EN CLAU DE SOL FA

MARIA TOSET Des que era menuda que estic relacionada amb la música, ja que amb 4 anys vaig començar a anar a la coral i, durant els anys, he anat fent llenguatge, instrument, conjunt... i encara continuo. Sempre he sigut alumna de Joventuts Unides, però aquest curs he passat a ser ajudant de la coral de petits. Maria Toset ajudant Laura Jiménez amb els més menudets. Concert de Nadal 2019. A principis del curs 2019–2020, Cinta Ollé em va proposar d’ ajudar Laura Jiménez amb les classes de coral dels més petits de l’entitat . Al moment vaig dir que, per mi, encantada.  A mi sempre m’ha agradat la companyia dels nens petits, així que aquesta experiència és molt bonica per a mi. Cada dilluns, a les 16:45h, vaig cap a l’escola de música i veig com els nens van arribant amb els seus pares i mares, o amb els avis. Molts arriben berenant, d’altres m’expliquen que ja berenaran després de la classe. Algun nen entra plorant, dient que vol estar amb «la mama», però jo sé que s’

Continuant amb el recorregut que fem de les commemoracions del 2020, avui recordem un nom que no necessita presentació, Ludwig van Beethoven (1770-1827), del qual celebrem els 250 anys del seu naixement.   "Les obres que Beethoven compongué li atorgaren un renom de clàssic vienès similar al de Franz Joseph Haydn o Wolfgang Amadeus Mozart . El desenvolupament complex de la seva personalitat, juntament amb la sordesa i l’aïllament que patí a Viena, va fer que en els darrers anys utilitzés un llenguatge molt personal i produís algunes de les obres més superbes de la història de la música. El moviment romàntic l’idolatrà fins a convertir-lo en la figura dominant de tot el segle XIX, i el considerà com a integrant del moviment. La figura de Beethoven és la que ha colpit més en tota la història de la música. El seu posat introvertit, irat, capficat en les seves composicions i solitari passejant per Viena és una de les imatges més repetides. Des de Schubert fins a Schönberg,

JESABEL BEL La meva relació amb l’Entitat va començar quan hi vam apuntar la meva filla Alba als 4 anyets, va continuar el meu fill Pau i fins ara. De fet, molts dels seus records estan lligats a JJUU: classes, concerts, sortides amb el Cor Jove, grup instrumental i grup dolçainer, anades a Montserrat..., a més de les amistats que han fet i que perduren amb el temps. Jo també vaig començar, a poc a poc, a conèixer la gent que forma part de JJUU i a apreciar-la. Al poc temps, vaig entrar a formar part de la junta directiva com a vocal i després com a secretària més endavant. Jose Tíscar, que era el president en aquella època,   em va proposar ser presidenta. Em va costar decidir-ho, però s’havia de fer, la gent amb qui tan bé em trobava m’ho estaven demanant i vaig dir que sí . Així va començar la meva època de Presidenta, ara fa 8 anys. Han estats temps complicats per a l’Entitat i encara ho són, però amb l’esforç de tots es van superant els obstacles i es va tirant enda

Un dels motius -no l'unic- pel qual vam pensar que seria una bona idea rellançar l' En Clau de Sol Fa va ser aquest: cal retre homenatge als nostres cantaires més veterans.  Ja el 2016, amb motiu del 50è aniversari i d'una manera especial en el Concert de Cloenda, es va dur a terme una intensa feina de contactar amb totes les persones que havien format part de Joventuts Unides en un moment o altre de la seua història. La crida va tenir força èxit, si bé, com és lògic, també hi va haver molta gent que no se'n va assabentar o que no va poder participar en la celebració. Tanmateix, de totes aquestes persones, hi ha un grupet que mereix ara la nostra especial atenció. Es tracta de cantaires que han deixat la Coral Polifònica, però no perquè la vida els haja portat per altres camins, que també; sinó, en especial, perquè la salut no els ha permès continuar o perquè s'han sentit grans i han cregut que calia descansar.  Assajo una llista provisional que podria se

La  Festa de la Música Coral  és una iniciativa que recupera la celebració de la  Festa de la Música Catalana.  L’esdeveniment, de caràcter biennal, facilita alhora la nova creació de música coral, tant a nivell nacional com internacional, i la recuperació significativa del patrimoni musical de compositors catalans d’èpoques anteriors. L’any 1904 l’Orfeó Català va promoure la primera Festa de la Música Catalana, una Festa que s’esdevingué entre els anys 1904 i 1922. Prenent com a model els Jocs Florals de poesia organitzats per l’Ajuntament de Barcelona, la Festa de la Música Catalana tenia com a finalitat impulsar la composició coral i instrumental i premiava en diverses categories les millors composicions (per a veus mixtes, veus blanques, cors d’homes, cors femenins, composicions de cambra, simfòniques, etc.). La Festa de la Música Catalana es va crear amb la intenció d’incrementar el catàleg coral d’autors catalans en una època de plena efervescència del món coral, amb la creaci

El passat mes de desembre Jesa, que ha estat la quarta presidenta de Joventuts Unides, en demanava el relleu. Havia substituït en el càrrec Josep Antoni Tíscar i ha representat l'entitat en una època de dificultats (sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà en una entitat cultural com la nostra, que també té una escola), però una època, també, de molta il·lusió i de grans realitzacions. Sense formar-ne part com a intèrpret, Jesa ha vist passar tota la seua família -gairebé- per Joventuts Unides: els fills i les nebodes. La seua filla Alba formava part d'aquell grupet (sempre enyorat) que va promoure el naixement del Cor Jove : Alba Tomàs, Alba Caballer, Pau Ortiz, Jordi Verge, Maria Mestre i Laia Reverter, amb Cinta Ollé i Josep Ollé (i amb Jordi Benaiges) com a ànimes del projecte. Als quals després se'ls afegia una segona generació (Ícar Iranzo, Andreu Caballer, Enric Martí, Òscar Pla i Martí Vinyals) i una tercera... i moltes més. Ai, quins records! De l&

La Coral Polifònica Joventuts Unides té 50 anys. Més o menys. No coneixem de manera exacta la data d'inici (caldria que algú de memòria llarga ens donés un cop de mà), però sembla que va ser a partir de la iniciativa de mossèn Suñé de recuperar La Senienca . Recordem-ho. Escut antic de la Sénia, gravat sobre pedra a la façana oest del campanar. Any 1767. (Font: Andreu Martínez, Pregó de la Festa Major 2011) Mossèn Suñé es va caracteritzar (entre moltes altres virtuts i assoliments) per organitzar pelegrinatges parroquials a Roma. Sembla que, durant la tornada d'un d'aquests viatges, Felisa Tomàs , la que va ser la primera presidenta de Joventuts Unides, va cantar espontàniament La Senienca , que ell no havia sentit mai. Va ser llavors que ell mateix es va proposar que tot el poble la conegués. Va parlar amb Andreu per mirar si es podria trobar un grupet de gent que la pogués cantar el primer dia de les Festes Majors després del Pregó. Aquest grupet de cantaires va

Emília Balada (Mili per a Daniel) fa tant de temps que canta a la coral com el seu home. Ell de baix; ella de contralt. Diuen que la veu més difícil d'una coral (siga com siga, sempre és bo que les contralts es reivindiquen una miqueta). Com Daniel, Emília ha participat en tots els petits i grans moments de l'entitat.  Emília i Daniel celebrant les Noces d'Or amb la coral. (2018 Continuem avui l'"escrit" que es van deixar a mitges ahir. Pels 50 anys de matrimoni els vam voler significar 50 fets de les seues vides que hem compartit amb ells. Tota una vida. Tot un plaer per a nosaltres. 26. per a fer altres viatges vosaltres dos, prop o molt lluny, 27. per a cantar en els Concerts de Sant Jordi, 28. i en les Cantades de l'11 de Setembre, 29. per a fer el cremat de les Cantades, 30. per a fer solos de baix en els assajos, 31. per a passejar una miqueta cada dia, que sempre va bé, 32. per a cantar en un Duo de quintos, 33. i per a cant

Daniel Cervera (Dani) és un dels cantaires més veterans de la Coral Polifònica. Es pot dir que hi és des dels inicis, que és tant com dir que porta cinquanta anys a l'entitat. Va ser el segon president, després de Felisa Tomàs i abans de Sergi Almuni. I va ser alumne d'aquell fantàstic curs de direcció que vam oferir a Joventuts Unides, que vam anomenar Aula Permanent de Direcció. Daniel i Emília celebrant les Noces d'Or amb la coral  Daniel és inseparable de la seua dona, Emilia Balada, també cantaire. L'any 2018 van celebrar les seues Noces d'Or i ho van voler celebrar amb tota la coral. Avui volem compartir l'"escrit" que els vam regalar, una mena d'homenatge a una vida comuna plena de vivències i assoliments.  Diu que celebreu les vostres Noces d'Or: Enhorabona!   Quin goig per a vosaltres i per a tots els que us coneixem! Perquè 50 anys de vida compartida donen per a molt: 1. per a cantar, 2. per a veure nàixer u

D'entre les personalitats i esdeveniments que la Generalitat de Catalunya commemorarà aquest 2020, avui destaquem el músic Robert Gerhard , del qual es compleixen, igual com en el cas de Josep Carner, 50 anys de la seua mort.  Robert Gerhard va nàixer a Valls el 1896. De família suïssa per línia paterna i francesa per part de mare, s'educà en un ambient cultural català i, entre altres, estudià amb Felip Pedrell. A Berlín, estudià amb Arnold Schönberg i assimilà el llenguatge atonal i el mètode dodecatònic, que fou el primer a introduir a l'estat.  El 1939 s'exilià i s'instal·là a Cambridge, on col·laborà amb la secció de música del King's College.  Les seues obres, que són interpretades a tot el món, tracten temes populars amb les tècniques musicals més avançades. (Font: Montserrat Albet i Vila, Enciclopèdia.cat ) Robert Gerhard (Foto: Revista Musical Catalana ) Cartell del concert de celebració del 10è aniversari del Quartet Gerhard (Font: Facebook

Joventuts Unides va nàixer i va créixer gràcies a l'acolliment de mossèn Cristóbal Suñé, que va deixar que la música formés part de la seua vida quotidiana. Els qui vam conèixer la nostra primera casa, recordem com era.  El primer que trobàvem era l'entrada, fresca, amb alguna planta que sempre feia goig. Seguint recte, els lavabos a l'esquerra, al centre una aula d'instrument i a la dreta una saleta de reunions i biblioteca. Des de l'entrada, cap a la dreta, s'arribava a l'aula més gran, en forma de ela; a l'angle de la ela, el piano de cua, el mateix que tenim ara. En aquesta sala es feien les classes de llenguatge musical i els assajos de la coral i dels conjunts instrumentals. Continuant més endins, féiem cap a una altra aula per a classes de llenguatge musical o d'instrument; i encara una petita cambra per a arxiu. Amb el temps, però, va caldre ampliar l'espai, i mossèn Suñé ens va permetre ocupar fins i tot el segon pis, dalt de la pla

Tots coneixem l'Orfeó Català, entitat coral fundada el 1891 per Amadeu Vives i Lluís Millet. El mateix Lluís Millet va encomanar al poeta Joan Maragall la lletra per a l'himne de l'Orfeó, poema que inicialment titulà "El cant de la bandera", i que va ser musicat pel mateix Millet.  Aquesta composició fou estrenada en l'acte de benedicció de la senyera de l'Orfeó Català que tingué lloc a Montserrat l'11 d'octubre de 1896.  El 1918 "El cant de la senyera" fou adoptat com a himne de totes les corals de Catalunya. Actualment aquest himne forma part del patrimoni col·lectiu i ha esdevingut un dels símbols nacionals. La Coral Polifònica, sota la direcció de Josep Ollé (Sant Jordi 2012) Com sabem, l'any 2012 Josep Ollé i Sabaté musicà el poema de Josep Carner "Déu nos do ser catalans", que, amb el títol Déu nos do , dedicà a les corals de Joventuts Unides. En la comparació entre els dos moments i fets esmentats, només se s

Cada any, la Generalitat de Catalunya a través del Departament de Cultura, estableix quines commemoracions celebrarà de manera oficial. Allò que en alguns casos s'anomena Any seguit del nom de l'artista o intel·lectual que s'homenatja. Entre les diferents commemoracions d'enguany (de les quals anirem parlant), destaca un nom de manera especial: Josep Carner . Josep Carner és un dels grans poetes del segle XX, un intel·lectual precoç i complet, una personalitat que sempre cal reivindicar. És impossible no tenir-lo com a opció primera a l'hora de triar tema per al Concert de Sant Jordi 2020. I ja amb aquesta intenció, hem posat fil a l'agulla. Anit era dimecres i teníem assaig de la Coral Polifònica. El nostre director, Oriol Plans, estava indisposat. Però ahir teníem Andreu a la Sénia, i es va oferir a mantenir l'assaig i fer-se'n càrrec. I vam començar a refrescar Déu nos do , la cançó que Josep Ollé i Sabaté va compondre sobre el poema "D

El 17 d'agost de 2017 van ocórrer els atemptats de Barcelona i Cambrils, que tantes morts i tant dolor van produir. Encara ara se'n parla; i encara ara les persones que van perdre-hi algun familiar directe, alguns d'ells xiquets menuts de pocs anys, no han pogut trobar la pau al seu cor. Pocs dies després, començàvem la Festa Major del nostre poble i la Coral Polifònica féiem el concert. Un concert de festes, pensat ben alegre, quan vivíem encara sota l'impacte dels fets i amb el cor engongit de pena... En aquell moment, vam començar el concert amb aquestes paraules que ara reproduïm, perquè no perden el seu valor i perquè, també, pensem que és una manera de conservar-les. Al món som gent de moltes menes. No és la nostra aparença externa el que ens diferencia. Tant si som alts com baixos, rossos o morens, amb un color de pell o un altre, amb uns costums, amb una llengua o una altra, tots, tots, som persones. Allò que fa que siguem diferents és el nostre cor.