EN CLAU DE SOL FA

Aquell dia, Sergi es va despertar com sempre i va fer la xerradeta amb Amparín com solien fer abans de llevar-se. Amb Amparín  la de la corseteria  compartia la seua vida; n’havien passat de tots colors, situacions ben complicades, de salut especialment, però havien tingut el coratge de tirar endavant, sempre. Aquest novembre celebrarien els seus seixanta anys de casats, amb complaença i alegria.   Aquell matí, Sergi es va notar tot de cop una mica marejat i, mentre Amparín trucava als fills per avisar-los, es va sentir defallir. En canvi, ell havia pensat de fer com cada dia: aniria a buscar els nets per portar-los al futbol i al mateix temps ja estiraria les cames. Mentre hi aniria, xino-xano, pensaria en la seua vida. Tres dels tenors de la coral: Albert Queralt, Josep Queralt i Sergi Almuni. Sergi/Sergio Almuni Esteller era net del mestre Esteller, Joan Baptista Esteller i Esteller, fundador de la Banda de Música de la Sénia. Tanmateix, la seua afició a la música la va dese

ROSA VINYALS - JOSEP QUERALT Celebrant els 90 anys. Dia de la Gent Gran. Enriqueta Granell va nàixer a Sabadell el dia 11 de setembre de 1926 . Pervenia de la Sénia, neta de Quicoli, i a la Sénia va passar la seua infantesa. Anys més tard marxaren a Barcelona, on passà la joventut i una part de l'edat adulta. Quan tenia al voltant dels cinquanta anys, va decidir tornar al poble. I s'hi va quedar, senienca autèntica i catalana de cor, fins a la seua mort, el passat 11 de juliol. Enguany hauria complert els 94 anys.  El tiet Lluís Bas Ferrer Enriqueta Granell era una persona profundament catalana i catalanista , amb unes fermes conviccions. Enriqueta era amiga de tothom, es portava bé amb tothom, sense renunciar mai a la seua identitat catalana ni a la seua llengua, ans reivindicant-les. Probablement, la persona que més va influir en aquests sentiments va ser el seu tiet  Lluís Bas Ferrer,   casat amb una germana de la seua mare, conegut al poble pels seus quadr

Dilluns passat va morir el compositor italià Ennio Morricone . Com en altres moments, en casos de fets o persones amb una relació destacada amb Joventuts Unides, Andreu ens suggeria: "Potser mereixeria un comentari per part nostra"... Pel seu compte, a l'orgue de Montserrat, acabat l'ofici de vespres, Andreu li va retre el seu particular homenatge tocant i improvisant fragments de la banda sonora de la pel·lícula La Missió.   Concert en commemoració al Centenari del Cinema. Església parroquial de la Sénia. Hi ha records que no moren mai, que només desapareixeran quan desapareixerem nosaltres, i aquest és sens dubte el cas de La Missió. Si poguéssem guardar els nostres records en una ampolleta (com fa Albus Dumbledore, el mag bo de Harry Potter) i ajuntéssem els records de tots els participants durant aquells dos anys de la història de Joventuts Unides, obtindríem una visió completa d'emocions, satisfaccions, èxits, relacions, viatges, anècdotes, assolime

ALBERT QUERALT Vull pensar que sí, que l’orgue, i la guitarra, i la trompeta, i el violí, i el cant… i la música en general, estan de moda. Però si ens centrem en l’orgue, (casualitat o no) darrerament sembla que ha anat agafant un protagonisme destacat. El 2013, la Diputació de Tarragona publicava el llibre Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre , de Fina Anglès Soronellas i Jordi Vergés Riart (Jordi Vergés ens va oferir un concert al 1r Cicle d’Orgue de la Sénia, el 7 de juny del 2008); a les pàgines 62 i 63 hi apareix l’orgue de la Sénia. A partir d’aquest llibre, la mateixa Diputació va muntar una exposició que, fins a l’inici del confinament, es podia visitar al Campus de la URV a Tortosa. La revista 440 Clàssica & Jazz dedicava bona part del seu número 55, de febrer-març del 2020, als orgues dels Països Catalans; a la pàgina 24 hi apareix el nom de la Sénia; a la mateixa revista hi ha un article sobre Juan de la Rubia , que també ens va oferir

DIARI PERSONAL Divendres 24 d'abril "Toll dels Arenals". Alexia Barreda. Treball de Plàstica durant el confinament Bona nit! És molt tard i em fa bastant de mal el cap,   però continuo el meu propòsit d’escriure’t cada dia. Avui he fet tantes coses que no sé ni per on començar. Ara que ja portem tants dies a casa, tot comença a ser molt repetitiu...  Per cert, avui ens ha fet un dia espectacular, tot el dia molt de sol, amb una temperatura boníssima de primavera; suposo que això ja serà així i cada dia farà una mica més de calor.   La meva germana també ha estat tot el dia ocupada fent coses, igual que els meus pares, cadascun amb la seva rutina: el meu pare és el que surt a comprar si fa falta alguna cosa i la meva mare treballa des de casa. Durant tot el dia he estat pensant si tota aquesta situació ens canviarà a tots la forma de fer les coses. Per exemple, ara que la majoria de gent de tot el món ha provat el teletreball (treballar des de ca

DIARI PERSONAL Dijous 23 d'abril Hola, diari! Avui és el dia de Sant Jordi, un dia molt especial per a Catalunya: és el dia del llibre i la rosa, símbols de la cultura i l’amor. Aquest any ha estat una mica diferent, perquè no hi ha paradetes ni de llibres ni de roses, ni tampoc gent pel carrer passejant i admirant-los . Els nostres mòbils i les xarxes socials estaven plenes de frases, poemes, contes, històries, fotografies, etc., relacionats amb aquest dia. He llegit un poema que m’ha agradat i que és molt adient per a aquest 2020; es titula: “Caldria parlar amb Sant Jordi…" I continua així: No cal que portis armadura,       ni espasa ni escut,                       que el drac s’ha fer petit,                més petit que un cuc.                                  Vine a peu o amb muntura,         de matinada o de nit,         però acaba amb la tortura,         que sofrim amb el Covid. Oh! Patró de Catalun

DIARI PERSONAL Dimecres 22 d'abril Alexia i la seua germana, amb la paradeta de Sant Jordi Hola diari! Demà és Sant Jordi i els deures d’aquesta setmana estan relacionats amb aquest dia . Jo he de fer una poesia per a castellà i la meva germana ha de fer una paradeta de Sant Jordi i gravar-ho en un vídeo . Ha de treballar l’expressió oral, l’expressió corporal i matemàtiques. Primer, hem tret totes les coses d’un moble del menjador perquè ens fes de llibreria. Tot seguit, hem buscat totes les novel·les i llibres d’història dels meus pares, els contes de quan érem petites, alguns dels que llegeix la meva germana últimament i tots els meus, que ella ha qualificat com a “llibres d’adolescents”. Després hem col·locat tots els llibres per diferents apartats: història, cuina, esports, adolescents, infantils i per a nens que aprenen a llegir. Ens ha quedat molt bé. Ella ha tret la caixa registradora per a fer-ho més real. I jo he fet de compradora mentre ella m’havia d’explicar