LA SALUT MENTAL ÉS COSA DE TOTS

Resum de la xarrada d'ÍCAR IRANZO ORTÍ

12 de desembre de 2021 - Joventuts Unides amb La Marató

Fa una mica més d'un mes estàvem a les portes de Nadal. Esperàvem amb més o menys ànsia l'arribada de les festes; anhelàvem que fossen --aquestes sí, ja-- les dels retrobaments familiars; preparàvem el Concert de Nadal amb il·lusió de cantar nadales tots plegats... Malauradament, tal com anaven passant els dies, la situació s'anava complicant. En particular a la nostra entitat, diversos positius en diferents grups i la temor dels contagis ens van portar a ajornar el concert previst i començar les vacances de Nadal uns dies abans.

Ara, després de dos setmanes també força complicades, tenim previst fer el concert de les corals diumenge vinent, tots llevat dels més petits. Si la situació ho permet, és clar. Mentrestant, volem recordar la xerrada que ens va oferir Ícar Iranzo amb motiu de la nostra col·laboració amb La Marató de TV3, que enguany estava dedicada, com sabem tots, a la salut mental. Portem dos anys sencers de Covid, i ens cal aquesta i més reflexions per ajudar-nos a fer front anímicament a una pandèmia que no esperàvem tan dura ni tan llarga. 

De quin tipus de patiment parlem quan parlem de salut mental?

Sortosament, avui la salut mental ja no és un estigma. Tanmateix, no tots els malestars els hem de posar sota l'etiqueta de salut mental. És important distingir-ho, perquè tractar-ho tot per igual pot fer més mal que bé.

És evident que vivim una època de moltes problemàtiques socials, econòmiques, ambientals... que poden provocar una sensació de futur incert per als joves. 

Per altra banda, hi ha hagut molts canvis de valors que han comportat la destrucció dels llaços comunitaris. Avui vivim més units, però més separats. Per això, moltes vegades es diu que més valdria més rogles de gent gran al carrer que no psiquiatres als Caps.

Quins canvis ha viscut la nostra societat?

1. Tendència a l'individualisme. Se'ns demana que siguem productius, que treballem més, que ens esforcem... però si fracassem, llavos el problema és de cadascú.

2. Tendència a la immediatesa. Tenim poca tolerància a l'esforç, a la paciència. Això genera frustració, perquè no tot pot ser immediat sinó que molts aspectes de la nostra vida necessiten temps i esforç.

3. Imperatiu de ser feliç. Tendim a no tolerar cap patiment; però patir és molt humà, qualsevol relació generarà algun tipus de patiment (no en parlem ja si ens fem algunes preguntes existencials que no tenen resposta).

4. Canvi en els relats col·lectius. Avui tenen menys pes la religió, la nació...

La conseqüència de tots aquests canvis és que cada vegada vivim més aïllats i que es produeix un deteriorament de les relacions humanes.

Línies d'acció

1. Col·lectiva. Consistiria en una millora de les polítiques públiques i en una reflexió sobre quins valors transmetem com a societat.

2. Individual. Es tractaria de mirar dins d'un mateix per entendre el motiu del malestar; alhora, revisar les nostres relacions amb els altres.

Síntesi

En definitiva, és important delimitar el tipus de malestar que sentim, per determinar sí és o no és una malaltia mental i poder fer-hi el tractament que pertoca. 

Per altra banda, cal buscar les eines perquè tothom estiga millor, tenint molt present que tots tenim una responsabilitat en el nostre malestar.

Havent recordat aquesta presentació d'Icar al voltant de les malaties mentals, no podem deixar d'animar a tothom, un cop més, a gaudir de la música com a participant, a fer música i a cantar. No ens cansarem mai de repetir les múltiples virtuts del cant coral. I, després d'una xerrada com la que hem provat de resumir, esdevé una activitat encara més necessària i urgent.