JOVENTUTS UNIDES, UNA ENTITAT DE MÚSICA I CONVIVÈNCIA

De -
GERARD TOSET   
Sóc Gerard Toset, i aquest any es compleix el 50è aniversari de l'escola de música Joventuts Unides. Jo vaig començar amb la música als 4 anys amb solfeig. No recordo ben bé com va ser aquella època, però puc intuir que va ser productiva perquè no m'ho vaig deixar.
Al cap d'un temps es va formar la coral infantil, on vaig coneixer Cinta Ollé i Josep Ollé. Jo anava content a cantar i en aquells temps només n'érem una dotzena, però junts sonava molt bé.
Va arribar la roda d'instruments, on vaig escollir el violí i encara hi continuo. Em vaig fer content quan, per fi, Núria Tomàs, que era la meva mestra, em va dir que podia endur-me'l a casa, però quan vaig saber que era per estudiar em vaig desanimar, perquè estudiar no és que m'agradés molt. Tot i això, vaig acabar assimilant la idea i a casa practicava.
2013. Intercanvi amb la coral de
Mallorca. D'esquerra a dreta:
Gerard Toset, Maria Toset i
Paula Pons. Al Pantà.
Vaig seguir amb solfeig, coral i instrument, fent concerts i sortides. El 2009 vam inagurar la nova escola i vam fer la cantata de la Ratapasteres, una de les meves preferides. Poc després es va celebrar el 45è aniversari de l'entitat.
També recordo el concert de cançons de dibuixos animats, on em vaig disfressar de Lucky Luke i Oliver Benji. Un gran concert. I, com no, una sortida que sempre es quedarà als nostres caps, l’intercanvi amb la coral de Mallorca. El primer any van venir ells aquí, on van romandre 3 dies. Jo vaig acollir na Paula Pons.
Quan van marxar tots voliem que l’any passés ràpid per poder anar nosaltres. Per fi va arribar el dia en què marxavem. Vam anar amb vaixell i els meus amics, amigues i jo no vam dormir en tota la nit de l’emoció. Al dia següent ens adormíem cantant. Em va acollir en Jaume, amb Jordi Llaveria i Dragos Bandi. Vam passar uns dies emocionants i divertits, amb activitats i concerts, però igual que tot el que comença, s’acaba, i vam tornar a la Sénia. Encara esperem repetir-ho.
2014. Montserrat. D'esquerra a dreta: Andreu Ricart, Gerard Toset, Aida Escubedo,
Dana Sabaté, Maria Toset i Danae Castell.
Els anys han anat passant, amb concerts i cançons. Vaig entrar al conjunt instrumental, i més tard em van passar al Conjunt instrumental avançat. Els mestres anaven passant i canviant, i jo creixia amb música, fins que hem arribat al 50è aniversari de l'entitat.

Moltes felicitats Joventuts Unides, i per 50 més!
GERARD TOSET
Alumne i cantaire

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUJA LA NIT COM UN HIMNE DE SAFO. Record i agraïment d'un Concert de Sant Jordi

De -
Imatge
 ROSA VINYALS   "Puja la nit com un himne de Safo..." Em ve al pensament aquest vers, tan meravellosament recitat --declamat-- per Dragos Bandi, perquè amb ell iniciava el record i la reflexió. "Refaig un vell camí familiar, / us recorde, / us evoque, / us necessite cada dia més, / la vostra callada companyia mentre escric", llegia Jan Ariño. Molt hem viscut junts. Hom podria dir que tota una vida. Gairebé. Recordo un moment, potser del primer any de formar part de Joventuts Unides. Estàvem al xalet de Julio Allepuz i Mari Tere Garcia. Celebràvem alguna cosa, no sé què, però hi érem la coral de llavors, força nombrosa. Jo devia tindre, potser, divuit o dinou anys... o disset. Hi era, és clar, Maria Unió. Jo havia "escrit" un "poemeta" (no se li'n podria dir ni això) i, és clar, em van dir de llegir-lo. Deia coses com: "Que, quan un de tots riu, / qui riu? Tots. / Que, quan un de tots plora, / tots amb ell. / Que sou part de ma vida, / sí...
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i...
Continua llegint

... ON SIGUEU, CANTEU I FEU CANTAR!

De -
Imatge
  MERCÈ CANO i NOGUÉ     (Encara en relació amb el lliurament dels Premis Clavé 2023, us oferim el parlament que hi feu Mercè Cano, presidenta del Moviment Coral Català, una confederació de diverses federacions corals de Catalunya. Li agraïm que ens permeti publicar aquestes encertades paraules, que subscrivim plenament.)      Bon vespre a tots i totes, Avui hem lliurat els Premis Clavé corresponents a l’any 2023. Al llarg de l’any s’han fet moltes activitats corals de tot tipus arreu del territori i aquí s’han triat uns guanyadors i guanyadores d’entre els molts candidats i candidates presentats. Però, segur que encara hi ha grups corals que no han estat presentats. Al llarg de l’any aneu pensant en quantes actuacions protagonitzeu o aneu a veure i feu-ne un llistat per poder presentar candidatures el proper any. Donarem més feina al jurat, però podrem presentar un ventall encara més gran del que es canta a Catalunya. Aquí, entre nosaltres, hi ha gent...
Continua llegint

JOVENTUTS UNIDES, PREMI CLAVÉ 2023

De -
Imatge
L'ESCOLA DE MÚSICA JOVENTUTS UNIDES és distingida amb el Premi Projecte Transformació Social en la sisena edició dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya Divendres passat, 17 de maig, va ser una data destacada i emotiva per a Joventuts Unides. Anàvem a Sant Sadurní d'Anoia per assistir a la Gala de lliurament dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya en la seua sisena edició i el motiu no podia ser un altre: el jurat havia concedit un premi a Joventuts Unides. A més de l'agraïment i l'alegria que sentíem, vam poder gaudir d'una gala en què es van destacar molts noms del món coral (compositors, directors i cors) i moltes associacions de música i cultura tradicional. Tot plegat un exemple del ric teixit associatiu i de la vitalitat de la cultura tradicional i popular a Catalunya.  A la Gala hi va assistir una àmplia representació de la música coral i dels Cors de Clavé, i va comptar amb l'assistència destacada de l' H...
Continua llegint

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS

De -
Imatge
Avui la Sénia s'ha llevat trista . Ahir els diaris digitals donaven la notícia, i la tele se'n feia ressò: havien mort tres catalans a Geòrgia per causa d'una allau mentre practicaven esquí de muntanya. Tristor. Pena. Al matí hem sabut que un dels tres esquiadors és Anselmo Ramírez . Anselmo el coneixem, com coneixem tota la seua família, la major part de la qual viu a la Sénia. El cor se'ns ha fet més petit. Dol més. El dia ja no podrà ser alegre a la Sénia. Ja fa temps que pensàvem que, en aquest blog, caldria parlar de la  gran família Mestre, els Torreta, que pervenen de Vallibona,   per la importància que han tingut i tenen per a l'entitat. Des de  Gregori Mestre ,  tants i tants anys vinculat plenament a pràcticament totes les seccions de l'entitat, fins a  Abril Fabregat ,  que ara té cinc anys, tots els cosins de la família han passat per Joventuts Unides en un moment o altre, amb més o menys vinculació, i cadascun d'ells es mereixeria un ...
Continua llegint