EN CLAU DE SOL FA

Recollim els vostres comentaris al facebook com un homenatge més, de tothom qui vulga, a Mossèn Suñé. Recuperem una fotografia de l'escrit d'Anna Verge a En Clau de Sol Fa, dels primers temps de la coral polifònica. El primer a la dreta, mossèn Cristóbal Suñé. Sempre recordarem aquell home jove, ple d'energia i saber, que va arribar a la Sénia (poble poc avesat a anar a l'església) i, en poc temps, es va guanyar l'amistat i la benvolença de tothom!! Un gran estudiós de l'Església i de la vida!! Quedarà per sempre en el nostre record!! ( Nuri Abella ) Sempre el recordarem!! ( Marta Tomàs Albiol ) Era únic i tots l'estimàvem molt. Descanse en pau. ( Arantxa Ferreres Pamplona ) Va ser un punt de referència molt important de la nostra infantesa. Es feia amb tothom, sense distincions, sempre cordial, sempre amanit, de la broma, que es feia estimar per tots. Quan se'n va anar del poble, va deixar u

Avui hem conegut la notícia que mossèn Suñé ens ha deixat. Des de la Sénia, aquest poble que ell va estimar tant, i des de Joventuts Unides, aquesta entitat que ell va acollir a casa, com un veritable pare, ens unim al dol de la seua família i volem retre-li, en certa manera, el nostre petit homenatge. Ho fem amb  una pluja de records que ens vénen al pensament: 1991. Claustre de l'escola de música amb berenar. D'esquerra a dreta: Andreu Martínez, Albert Queralt, Teresina Suñé, Cristóbal Suiñé, Rosa Vinyals, Lledó Barberà i Gregori Mestre. A la casa abadia, a l'aula de dins, vora les finestres que donen al riu. La seua salutació amb una forta estrebada de mans; el cigar a la boca; la seua veu imponent; el despatx: un desordre amb perfecte ordre; els parlaments després dels nostres concerts; les misses i les novenes de Pallerols; l'orgue; les dos Trobades d'Animadors de Cant que va acollir; els pelegrinatges a Montserrat; els viatges a Roma; mossèn saludant e

RUT QUERALT VINYALS    Arribat el nou any, m’he decidit a posar fil a l’agulla i acabar l’escrit que durant tot el 2016 ha estat començat. Per posar-nos en context, vaig començar a Joventuts Unides amb 3 anys, juntament amb un grupet d’amics que dia sí dia també hi anàvem a aprendre música. Audició de Sant Jordi a la plaça Major. D'esquerra a dreta: Albert Queralt (dirigeix), Àlex Martín, Quim Juan, David Vinyals, Rut Queralt, Júlia Caballer, Davínia Arasa i Irene Bel. De l’escola vella, recordo els assajos de la Coral Polifònica, quan els xiquets que hi anàvem amb els pares aprofitàvem per jugar amb els instruments de l’aula del costat; o també les classes amb Laura Jiménez, amenes i profitoses, tot i que encara no comprenc d’on treia tanta paciència per aguantar-nos. Els assajos del Conjunt Instrumental amb Ratapasteres o els dies de Santa Cecília, amb el te calentet que ens oferien o les típiques avellanes. Paral·lelament, durant aquests anys també va ser quan

Gemma M. Naranjo   Vull compartir amb vosaltres el sentiment d'agraïment per haver-me convidat, fa uns anys, en ocasió del centenari del cinema, a col·laborar tocant l'espineta/clavecí en els concerts (vora 30 vegades per arreu), amb repertori de música de pel·lícules. Concert als Jesuïtes de Casp (Barcelona) També us felicito pel vostre aniversari i m'omple de joia totes les celebracions que feu i els records que teniu per tothom. Enyoro aquell ambient. Sou bona gent, entregada i generosa, entusiasta i acollidora. Recolliu tots els valors que el Cant Coral ens dóna. Vam tenir sort del lideratge del projecte per part de l'Andreu Martínez, ara monjo de Montserrat. En va fer molt bona feina. Concert al Conservatori de Tarbes (França) Tinc molt bons records de tots vosaltres i de la vivència compartida amb vosaltres. Era un regal a tot l'esforç de fer carrretera amunt i avall des de Lleida, fins i tot a hores intempestives. Gràcies i gràcies!!! 

Cinta Ollé i Sabaté   Ara que ja s'acaba el 50è aniversari, em decideixo a enllestir el meu escrit. Porto tot un any pensant que he de trobar una estona per fer-lo i han anat passant els mesos... Com explicar la meva relació   i de Josep amb Joventuts Unides? Doncs us he de dir que va ser la casualitat, una de ben gran. El nostre pare, des de sempre, ha estat subscriptor de la revista Serra d'Or , que publica l'Abadia de Montserrat i on es parla bàsicament de literatura. En un número va veure un anunci d'uns cursos de direcció que es feien a l'estiu a Montserrat; crec que altres anys el devia haver vist, però aquell va ser diferent perquè coneixíem el director d'una de les trobades: Raül Martínez. Raül havia estat alumne de ma mare a l'institut d'Amposta i, posteriorment, professor nostre de cant coral al conservatori de Tortosa. Els nostres pares es van posar en contacte amb ell i al cap d'una setmana marxàvem dos xiquets de 13 i 12 anys cap

QUIM FERRÉ TURCANU  El meu nom és Quim Ferré Turcanu. Tinc quatre anys. Per a mi, la música és cantar i ballar. M'agrada cantar, perquè m'ho passo bé. I la cançó que més m'agrada és "Peix, peixet", perquè la cantem com si estiguéssem pescant amb una canya. També sé altres cançons, com "La formiga", "El lleó", "El tortell"... Concert de Nadal 2016. Els xiquets i xiquetes de 3 anys fan cagar el tió. Josep Ollé al teclat i Júlia Juan i Quim Turcanu que s'ho miren, tot cantant la cançói. Un concert que em va agradar molt va ser el de final de curs, amb la Transatlàntida. Em va agradar perquè vam cantar tots junts. El que més m'agrada de l'escola de música és cantar, ballar i tocar els instruments. Tinc de mestres Judit, Josep i Cinta; i d'amiguets, Júlia i Xavi. L'instrument que m'agradaria tocar és el piano, perquè és molt gran. I el regal que li faria a Joventuts Unides pel seu aniversari é