LA VIDA ENTRE MÚSICA
MARILINA BARREDA
Em dic Ma Àngels Barreda, una
antiga alumna de l’escola, i dic escola perquè quan vaig començar la meva
relació encara no tenia nom.
 |
| Excursions al pantà amb Irmgard. Àngela Alonso i Carolina Allepuz. |
La història comença cap als
anys 75 i 80, quan els meus dos fills tenien edat per a començar a aprendre
música com els d’avui dia. Recordo que van començar amb el mètode del pare
Ireneu Segarra, Ti Ti Ta Ta.
 |
| En aquest cas, Joaquim Ferré i José Alonso. |
Uns anys després, quan ja
cantaven solfa, em vaig animar jo i també vaig cantar;, però la música si no es
porta dins, es bastant complicada per a mi. Llavors els professors eren Andreu i
Irmgard.
En tinc molts records, tots
agradables; i, en especial, un sense públic, senzill: una tarda ens van convocar
per ajudar els germans Ollé en un treball per a la seva carrera. Aquella tarda vam fer moltes coses però, en especial, en recordo una que em va agradar molt,
la qual consistia a dibuixar línies aleatòries segons els sentiments que ens transmetia la música que escoltàvem. No he sabut mai com va acabar aquell
treball, però sempre recordaré les emocions del moment.
Des que els meus fills van
deixar la música, jo no he deixat de col·laborar en tot el que fes falta, ja
que m'uneix un sentiment d'amistat i aquell desig de voler que l'entitat vagi
tot el més amunt possible.
Joventuts Unides, una entitat
de cultura musical on, des de sempre, hi ha hagut persones que l’estimen, que
creuen en ella i que lluiten perquè així sigui. Sense oblidar les families
que es van incorporant i li donen confiança.
Joventuts Unides, et desitjo
molts anys de glòria i de música!
MARILINA BARREDA
Exalumna i mare i iaia
d'alumnes
Comentaris