L'ÀNIMA DE LA MÚSICA

ROSSEND AYMÍ   

Sovint es diu: una cosa és el Do, Re, Mi, Fa, Sol… i l’altra és l’expressió, la inspiració, l’ànima de la música. “No pot ser dolenta la persona que fa música”, també es diu. Cantar és com resar dues vegades (S. Agustí).

Quan jo estudiava a Roma, el “Preside del Pontificio Istituto di Musica Sacra” era Mr. Higini Anglès, i sempre que feia un discurset de presentació d’alguna audició o concert deia, en el seu italià catalanitzat i casolà: “Nel celo cantareno tutti”.

Potser no cal continuar buscant més referències o frases fetes que parlin de l’essència de la música.

Rossend Aymí acompanyant la Coral Polifònica en la interpretació dels Nocturns de Mozart.

He de confessar que cada vegada que jo entrava a les dependències de l’antiga escola de música de Joventuts Unides de la Sénia (als baixos de la casa del mossèn), no sé per què ni com, però sentia l’alè d’aquest esperit de la música. I el continuo sentint, ara també, en les noves dependències.

De fet, la música, la fem amb instruments, ens servim d’instruments per exterioritzar la nostra sensibilitat: la corda, la percussió, el buf... I a sobre hi ha els instruments d’aire, aire, aire, on una làmina d’aire fa sonar una columna d’aire encabida en els tubs de l’orgue i en les flautes, i aquest so es transmet mitjançant l’aire ambient.

2013. Cicle d'Orgue. Concert de Sheherazade Ensemble Quartet.
D'esquerra a dreta: Rossend Aymí, Karen Martínez, Jordi Bonilla i Cecília Aymí.

Molta gent diu que la música és la més espiritual de totes les arts. Bé, totes en són, d’espirituals, però la música té al seu favor que és un patrimoni immaterial.

Cinquanta anys festejant amb l’ànima de la música han donat molts fruits. Enhorabona!

ROSSEND AYMÍ

Mestre de mestres, col·laborador habitual, amic.