EN CLAU DE SOL FA

CARINA BALADA     La meva relació amb Joventuts Unides va començar quan la meva filla Laura i després el meu fill Gerard van començar a assistir-hi. Quan tens els xiquets menuts sempre et planteges quines activitats extraescolars faran? Sempre vaig voler que estudiessin música, que tinguessin uns coneixements musicals i en poguessin gaudir. 2006. Gerard Felipo i Laura Felipo preparats per sortir a la Carrossa de Festes. Per al 40è Aniversari anaven de follets. Després cadascú té unes necessitats i uns interessos personals diferents, però per provar-ho no serà.  Actualment, hi segueix Laura al cor de grans i al cor jove, després d’una llarga trajectòria des dels tres anys. Natros l’hem seguit pels concerts de Nadal, de fi de curs, a les audicions de piano, al conjunt instrumental i actualment als concerts dels cors, seguint el guió de cada programa de mà (és el que més li agrada a Gerard, saber quina cantaran ara…). Com a espectadors,   ens fan emocionar, somriure, xalar, pa

EMÍLIA BALADA    La meva entrada a Joventuts Unides va ser, en certa manera, fortuïta a causa que no en feia compte, de formar part de la coral malgrat que sempre m'ha agradat cantar; i més des que em vaig casar amb el meu marit,   Daniel. Va ser a les poques setmanes d'integrar-se Daniel a la coral    que jo vaig acompanyar-lo en un assaig,   que en aquella ocasió es feia a l'església. Quan em va veure Andreu asseguda en un banc, al moment es va acostar i em va animar a cantar. Jo en un principi li vaig dir que no, potser em feia vergonya, no ho sé; però, a la setmana següent, insistí de nou i aquesta vegada, amb els reforços de Felisa Tomàs i Mª Carmen Garcia, no vaig tenir més remei que incorporar-me o almenys provar-ho. Concert de Santa Cecília al Cinema Club Modern. Repertori de sarsuela. El meu lloc a la coral, en principi, va ser de soprano   al costat de Mari, que aleshores també ho era; però al poc temps es va fer una estructuració de les veus i igual Mari

Iris Bel    Em dic Iris Bel Unzueta i tinc dotze anys. Per a mi, la música és un so que alguna persona sap fer amb un instrument musical. Com a tots els que anem a l'escola, m'agrada cantar, perquè trobo que és molt bonic. Recordo molt les cançons de la cantata "Història de Catalunya", que vam fer fa dos anys. M'agraden molt aquestes cançons justament perquè parlen de la història de Catalunya. A part, també m'agraden altres cançons, com "Flam", "La cançó de les baranes", "El cànon del molí"...  Un concert que em va agradar va ser el de Nadal. M'agrada perquè està tot decorat per aquelles festes. De l'escola, m'agrada molt el balcó. Les meues mestres són Judit i Cinta i vaig a classe amb són Júlia, Marco i Valeria, que són els més amics. Un instrument que m'agradaria tocar és la bateria, perquè trobo que sona molt bé. Pel 50è aniversari, el regal que li faria a Joventuts Unides seria un viatge al Museu

Feli Sales Moliner     Fa molts anys jo acompanyava les meves amigues a Joventuts Unides. Fins a la porta. Elles entraven i jo marxava cap a casa meva. Anys després, acompanyava els meus nebots. Fins a la porta; però una hora més tard tornava a buscar-los. Ara acompanyo les meves filles. Fa anys que ja travesso la porta. De vegades, si sols està o estan mitja hora, m'espero baix, al banquet del rebedor. Andrea Pablo Sales Mar Pablo Sales A poc a poc, igual que jo he entrat a l'escola, ella ha entrat a casa meua, a casa nostra. És bonic sentir un piano i pensar: "...És Andrea? ...És Mar?"  És Joventuts Unides....!! Estic contenta de formar part d'aquesta escola per fi. Gràcies a tots els que heu lluitat, col·laborat i participat perquè hi hagi una escola de música com aquesta a la Sénia. FELI SALES MOLINER Mare d'alumnes

Zoé Sabaté    Jo vaig començar a Joventuts Unides el 2014, fent classes de piano amb Judit Peiró. Posteriorment, vaig entrar a formar part de la coral de mitjans i grans, perquè Josep Ollé, la meva amiga Laura Felipo i Judit Peiró van insistir que un dia entrés a veure un assaig de la coral; i des d’aquell dia vaig començar a formar-ne part. Gràcies a la coral, he pogut conèixer gent nova, viatjar a molts llocs, fer concerts solidaris, entre d’altres coses. 2014. Viatge a Mallorca. D'esquerra a dreta, de dalt a baix:  Laura Felipo, Judit Aguilera, Zoé Sabaté, Aida Gisbert, Mireia Mestre, Júlia Caballer i Rut Queralt. Els intercanvis i les sortides, a les quals dediquen moltes hores de feina Judit, Josep i Cinta, són els concerts que més gaudim. El primer any vam anar a Mallorca i va ser una experiència única, vam poder compartir uns dies amb una família que no era la nostra i vam conèixer molta gent. Després també van venir uns cantaires de Barcelona, de la coral de

Marco Martínez    Em dic Marco Martínez i tinc onze anys. Jo també he volgut escriure sobre Joventuts Unides i he contestat un qüestionari. Per a mí, la música és el llenguatge del món, un fidel reflex de la nostra personalitat i experiència. M'agrada cantar i penso que és molt bonic fer-ho. La cançó que més m'agrada és "Els contrabandistes": la trobo bonica i serveix per expressar els teus sentiments. Però també sé altres cançons, com "Shalom", "La història de Catalunya",...  Un concert que voldria destacar és el de final de curs, perquè cantàvem les cançons que a mi m'agraden. 2015. Audició de Nadal amb l'orgue de la parròquia. El que més m'agrada de l'escola és que m'ho passo molt bé estudiant la música. Les meues mestres són Judit i Cinta, i les meues amigues són Valeria, Iris i Judit.  L'instrument que toco és el piano; m'agrada molt el so que fa. El regal que faria a Joventuts Unides pel se

  Meritxell Queralt    D'esquerra a dreta, Francesc Vidiella, Meritxell Queralt i Emili Arasa. Al darrera, Dani Sebastià, Pau Tomàs i Quim Juan. Vaig començar a Joventuts Unides als 3 anys i al principi, bàsicament anava a llenguatge. Recordo que durant molts anys a classe només n’érem 5: el "trio calavera" (Lluís Blasco, Emili Arasa i Ruben Serret, que sempre en duien alguna de cap), Clara Vidal i jo.  Durant aquell temps, l’únic instrument que tocava era la flauta dolça i recordo les audicions de Sant Jordi, quan sortíem per classes a tocar a la plaça. No vam tenir mai un mestre fix, cada any anàvem canviant (Isa Queralt, Marian Sales, Andreu, Natàlia Jiménez, Albert, Tíscar i Judit). Meritxell Queralt i Núria Tomàs A mesura que passaven els cursos, s’anava apropant el moment de triar instrument, un moment important. Recordo que vaig apuntar tots els instruments en un full per anar descartant. Al final, només em van quedar la flauta travessera i el piano,

Noah Querol    Hola, sóc Noah Querol i tinc 9 anys. Per a mi, la música són sorolls bonics que fan els instruments.  2015. Audició de Nadal. Noah Querol amb la seua mestra, Laia Reverté M'agrada cantar, perquè em sento feliç. Algunes cançons que m'agraden són Polka, Happy...  Toco el violoncel i m'agrada perquè fa un so molt bonic.  Un concert que em va agradar molt va ser el que va fer el grup Sommeliers al nostre poble, perquè en aquest grup toca la meua mestra de violoncel, Laia Reverté. El que més m'agrada de l'escola de música són els instruments. De mestres, tinc Albert, Andreu Roig i Laia Reverté. I els meus amiguets i amiguetes són Hugo, Jaume, Adriana, Mercé, Anna, Elena i Èric. 2014. Concert de Sant Jordi. A la primera fila, començant per l'esquerra, Noah Querol. Pel 50è aniversari, el que regalaria a Joventuts Unides seria mil besets! NOAH QUEROL Alumne

Josep Navàs      Corresponc contentíssim a la trucada de l’Andreu Martínez, demanant-me un escrit per incloure’l dins el Cinquantè aniversari de Joventuts Unides. Per força m’hauré de basar en temps passats, ja que fa molts anys que estic desconnectat de l’entitat, però no de l’amistat amb l’Andreu, que és de per vida. També per força m’hauré de limitar als dos aspectes que conec de l’entitat: l’Aula de Direcció Coral, que es duia a terme els dissabtes, i la Coral. Va ser l’any 1989 que l’Andreu em proposà endegar uns cursos bàsics de direcció coral a l’Escola, que preparàrem amb molta cura. Era un ensenyament amb instructors, jo n’era un, però que s’enriquia sovint amb aportacions de figures cabdals de la direcció coral. Els alumnes venien no només de la Sénia sinó de molts altres indrets. La Federació Catalana d’Entitats Corals (que hi col·laborava) en tenia molt bon judici i el consell directiu no dubtava a anunciar l’Aula de Direcció de la Sénia al costat d’altres cursos de dif

Orfelina Martí    Quan em van demanar deu línies per al blog de Joventuts Unides pel 50è aniversari, vaig pensar que no estava segura de tenir tant a dir, després de 26 anys sense formar part de la coral. Hauria de buscar en uns fitxers molt llunyans de la memòria. Sorprenentment, en començar a recordar, m'he adonat que necessitava moltes més línies, ja que no sols vaig ser cantaire,   sinó que hi he estat en contacte per diferents raons. Abans de formar part de la coral, recordo que vaig anar a aprendre a tocar la guitarra i a classes d’anglès els dissabtes al matí amb Irmgard, a la sala petita, la dels grans finestrals que donava al riu. L’entitat tenia inquietuds culturals que volia transmetre a tothom que ho volgués aprofitar. Després jo mateixa vaig passar a fer classes d’anglès en aquella mateixa sala, no recordo si substituint Imgard o ajudant-la amb els xiquets més menuts. D’allà em van quedar records que penjaven de les parets: Mètode Ireneu Segarra, Pau Casals, un p

Joan Segura    M'agradaria dedicar el meu escrit a parlar sobretot de les Trobades d'Animadors de Cant de Montserrat, en part bressol musical de Joventuts Unides: Andreu. A la dreta, Pepita Querol i Adriana Sebastià. "Montserrat, en els seus gairebé mil anys de tradició monàstica i santuari marià, sempre ha manifestat un gran interès per a difondre la cultura. Avui el seu monestir continua sent hereu d'aquesta tradició. Un bon exemple són les Trobades d'Animadors de Cant per a la Litúrgia que es realitzen ininterrompudament des de 1970. Tenen una durada d'una setmana, i se'n fan tres durant l'estiu. Van començar amb motiu de la introducció de les llengües vernacles en la Litúrgia pel Concili Vaticà II, ja que es feia necessari un repertori i uns animadors per ensenyar i dirigir el cant en català per a la participació litúrgica de l'assemblea cristiana congregada en els temples catòlics. Si bé els moments forts de les Trobades d'Animadors