ara no tindria aquest impediment... Armat de valor davant de   la previsible negativa que rebria com a tota resposta, em vaig dirigir a parlar amb Andreu, que vaig comprendre que era el director... (Per a mi, Andreu, fins aquell moment, era un jove que tocava a missa, i com que ja m'havia passat l'època d'anar a missa... doncs no en sabia gaire cosa més. Bé, també sabia que era bastant catalanista, i que

BEA VERICAT    Sóc Bea Vericat i fa uns 8 anys que em vaig apuntar a Joventuts Unides. Vaig començar fent llenguatge musical. Al cap d’un any, em vaig apuntar a guitarra, ja que era el meu instrument preferit. Ara encara faig llenguatge musical i guitarra i, a més, també faig coral, conjunt de guitarres i conjunt instrumental. Conjunt de guitarres. D'esquerra a dreta: Albert Queralt, Bea Vericat, Joel Llobregat, Oriol Martí, Àngel Pago i Marc Pepió. Des de que vaig a música a Joventuts Unides, els mestres que he tingut són Mari Carmen Segarra, Albert, Judit, Cinta, Josep, Andreu Roig i Gregori. Les sortides de coral que més em van agradar van ser l’intercanvi de Mallorca, i quan vam anar a l’auditori de Barcelona, que ens vam quedar a dormir en un alberg.  Una altra sortida que em va agradar va ser a la Pobla amb el conjunt instrumental ja que vam xalar molt. Conjunt instrumental (arxiu). Moltes gràcies a tots els mestres que hi ha a l’escola de música per fer tot a

CRISTINA BEL 2015. Concert de fi de curs. A la dreta, Cristina Bel. El meu nom és Cristina Bel i tinc set anys.Jo faig música quan canto, i cantar m'agrada. D'aquest curs, la cançó que més m'ha agradat fins ara és "Nadal amb banyador", perquè és molt divertida i parla de l'estiu quan és Nadal. Unes altres cançons que sé són "El circ", "L'empipat", "El ballet del rotlletó", "A la barrejada", "Un, dos, tres, quatre"... Un concert que em va agradar molt va ser el de Nadal: és molt especial i també perquè ve la família. El que més m'agrada de l'escola és que ensenyen música molt bé. Els mestres que tinc són Judit, Marc, Andreu, Cinta i Josep. Vaig a classe amb Ingrid, Marc N., Claudia, Martí, Blanca i Loreto. I l'instrument que m'agradaria tocar és el piano, perquè m'agrada molt. A Joventuts Unides, per l'aniversari, el regal que li faria és instruments que tinguessen

ANA GARCIA Cap als anys vuitanta, vaig conéixer Andreu Martínez. Venia amb la nostra colla de tant en tant, al grupet hi ha més d’un cantaire! Si sortíem a prendre alguna cosa, Lo Centro era lloc de trobada i podíem acabar a l’escola de música. Andreu tocava el piano i cantàvem, el que més recordo són les cançons de Llach. Em quedava bocabadada amb la primera nota que trencava el silenci, era un agradable ensurt al qual seguia un ambient molt acollidor, pels qui estàvem, per les prestatgeries amb llibres i música, per les plantes tan cuidades, i també recordó l’olor de l’escola: tot junt feia olor a música. Em resultava màgic entrar allí, era un bon ambient i a més estava entre amics. No sé si faig bé d’explicar-ho; de vegades tornàvem a l’escola però sense Andreu tocant el piano. Hi havia una clau amagada, si no hi estava, era perquè el lloc ja estava ocupat i si hi estava, entràvem a fosques amb una mica de misteri, com qui entra en un lloc sagrat i fa mal fet. Aquells temps

JORDI MARTÍ COMPANY Vaig sentir en certa ocasió: “L’Andreu fa cantar les pedres”. I vos dic que la frase em va marcar: és la millor floreta que poden dir-li a un director de cants. No només estic d’acord amb l’afirmació; és que a més afegiria que sí, que fa cantar   tothom, però també fa que riguin, que entenguin la música, que la gaudeixin, que la interpretin des del cor. I això, i res altre, és la música: una vivència plena. 2003. Viatge de la Coral Polifònica a Eivissa. D'esquerra a dreta: Emília Balada, Amparín, Ma. Carmen Garcia, Isabel Queralt, Andreu Martínez i Jordi Martí, fent-nos amablement de guia. Vaig conèixer l’Andreu a les trobades de cant l’any 1989. Aquells, que són cursos de direcció, sí, però també d’amistat, de sana companyonia, de convivència, de viure la fe i compartir-la, han marcat la meua vida. Conviure i aprendre amb els grans músics montserratins, el P. Gregori, el P. Cassià, el P. Ireneu, el G. Odilò, és cosa que amb el temps valorarem amb tota l

MARC NAVARRETE BAYARRI Hola! El meu nom és Marc Navarrete Bayarri i tinc set anys. De l'escola Joventuts Unides, el que més m'agrada és tocar el piano.Tinc de mestres Marc. Albert, Cinta i Judit.I els meus amiguets i amiguetes són Èric, Clàudia, Blanca, Cristina, Martí, Loreto i Íngrid. 2015. Concert de final de curs. Jo trobo que la música és cantar, que és una cosa molt divertida i per això ens agrada. La cançó que a mi més m'agrada és "El carrer més alt", perquè hi surt un cavall. Altres cançons que també m'agraden són "El circ", "El lleó", "La cançó de l'empipat"... I una altra que vull destacar és "La vaca Florinda", perquè m'agraden les vaques. L'instrument que m'agradaria tocar és el piano, perquè es tracta de pitjar tecles. Per acabar, el regal que li faria a Joventuts Unides per l'aniversari seria que els alumnes estiguessen més callats: ara sempre ens diuen que hem de fer

DANAE CASTELL  Jo vaig començar a Joventuts Unides quan tenia uns 3 anys. Anàvem a l'escola vella, però llavors jo només anava a llenguatge. Recordo que sempre estàvem en una classe petita on feia molt de fred, i haviem d'encendre una estufa, sempre ens en queixàvem. També recordo que anàvem amb Gregori:  ens feia tocar unes flautes de plàstic que ens agradaven molt i mai no volíem acabar les classes, però sabíem que a la classe següent tornaríem a tocar-les.  2015. Audició de Nadal. Des de petita jo ja tenia clar que tocaria la bateria, i quan va arribar la roda d'instruments, també em va agradar l'oboè, però finalment em vaig decidir per la percussió. Quan era més petita agafava tot el que trobava per casa, em muntava una bateria i tocava amb qualsevol cosa. Vaig començar les classes de percussió amb Andreu Roig i encara segueixo ara. També faig coral, des de fa 3 anys. Primer anava a cor de mitjans, i ara al jove i al de grans. I segueixo a ll

JESABEL BEL Continuant amb la publicació d'ahir, avui reproduïm les paraules amb què Jesabel Bel, presidenta de Joventuts Unides, va fer la cloenda de l'acte de presentació del 50è aniversari de l'entitat. Bona tarda, Com a presidenta de Joventuts Unides, m'agradaria adreçar-vos unes paraules que serviran també com a cloenda de l'acte. El primer que voldria dir és que sento una gran responsabilitat però també una enorme satisfacció de trobar-me al capdavant d'aquesta entitat justament enguany, en què celebrem el cinquantè aniversari. És una responsabilitat, perquè voldríem donar la importància que es mereix a aquesta celebració; voldríem recordar-nos de tothom qui ha passat per l'entitat; i voldríem engrescar-vos a participar-hi activament. Entre tots, esperem fer-ho possible. Per una altra part, és una enorme satisfacció. Altres presidents van fer en el seu moment una tasca molt important donant suport als directors i mestres i ajudant a pro