CADASCÚ TENIM EL NOSTRE LLOC

De -
ISABEL BENET   
El meu recorregut a Joventuts Unides va començar quan els meus fills Víctor i Dani tenien tres anys i van començar a anar-hi a classes. El seu pare, Sergi, va formar part de la coral, però s'ho havia deixat uns anys. Ells van començar classes de solfeig, més tard coral infantil, introducció als instruments i els instruments. Després es va incorporar Maria, la filla menuda, a la rutina de l'escola.
A l'anar els fills, Sergi va tornar a la coral uns anys i, a les nits d'assaig, els fills anaven amb el seu pare a l'escola; cada divendres li tocava a un i els altres es quedaven tristos a casa: tots volien anar a l'assaig dels grans!
2007. Viatge de la Coral Polifònica a Liège. El grup de xiquets canten durant la benvinguda. D'esquerra a dreta: Meritxell Queralt, Maria Sebastià, Júlia Caballer, Maria José Segura, Rut Queralt, Oscar Pla, Dúnia Pla, Andreu Caballer, Víctor Sebastià i Dani Sebastià.
Per a mi Joventuts Unides, amb els tres fills a l'escola, ha estat com una cursa: ara llenguatge Víctor i Dani, ara Maria; ara piano, ara violí o bateria, corals... corrents d'una classe a l'altra, mirant de no deixar-te la bossa amb els llibres corresponents o de no portar un instruments en comptes de l'altre. A Nadal, entre concerts, audicions i d'altres, teníem feina a fer!
Avui dia, tot ha canviat. Les activittats nostres a JU no són les mateixes, han disminuit a causa que tenen altres deures, però a cops enyoro aquell no parar (recordo un anys que els dilluns el cotxe anava ple entre bosses de música i instruments). També es troben a faltar els berenars i sopars on cadascú portava alguna cosa i buf, quina taulada!
2007. A l'aeroport de Brussel·les, esperant l'avió per tornar a casa. Sergi Sebastià, Isa Benet i Maria Sebastià.
A casa nostra tots són cantaires menys jo, que m'ho tenen prohibit i no sé el perquè (ha ha...) Però jo els dic que també sóc una part important dins de JU perqué estic al públic, i sense públic no hi hauria cantaires, i a l'inrevés. Cadascú tenim el nostre lloc a JU, uns com a cantaires i músics i els que no tenim aquesta virtut, com a públic i així gaudim de tota la vostra feina.
Festa de fi de curs. Que cal agafar la corda i pagar? Es fa! Isa preparada per fer girar la corda, Nuri Abella i Cinta Ollé preparades per saltar.

De records en tinc molts. Recordo quan Víctor ens va demanar de tocar el violí perqué "era un instrument molt elegant"; quan Maria va tocar per primera vegada el violoncel, que vaig pensar: "és el seu instrument"; o quan Dani va tocar l'orgue a l'entrada dels Reis Mags a l'església, quin orgull!
Vull agrair a cadascú de vatros pel que heu fet, feu i fareu per JU, i a tothom que ha aportat un granet de música en la creixença dels meus fills.
Moltes gràcies, molta sort i molta vida.
ISABEL BENET
Mare d'alumnes.
2007. Viatge a Liège. Arribada a l'aeroport de Brussel·les. A l'esquerra, la família d'Isa Benet. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUJA LA NIT COM UN HIMNE DE SAFO. Record i agraïment d'un Concert de Sant Jordi

De -
Imatge
 ROSA VINYALS   "Puja la nit com un himne de Safo..." Em ve al pensament aquest vers, tan meravellosament recitat --declamat-- per Dragos Bandi, perquè amb ell iniciava el record i la reflexió. "Refaig un vell camí familiar, / us recorde, / us evoque, / us necessite cada dia més, / la vostra callada companyia mentre escric", llegia Jan Ariño. Molt hem viscut junts. Hom podria dir que tota una vida. Gairebé. Recordo un moment, potser del primer any de formar part de Joventuts Unides. Estàvem al xalet de Julio Allepuz i Mari Tere Garcia. Celebràvem alguna cosa, no sé què, però hi érem la coral de llavors, força nombrosa. Jo devia tindre, potser, divuit o dinou anys... o disset. Hi era, és clar, Maria Unió. Jo havia "escrit" un "poemeta" (no se li'n podria dir ni això) i, és clar, em van dir de llegir-lo. Deia coses com: "Que, quan un de tots riu, / qui riu? Tots. / Que, quan un de tots plora, / tots amb ell. / Que sou part de ma vida, / sí...
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i...
Continua llegint

... ON SIGUEU, CANTEU I FEU CANTAR!

De -
Imatge
  MERCÈ CANO i NOGUÉ     (Encara en relació amb el lliurament dels Premis Clavé 2023, us oferim el parlament que hi feu Mercè Cano, presidenta del Moviment Coral Català, una confederació de diverses federacions corals de Catalunya. Li agraïm que ens permeti publicar aquestes encertades paraules, que subscrivim plenament.)      Bon vespre a tots i totes, Avui hem lliurat els Premis Clavé corresponents a l’any 2023. Al llarg de l’any s’han fet moltes activitats corals de tot tipus arreu del territori i aquí s’han triat uns guanyadors i guanyadores d’entre els molts candidats i candidates presentats. Però, segur que encara hi ha grups corals que no han estat presentats. Al llarg de l’any aneu pensant en quantes actuacions protagonitzeu o aneu a veure i feu-ne un llistat per poder presentar candidatures el proper any. Donarem més feina al jurat, però podrem presentar un ventall encara més gran del que es canta a Catalunya. Aquí, entre nosaltres, hi ha gent...
Continua llegint

JOVENTUTS UNIDES, PREMI CLAVÉ 2023

De -
Imatge
L'ESCOLA DE MÚSICA JOVENTUTS UNIDES és distingida amb el Premi Projecte Transformació Social en la sisena edició dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya Divendres passat, 17 de maig, va ser una data destacada i emotiva per a Joventuts Unides. Anàvem a Sant Sadurní d'Anoia per assistir a la Gala de lliurament dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya en la seua sisena edició i el motiu no podia ser un altre: el jurat havia concedit un premi a Joventuts Unides. A més de l'agraïment i l'alegria que sentíem, vam poder gaudir d'una gala en què es van destacar molts noms del món coral (compositors, directors i cors) i moltes associacions de música i cultura tradicional. Tot plegat un exemple del ric teixit associatiu i de la vitalitat de la cultura tradicional i popular a Catalunya.  A la Gala hi va assistir una àmplia representació de la música coral i dels Cors de Clavé, i va comptar amb l'assistència destacada de l' H...
Continua llegint

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS

De -
Imatge
Avui la Sénia s'ha llevat trista . Ahir els diaris digitals donaven la notícia, i la tele se'n feia ressò: havien mort tres catalans a Geòrgia per causa d'una allau mentre practicaven esquí de muntanya. Tristor. Pena. Al matí hem sabut que un dels tres esquiadors és Anselmo Ramírez . Anselmo el coneixem, com coneixem tota la seua família, la major part de la qual viu a la Sénia. El cor se'ns ha fet més petit. Dol més. El dia ja no podrà ser alegre a la Sénia. Ja fa temps que pensàvem que, en aquest blog, caldria parlar de la  gran família Mestre, els Torreta, que pervenen de Vallibona,   per la importància que han tingut i tenen per a l'entitat. Des de  Gregori Mestre ,  tants i tants anys vinculat plenament a pràcticament totes les seccions de l'entitat, fins a  Abril Fabregat ,  que ara té cinc anys, tots els cosins de la família han passat per Joventuts Unides en un moment o altre, amb més o menys vinculació, i cadascun d'ells es mereixeria un ...
Continua llegint