AMB NOM DE DONA (II)

(Concert de la Coral Polifònica durant la Festa Major 2021. Presentació de les cançons)

Joventut

LA DAMA D'ARAGÓ

Us oferim a continuació una coneguda cançó tradicional catalana, “La dama d’Aragó”, en aquest cas en una versió per a cor mixt i piano obra del pianista i compositor Albert Guinovart. Ens agrada recordar que aquesta cançó ja la vam cantar aquí mateix, el Nadal de 2012, acompanyats pel mateix compositor, en un concert memorable amb les corals de Joventuts Unides que potser alguns encara recordareu.

La dama d’Aragó destaca per la seua bellesa, delicada, però extraordinària, tant que enlluerna el seu propi germà. El seu nom, Anna Maria, ens recorda els nombrosos noms compostos amb Maria: Mari Carme, Mari Nati, Mari Tere, Mari Pau, Maria Jesús o Maria Rosa. 

LA RAIMUNDETA

“La Raimundeta” és una cançó-dansa d’Artesa de Segre, a la Noguera. Es tracta d’un ball rodó i està harmonitzada per Pau Castanyer. La cançó ens explica els preparatius per al casament de la minyona: les campanes, els capítols, les joies, el detall del vestuari, tot ell nou i de senyora. Però a la Raimundeta la casen, ella no es vol casar; i per això plora nit i dia. Per la història que ens conta, doncs, la podríem considerar una cançó de malmaridada. 

Pel que fa al nom, Raimundeta, el diminutiu ens fa pensar en la seua joventut. Però, fet i fet, qui no té un diminutiu a la família, d’aquests que duren tota la vida? Enriqueta, Albertina, Marilina, Adelina, Pepita, Lolita, Vicentica, Amparín o Cinteta…  quan el nom que expressava joventut es queda fix i es converteix en una marca d’afecte. 

EUGÈNIA

“Eugènia” és una delicada cançó amb música de Lluís Folch i lletra de Carles Riba. Aquí la dona no és present físicament, sinó que és evocada per tot un conjunt d’elements mediterranis: llimones, pomes rosades, roses, sal i petxines de la mar, jardins i ones. Eugènia com a símbol de mediterraneïtat.

Quant al nom, esdrúixol, ens remet a altres noms amb el mateix accent: Natàlia, Dúnia, Emília, Cecília, Eulàlia, Àngela, Alícia, Júlia, Victòria o Clàudia… quan és l’accent mateix qui confereix musicalitat el nom.

LAURA

Una cançó de Lluís Llach, imprescindible, és “Laura”, que el cantautor va dedicar a la guitarrista del seu grup, Laura Aymerich, amiga i companya musical durant la major part de la seua carrera. Tots dos es van retirar alhora, si bé Laura ja va morir el 2019 després d’una llarga malatia. Com a curiositat, durant el concert al camp del Barça de 1985, per l’emoció, Laura es va equivocar en un moment del solo de guitarra habitual de la cançó. En l’acte de comiat per la seua defunció, Llach va voler acabar la cançó en el mateix moment en què s’haviat equivocat Laura, però, igualment fruit de l’emoció, ell mateix també es va equivocar i es va aturar una mica abans. Avui us oferim la cançó amb un arranjament coral de Carles Rulló.

Pel que fa al nom, Laura l’hem relacionat amb l’amiga fidel. Qui té una amiga fidel -o una germana- té un tresor, no?  Digueu-li Laura, Alba, Clara, Rut, Orfelina, Isabel, Eva, Celi, Esther, Abril o Berta…

Un moment del concert de la Coral Polifònica sota la direcció d'Oriol Plans i Fusté (23 d'agost de 2021)