ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS
Avui la Sénia s'ha llevat trista. Ahir els diaris digitals donaven la notícia, i la tele se'n feia ressò: havien mort tres catalans a Geòrgia per causa d'una allau mentre practicaven esquí de muntanya. Tristor. Pena. Al matí hem sabut que un dels tres esquiadors és Anselmo Ramírez. Anselmo el coneixem, com coneixem tota la seua família, la major part de la qual viu a la Sénia. El cor se'ns ha fet més petit. Dol més. El dia ja no podrà ser alegre a la Sénia.Ja fa temps que pensàvem que, en aquest blog, caldria parlar de la gran família Mestre, els Torreta, que pervenen de Vallibona, per la importància que han tingut i tenen per a l'entitat. Des de Gregori Mestre, tants i tants anys vinculat plenament a pràcticament totes les seccions de l'entitat, fins a Abril Fabregat, que ara té cinc anys, tots els cosins de la família han passat per Joventuts Unides en un moment o altre, amb més o menys vinculació, i cadascun d'ells es mereixeria un article per si sol.
 |
| Anselmo, a dalt sense gorro taronja, fent de guia de ràfting dels cosins de la família. |
 |
| Actuació del Conjunt Instrumental a Tarbes. |
Anselmo fa força anys que viu fora del poble. El seu amor per la natura el van portar a viure i treballar al Pirineu, on va formar una família amb Alba, la parella, i Gina, la seua filleta. Però el recordem, i tant!: alt i prim, la cara llarga, els cabells que li arribaven als ulls; aquells ullets menuts i vius, que no s'estaven quiets, com tot ell, que no parava. Tocava la flauta tenor al conjunt instrumental, aquell conjunt la qualitat del qual el va portar a voltar pertot: que va tocar al Saló de l'Ensenyament, a Tarbes (França), a tots els concerts de La Missió, etc. etc. Al costat, Ramon Bel (flauta baix); a l'altre costat, Eugeni Villalbí, Marc Bel i Xavier Roig (flauta contralt) i Joan Todó. I en el mateix grup Ivan Bel, Natàlia Jiménez, Marc Ortiz, Diego Cervera, Sandro Tolós, Laura Jiménez o Eva Queralt, entre molts altres, és clar... Aquelles tres generacions que van compartir tants moments i tants d'èxits, i que es van fer grans junts.
 |
| Anselmo, el segon començant per l'esquerra, al costat de Ramon Bel i darrera de Xavier Roig i d'Eugeni Villalbí. |
Però avui la pena s'ha escampat per tot el poble; com el vent. Des de la plaça Amèrica, on viuen els seus pares, Margarita i Anselmo, fins a prop de la plaça Andalusia, on viu la família del seu tiet Antonio, passant per tots els carrers i totes les cases on viuen els seus familiars i els seus amics i coneguts, i els amics i coneguts dels seus familiars; i fins a Montserrat. Perquè la pena d'aquesta família és també la nostra pena.
Dins del disc de La Missió, un dels temes que vam gravar, també Anselmo, va ser la BSO de la pel·lícula Carros de foc, en la qual, entre molts altres temes, es podia destacar la lluita contra l'adversitat i el compromís lligat a una competició esportiva d'elit. Anselmo ha viscut d'acord amb les seues passions, la natura i l'aventura. Així el recordarem sempre.
 |
| Un dels molts concerts amb el repertori de música de cinema i La Missió. |
 |
| Anselmo, el primer per la dreta, amb el Grup Dolçainer. |
Enllaç relacionat:
Els amics de Whistler (British Coulumbia, Canadà) de l’Anselmo han engegat una campanya solidària per ajudar i donar suport econòmic a la seva dona Alba i a la seva filleta Gina. Aquí podeu fer les donacions:
https://www.gofundme.com/f/anselmo039s-family-support?utm_source=customer&utm_medium=copy_link-tip&utm_campaign=p_cp+share-sheet
Comentaris