GRANS RECORDS DE JOVENTUTS UNIDES

De -
MARTA TOMÀS ALBIOL   
Realment no recordem, ni jo ni els de casa, quan vaig començar a anar a l’escola de música, però sembla com si hi hagués anat des de sempre. A mon pare li agradava la música i, com que ell no va poder estudiar, va voler que nosaltres ho féssem.
Els moments són tants que és impossible comentar-los tots. Les classes de llenguatge musical amb Andreu, Gregori, Albert i Elena; les classes de teoria amb Tíscar i les classes de piano amb Lledó i Pilar. La temporada que vaig cantar a la Coral Polifònica i els assajos del Grup Instrumental en dimarts i quan hi havia concerts... sessions intensives... la casa del Mossèn era com una segona casa. N’hi passàvem d’hores...!
Però els millors records me’ls porten els molts viatges i concerts que vam fer amb el Grup Instrumental. El primer viatge  que vaig fer va ser a Bilbao l'any 1993. Ens quedàvem a cases particulars i vaig compartir l'experiència amb Anna Bel; ens ho vam passar tant bé...! A partir de llavors va ser un no parar... la cantata Tirant lo Blanc (crec que va ser anterior) i la de L'Ocell Daurat i els moltíssims concerts de La Missió commemorant el Centenari del Cinema... Vielha, Tarbes, Lleida, Loiola, Sant Sebastià i un bon grapat més. Van ser més de dos anys molt intensos; tots els concerts eren especials però, per a mi, un dels que més va ser és el dels Jesuïtes de Casp a Barcelona. Per acabar-ho d'arrodonir, vam fer l'enregistrament del disc, una gran experiència; el guardo com un tresor i quan el poso, em transporta a aquells anys, és magnífic. Anys que també hi va haver moments tristos, ens van deixar dos persones molt estimades: Maria Unió i Richard Tolós.  Sempre presents.
1993. Bilbao. Marta Tomàs i Anna Bel.
Els concerts que també m'agradaven molt eren els de Nadal, allí hi participava tota l'escola i feia tan de goig...!
L'estiu del 1996 Andreu i Mossèn Sunyer em van convèncer d'anar a Montserrat a fer un Curs de Direcció. Els hi estic més que agraïda, va ser una setmana fantàstica on es va treballar molt, el Pare Gregori ens exigia molt però va ser molt enriquidora. A Montserrat s'hi respiren uns aires diferents...
Quan va marxar Andreu, jo ja no estava a l'escola però vaig sentir com que una part de nosaltres marxava... Per sort el veiem i li parlem sovint. A part d'un gran mestre, és una gran  persona i un gran amic. I justament això, els grans amics i les bones vivències  és el que em ve al cap en pensar en aquells anys.
Aquest curs ha començat a anar a l'Escola la meva filla Júlia i quan tingui tres anys hi portarem la Isona. Elles seran la continuació d'aquestes vivències i construiran records nous.
Per molts anys més!!
MARTA TOMÀS ALBIOL
Exalumna i mare d'alumna.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUJA LA NIT COM UN HIMNE DE SAFO. Record i agraïment d'un Concert de Sant Jordi

De -
Imatge
 ROSA VINYALS   "Puja la nit com un himne de Safo..." Em ve al pensament aquest vers, tan meravellosament recitat --declamat-- per Dragos Bandi, perquè amb ell iniciava el record i la reflexió. "Refaig un vell camí familiar, / us recorde, / us evoque, / us necessite cada dia més, / la vostra callada companyia mentre escric", llegia Jan Ariño. Molt hem viscut junts. Hom podria dir que tota una vida. Gairebé. Recordo un moment, potser del primer any de formar part de Joventuts Unides. Estàvem al xalet de Julio Allepuz i Mari Tere Garcia. Celebràvem alguna cosa, no sé què, però hi érem la coral de llavors, força nombrosa. Jo devia tindre, potser, divuit o dinou anys... o disset. Hi era, és clar, Maria Unió. Jo havia "escrit" un "poemeta" (no se li'n podria dir ni això) i, és clar, em van dir de llegir-lo. Deia coses com: "Que, quan un de tots riu, / qui riu? Tots. / Que, quan un de tots plora, / tots amb ell. / Que sou part de ma vida, / sí...
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i...
Continua llegint

... ON SIGUEU, CANTEU I FEU CANTAR!

De -
Imatge
  MERCÈ CANO i NOGUÉ     (Encara en relació amb el lliurament dels Premis Clavé 2023, us oferim el parlament que hi feu Mercè Cano, presidenta del Moviment Coral Català, una confederació de diverses federacions corals de Catalunya. Li agraïm que ens permeti publicar aquestes encertades paraules, que subscrivim plenament.)      Bon vespre a tots i totes, Avui hem lliurat els Premis Clavé corresponents a l’any 2023. Al llarg de l’any s’han fet moltes activitats corals de tot tipus arreu del territori i aquí s’han triat uns guanyadors i guanyadores d’entre els molts candidats i candidates presentats. Però, segur que encara hi ha grups corals que no han estat presentats. Al llarg de l’any aneu pensant en quantes actuacions protagonitzeu o aneu a veure i feu-ne un llistat per poder presentar candidatures el proper any. Donarem més feina al jurat, però podrem presentar un ventall encara més gran del que es canta a Catalunya. Aquí, entre nosaltres, hi ha gent...
Continua llegint

JOVENTUTS UNIDES, PREMI CLAVÉ 2023

De -
Imatge
L'ESCOLA DE MÚSICA JOVENTUTS UNIDES és distingida amb el Premi Projecte Transformació Social en la sisena edició dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya Divendres passat, 17 de maig, va ser una data destacada i emotiva per a Joventuts Unides. Anàvem a Sant Sadurní d'Anoia per assistir a la Gala de lliurament dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya en la seua sisena edició i el motiu no podia ser un altre: el jurat havia concedit un premi a Joventuts Unides. A més de l'agraïment i l'alegria que sentíem, vam poder gaudir d'una gala en què es van destacar molts noms del món coral (compositors, directors i cors) i moltes associacions de música i cultura tradicional. Tot plegat un exemple del ric teixit associatiu i de la vitalitat de la cultura tradicional i popular a Catalunya.  A la Gala hi va assistir una àmplia representació de la música coral i dels Cors de Clavé, i va comptar amb l'assistència destacada de l' H...
Continua llegint

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS

De -
Imatge
Avui la Sénia s'ha llevat trista . Ahir els diaris digitals donaven la notícia, i la tele se'n feia ressò: havien mort tres catalans a Geòrgia per causa d'una allau mentre practicaven esquí de muntanya. Tristor. Pena. Al matí hem sabut que un dels tres esquiadors és Anselmo Ramírez . Anselmo el coneixem, com coneixem tota la seua família, la major part de la qual viu a la Sénia. El cor se'ns ha fet més petit. Dol més. El dia ja no podrà ser alegre a la Sénia. Ja fa temps que pensàvem que, en aquest blog, caldria parlar de la  gran família Mestre, els Torreta, que pervenen de Vallibona,   per la importància que han tingut i tenen per a l'entitat. Des de  Gregori Mestre ,  tants i tants anys vinculat plenament a pràcticament totes les seccions de l'entitat, fins a  Abril Fabregat ,  que ara té cinc anys, tots els cosins de la família han passat per Joventuts Unides en un moment o altre, amb més o menys vinculació, i cadascun d'ells es mereixeria un ...
Continua llegint