LA VIDA ENTRE MÚSICA

MARILINA BARREDA 

Em dic Ma Àngels Barreda, una antiga alumna de l’escola, i dic escola perquè quan vaig començar la meva relació encara no tenia nom.

Excursions al pantà amb Irmgard.
Àngela Alonso i Carolina Allepuz.

La història comença cap als anys 75 i 80, quan els meus dos fills tenien edat per a començar a aprendre música com els d’avui dia. Recordo que van començar amb el mètode del pare Ireneu Segarra, Ti Ti Ta Ta.

En aquest cas, Joaquim Ferré i José Alonso.

Uns anys després, quan ja cantaven solfa, em vaig animar jo i també vaig cantar;, però la música si no es porta dins, es bastant complicada per a mi. Llavors els professors eren Andreu i Irmgard. 

En tinc molts records, tots agradables; i, en especial, un sense públic, senzill: una tarda ens van convocar per ajudar els germans Ollé en un treball per a la seva carrera. Aquella tarda vam fer moltes coses però, en especial, en recordo una que em va agradar molt, la qual consistia a dibuixar línies aleatòries segons els sentiments que ens transmetia la música que escoltàvem. No he sabut mai com va acabar aquell treball, però sempre recordaré les emocions del moment.

Des que els meus fills van deixar la música, jo no he deixat de col·laborar en tot el que fes falta, ja que m'uneix un sentiment d'amistat i aquell desig de voler que l'entitat vagi tot el més amunt possible.

Joventuts Unides, una entitat de cultura musical on, des de sempre, hi ha hagut persones que l’estimen, que creuen en ella i que lluiten perquè així sigui. Sense oblidar les families que es van incorporant i li donen confiança.

Joventuts Unides, et desitjo molts anys de glòria i de música!

MARILINA BARREDA

Exalumna i mare i iaia d'alumnes