EN CLAU DE SOL FA

GAUDIR DE L'AMISTAT I DE LA MÚSICA. Palmira Artigas. Quan vàrem venir a la Sénia, l'any 1978, a part dels amics nous i l'encant del poble, Joventuts Unides va ser un lloc on poder desconnectar de la feina i gaudir de la amistat, de la música i de la manera de fer, de Joventuts Unides i de l'Andreu, l'ànima de l'entitat en aquell moment. Un divendres, després de l'assaig, la coral va visitar la casa de la Palmira: havien nascut les dos bessones, Marta i Maria Amat Artigas. Marta Amat Marta  El divendres, el dia de la coral, va ser un moment esperat després d'un dia de molta feina. Jo he sigut perruquera i el divendres era un dia atrafegat . A l'assaig era el lloc on trobava amics i coneguts, sempre amb bona actitud i ganes de fer. Allí podíem gaudir de la cultura catalana i veure la vida d'una altra manera . El meu fill Oriol, en aquella època, tenia dos anyets   i l'Andreu ja anava a la guarderia i els ensenyava música. A parti

CANTAR: EL QUE MÉS M'AGRADA. Èric Martín Sabater. Em dic Èric Martín i tinc 10 anys. Vaig començar a Joventuts Unides el 2010.  El que m'agrada de Joventuts Unides és cantar, perquè em fa sentir content. 2014. Concert de Sant Jordi. Començant per la dreta, Judit Peiró i Èric Martín. Per a mi, la música és cantar. M'agrada sobretot una cançó que es diu "Collarets de llum", que la trobo molt bonica. També sé altres cançons: "Els pastorets de la muntanya", "Shalom"... I un concert molt especial va ser el que vam fer a Mallorca: era com estar de vacances i vaig xalar molt. Els meus mestres són Judit, Albert, Cinta i Josep; i els meus amics són Èric i Mercé. L'instrument que m'agradaria tocar és la bateria, perquè té molta varietat d'instruments. Per l'aniversari, regalaria a Joventuts Unides un piano.  Quan sigui gran vull ser músic, que és el que més m'agrada. ÈRIC MARTÍN Alumne.

BONS MOMENTS DE MÚSICA. Josep M. Domènech Lafont. Fa uns dies vaig topar-me amb Albert Queralt.  Em va fer molta alegria veure'l i que vingués a un concert on jo participava. Sempre que veig algú de la Sénia recordo els bons moments viscuts i el profitosa que va ser l'etapa que vaig ser allí.  Joventuts Unides és el primer lloc on se'm va donar l'oportunitat de treballar com a mestre d'oboè. Un cop per setmana pujava des d'Amposta a ensenyar oboè. Andreu: la persona culpable de tot. Gràcies, Andreu, per confiar en mi. Abans d'anar com a mestre d'oboè a la Sénia, recordo que vaig participar en el macroprojecte dedicat a bandes sonores, on es tocaven temes de la pel·lícula “The mission” (La Missió), on Jeremy Irons (el protagonista del film) tocava l´oboè; d'aquí que Ennio Moricone (el compositor de la banda) escrigués un gran solo per a oboè dins dels temes principals. Recordo amb molt plaer i molta diversió poder tocar aquest tema rodej

PER MOLTS ANYS, CONCERT DE SANT JORDI!  Àlex Daudén.  (Durant el mes d'abril publicarem col·laboracions d'alumnes i exalumnes de l'Institut La Sénia que han participat en el Concert de Sant Jordi, del qual enguany celebrarem la 20a edició. Començarem sempre amb una citació d'algun dels textos llegits.) On ets, Espanya? - no et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua – que et parla entre perills? Has desaprès d'entendre an els teus fills? Adéu, Espanya! JOAN MARAGALL,  Oda a Espanya (1898) Així acaba el poema Oda a Espanya  de Joan Maragall que vam recitar al Concert de Sant Jordi de l'any 2003 i que tenia com a fil conductor «Poemes i cançons per la pau». Durant tres edicions, conjuntament amb Letícia Tíscar, vaig tenir el goig de poder presentar aquesta magnífica cita cultural que celebrem al nostre poble. I a les portes d'un altre Sant Jordi, a la Sénia, tot torna a estar punt per celebrar-lo com to

NÚRIA GARCIA    Com pot ser que una melodia ens porti records de moments que créiem oblidats? Quan escolto un tema musical, el meu cervell s'encarrega immediatament de generar sentiments, i aquests solen anar lligats a Joventuts Unides. És per això que, en aquest precís instant per començar a escriure les meves primeres paraules, li he donat al play a les cançons que em fan reviure els millors moments. Dalt: Marc Garcia, Jordi Aguilar, Alba. Baix: Ignasi Iranzo, Laura Adell, Bruno Barrionuevo, Núria Garcia i Dúnia Cervera. Sóc Núria Garcia Bel, exalumna de l’escola de música. L’escola,   va ser un element essencial de la meva infantesa, vaig formar-ne part durant 8 anys aproximadament. I, gràcies a aquesta, vaig adquirir molts coneixements, de què en l’actualitat he tret un molt bon ús per a la meva formació com a professora d’Educació infantil. Retornant per uns moments a aquest paper una mica oblidat, dono pas als records de l’escol