PARES I FILLS EN AQUEST PROJECTE COMÚ

MÍRIAM MUÑOZ VIDAL    

L’any 2012 vaig dur a Martí amb 3 anys a la seva primera classe de música al carrer Major, 5. Recordo que estava nerviosa i entusiasmada. Quan vaig entrar per la porta van passar tants records pel meu cap: imatges, olors, sensacions..., gairebé les mateixes que vaig tenir amb 5 anys quan ma mare em va dur per primera vegada a aquella Escola de Música que hi havia sota l’Abadia. Ma güelo Joaquinet, que havia estat director de les Bandes de Música de Traiguera i Benicarló, va posar en dubte aquell ensenyament musical que trencava amb els esquemes que ell havia començat a inculcar-nos amb hores i hores de “passar la lliçó” amb el LAZ i un casset amb què ens gravava per fer-nos les correccions oportunes després. Ens deia: “No entenc com apreneu música amb aquest llibre del Pare Ireneu Segarra i amb aquest ti- ti- ta”. Els nostres pares van decidir apuntar-nos a ma germana i a mi a Joventuts Unides molt encertadament, perquè és molt possible que el nostre contacte amb la música s’hauria quedat dintre d’un LAZ ple de pols en un dels armaris que hi havia a la casa de Traiguera mort d’avorriment.

Dilluns, dimecres i divendres, classes amb Gregori, Andreu i més endavant amb Tíscar. Dimarts i dijous, fent guitarra; i els dissabtes, grup instrumental... Moltes hores en aquelles classes amb aquelles finestres que tenien una vista privilegiada de la posta de sol.

Tanco els ulls i veig unes manises a les parets plenes amb referències a trobades de corals de molts llocs i aquell banquet on em vaig asseure tantes vegades i vaig veure per primera vegada les il·lustracions d’Ot el Bruixot a les revistes de Cavall Fort (de fons sento Andreu demanant silenci a la classe perquè arribàvem de l’escola esbarrats).

2015. Audició de Sant Jordi. Míriam amb el seu fill Martí (els quarts començant per l'esquerra.)

La il·lusió de preparar un concert als assajos, l’emoció de formar part d’un grup i la felicitat de compartir amb els pares i amics el resultat de l’aprenentatge, la satisfacció dels mestres de fer la feina ben feta i sobretot de veure’ns contents pares i fills en aquest projecte conjunt. Totes aquestes sensacions són úniques i estic impacient per viure-les amb el meu fill Martí, amb les mateixes ganes que ho vaig fer fa trenta-tres anys quan vaig entrar a l’Escola per primera vegada.

2015. Concert de fi de curs. El grup de xiquets i xiquetes companys de Martí.

Avui dimecres hem fet una classe conjunta de pares i fills al pis de dalt de tot de l’Escola amb Cinta i David en la qual hem cantat, hem ballat, hem tocat instruments fent una rotllana i hem xalat moltíssim. M’agradaria compartir amb tothom una cançó que avui ens han ensenyat a cantar i interpretar mirant als ulls dels companys que hi érem i que resumeix en poques paraules per què Martí i jo som de Joventuts Unides:

       “Et saludo amb els pensaments,              

       et saludo amb les paraules,

       et saludo amb els sentiments

       i no tinc res per fer-te mal”

MÍRIAM MUÑOZ VIDAL

Exalumna i mare d'alumne.