UNA VIDA DE MELODIES

ÀNGELA ALONSO   

Els meus inicis a Joventuts Unides van ser com tothom, quan ets petit i els teus pares decideixen que no només has d’anar a l’escola, sinó que pots ampliar la teva cultura anant en una escola de música. I així va ser, fent solfeig, cant, tocant un instrument i participant al conjunt instrumental. En aquells anys no tothom tocava la flauta com ara, cadascú tocava l’instrument que escollia, però he de dir que els que anaven darrere meu ja van començar tots amb la flauta. A la classe de solfeig hi havia gent de diferents edats. No recordo que féssim tantes sortides com fan ara els joves i encara menys quedar-nos a dormir fora de casa –com canvien els temps!-, però també ens ho passàvem molt bé. Recordo que quan era molt petita, potser encara no anava a solfa, vam acollir dos nois d’una coral francesa i després, als principis dels anys 80, no sé exactament quins anys, vam acollir per dos cops gent de l’orquestra alemanya que venia en intercanvi amb Joventuts Unides.

Una curiositat: quan a l’escola encara tothom tenia l’assignatura de francès com a llengua estrangera, a l’escola de música ja es donaven classes d’anglès.

1981 o 1982. Excursió de la classe d'anglès. D'esquerra a dreta: Gemma Ferré, 

Marc Garcia, Germans Urbano, Àngela Alonso, Víctor Pla i David Castell. 

Amb la professora, Irmgard.

Després, pels tombs que dóna la vida, ho vaig deixar i quan vaig tenir el meu primer fill ho vaig tenir molt clar, algú havia d’amortitzar la flauta que m’havien comprat els meus pares. Així que, tot i no havent deixat mai de costat l’entitat, des del setembre del 2005, quan va començar el meu fill Gerard, i al 2009 la meua filla Maria, torno a estar vinculada amb l’entitat i ajudant en allò que faci falta, i últimament com a membre de la Junta.

Jo, en aquest escrit, voldria donar les gràcies als mestres, sobretot als que hi ha hagut i encara hi ha des que porto els meus fills i amb els quals he tingut més relació. Doncs bé, voldria agrair-los l’esforç que fan dia a dia, mes a mes i any darrera any, de motivar els nostres fills perquè continuïn amb la música i no només amb la música, com diu tothom, amb la cultura, els valors i la convivència que hi ha a l’entitat. I també voldria felicitar-los per les sortides que fan i, en especial, quan es tracta de passar alguna nit fora de casa i han d’anar amb famílies d’acollida, ja que penso que abans de fer aquest tipus de sortida hi ha molta feina darrera que els pares no veiem. No deu ser fàcil aparellar els nostres xiquets amb les altres famílies i en el meu cas, els meus fills han estat molt ben acollits i encara mantenim una bona relació amb les famílies.

Així que: Moltes Felicitats!! I ànims per continuar!!!

Bé, ja no m’allargo més, només felicitar a la gent que ha format i forma  part de l’entitat.

FELICITATS I PER MOLTS MÉS!!

ÀNGELA ALONSO BARREDA

Exalumna, mare d'alumnes i membre de la Junta