EN CLAU DE SOL FA

Avui us proposem un article de Carles Capdevila del seu llibre La vida que aprenc . Carles Capdevila, segur que tots els recordem, va ser periodista i guionista. Va ser el primer director del diari Ara i una cara coneguda per les seues intervencions com a tertulià en diversos programes de Televisió de Catalunya. També va destacar pel seu interès en temes d' educació dels infants .  Malauradament, va morir de càncer el 2017, quan només tenia 51 anys . Sens dubte, hauria estat un articulista lúcid per explicar-nos la situació que estem vivint.  Carles Capdevila, en una imatge del 2014 (Font: Ara. Foto: Pere Tordera) Carles Capdevila va estar a la Sénia   com a mínim un cop: va ser amb motiu de l'intercanvi de la  Coral Infantil de Joventuts Unides  i la  Coral Infantil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia,  on cantaven els seus fills. Tots plegats, van interpretar, a la Casa de Cultura, la  Història de Catalunya amb cançons  el maig de 2014. I n o serà aquest l'ún

Ens ha tornat a passar. Vivim uns dies de molta preocupació, de moltes incerteses, un daltabaix profund en la nostra quotidianitat, però també en la nostres vides i en la "vida" com la coneixíem fins ara. I al poble encara rai! perquè la informació que ens arriba en forma de dades i de decisions irresponsables continua sent, malauradament, alarmant. Però enmig d'aquest ambient de tristor i fins d'angoixa, de cop apareix un nom, Òscar Pla , amb una joia  que ens il·lumina la cara, el dia i fins la vida.  Òscar el 2015, amb Dúnia Pla, sa germana, i Isabel Queralt, sa mare. Avui Òscar Pla ha penjat al seu compte d'Instagram una versió pròpia de la cançó "Del sud", del grup valencià Obrint Pas . Guitarra i veu. Només. Qui coneix Obrint Pas sap que la cançó original és brillant: hi destaca el so de la dolçaina, característic de la música d'aquest grup. Té la força de qui reivindica uns orígens, de qui es reivindica respecte del nord. I aquesta

JOEL PRADES FERRERES La meva iaia Adriana va cantar a la coral Joventuts Unides durant molts anys . Començà a cantar a la dècada dels seixanta. Li agradava molt cantar i aproximar-se, en la mesura que podia, a la música, perquè li encantava . De petita n’hauria volgut aprendre, però l’època que li va tocar viure no ho propiciava gaire, i menys per a les xiquetes. Així doncs, de més gran, va ser quan es va decidir a formar part de la coral del poble. Concert de Nadal 2002. Aquell dia la Coral Polifònica estrenava un nou vestuari. Dirigia Andreu Martínez. A l'orgue, Lledó Barberà. Per la seua veu, ella sempre ha cantat  com a soprano . Recorda el bon ambient que hi havia i el gran director que tenien,  Andreu Martínez.  M’explica que ell era  un   director   i músic excel·lent,   que dirigia amb ganes i sabia transmetre la força de la música amb el seu entusiasme i dedicació tan professional. “ Portava l’harmonia musical i personal dins del seu cor  i es nota

"Lo Carnaval s'hauria de poder receptar. I la purpurina, també." Ahir vam escriure sobre Alba. Avui volem compartir amb tots vosaltres la seua resposta , que ens va fer arribar a través de Facebook.  I també afegirem a sota tots els vostres comentaris , perquè li feu arribar el vostre escalf i el vostre agraïment si us ve de gust. " Surto del meu torn d'avui i llegir això és una injecció d'energia brutal . Realment és un moment molt dur, que jo innocentment no havia pensat mai que hauria de viure. És una tensió constant: veure que els recursos minven i els pacients creixen, i cada   dia més, i més, i més . Físicament i psicològicament és tot un repte; u na marató constant que no pots deixar de córrer. Torn de dia, torn de nit, descans, i tornem a començar. L'escola de música és un niu de bons records . Allà m'he format com a persona, m'ha ensenyat valors molt importants, he conegut molts bons amics i ha estat indiscutibleme

Aquests dies costa escriure. No hi ha cap tema prou important quan, com a societat, estem lluitant per la vida. La de tots, la col·lectiva . De cop ens hem adonat que som ben fràgils i que sort en tenim de les persones que dediquen la seua vida a salvar la dels altres, potser la nostra també. Enmig d'aquestes circumstàncies extremes, un nom ha lluït inesperadament: Alba Caballer. I sí, a vui necessàriament hem de parlar d'Alba, per ella i per tot el que representa. El Cor Jove després del concert a l'Alguer el 2014. Per l'esquerra, dalt: Andreu Caballer, Jordi Sort, Laia Reverté, Pau Prades, Cinta Ollé, Jordi Benaiges, Pau Ortiz, Pau Tomàs, Josep Ollé, Júlia Caballer i Mireia Mestre; baix: Alba Tomàs, Jordi Verge, Alba Caballer, Meritxell Queralt i Rut Queralt. Com altres joves que coneixem i que han estudiat o estudien medicina (pensem en Ivan Bel, Andreu Martí, Joan Ruiz, Ícar Iranzo o Jordi Verge , que deuen estar en situacions potser similars), Alba està

ÀNGEL PAGO El Grup Dolçainer de Joventuts Unides és un dels elements més representatius de l’entitat , juntament amb les Corals. El Grup Dolçainer va nàixer fa uns vint-i-cinc anys i estava format per molts joves d’aquest poble, encapçalats per Gregori Mestre .   D'esquerra a dreta: Èric Infante, Albert Verge, Josep Segura, Àngel Pago, Pau Martí, Marc Bel i Dúnia Pla.  La meva vida dolçainera comença el setembre del 2014 , quan, després d’haver fet dos anys de llenguatge musical i de guitarra, descobreixo els dolçainers. Realment, no recordo quin motiu em va fer que volgués estudiar dolçaina, però aquesta va ser una decisió de la qual mai no em penediré.   El curs 2014-15, vaig començar a fer classes amb Gregori Mestre al local de què disposàvem, a l’actual Centre d’Entitats. Cada divendres, després de sortir de l’institut, quedàvem allà i m’ensenyava cançons. Vull esmentar que la primera cançó que vaig aprendre amb dolçaina va ser La punta del pié , una cançó m

Pere Calders (Font: Vilaweb) En ocasió de dos concerts de Sant Jordi, vam fer cap a Pere Calders i la seua Ronda naval sota la boira . És una flaca que tenim, ja es veu, perquè avui novament hi fem referència. "Just quan l'Home, el de la lletra gran, acaba d'igualar amb els aparells que tripula la velocitat del so, se li ofereix un màgic testimoni de la pròxima etapa a conquerir: la velocitat de la llum. Caldrà, en conseqüència, córrer cada vegada més [...] S'haurà de córrer tant que no hi haurà pauses perquè l'Home i l'home parlin i puguin acordar, almenys, al servei de quines rutes posaran una pressa tan desesperada."  Durant dècades, la vida ens ha empès a córrer, a fer moltes activitats, a moure'ns contínuament en un món que cap en un puny (no ja de catalans, sinó que,  de seniencs, en podríem trobar arreu del món -o gairebé- ) Però de cop la realitat se'ns fa dramàticament present i ens mana: atura't. I la inèrcia d'estar sem

NÚRIA FERRER MARCOVAL Abans d’anar a Joventuts Unides, recordo les tardes en què el meu germà, Quim, anava a tocar la guitarra a l’escola i com jo, meravellada, esperava que en sortís i que em contés com li havia anat el dia.  La música ens va agradar a tots dos des de ben petits. Era una passió que compartíem i que ens unia més com a germans , ja que ell va ser el que em va inspirar per començar tota aquesta aventura. D'esquerra a dreta: Zoe Sabaté, Quim Ferrer Marcoval, Núria Ferrer Marcoval i Gerard Toset (13-agost-2016: el grup de la Sendera arribava a Montserrat) Quim va començar anant a la Banda a l’edat de 5 anys, ja que la meva mare va pensar que seria una manera més fàcil que socialitzés i fes més amics per a un noi introvertit com ell.  A la Banda va aprendre a tocar el bombardí i el trombó i a Joventuts Unides el piano, la guitarra i la dolçaina, encara que el piano i la dolçaina s’ho va haver de deixar. Anar a fer música no només el va ajud

NOU DISC DE CANÇONS DE CLAUDIO GABRIEL SANNA Fa pocs dies revivíem en aquest blog els nostres records de l'Alguer. Avui us volem animar que col·laboreu en un projecte de micromecenatge a través de Verkami per a l'edició d'un nou disc de Claudio Gabriel Sanna , Mirau que sem anant i mirant. Un moment de la gravació, amb Claudio Gabriel Sanna (Foto: Facebook) Què és Verkami? Tal com podem trobar a la Vikipèdia,  Verkami  és una plataforma dedicada al  micromecenatge  fundada el 2010 a   Mataró  per la iniciativa privada d'un pare i dos fills: Joan, Adrià i Jonàs Sala, un  biòleg , un  historiador  de l' art  i un  físic . El mot  verkami  és un neologisme fet a partir de dues paraules de l' esperanto :  Verko  (creació artística o científica, obra, producció; o, en forma verbal,  verki : crear obres d'art o ciència, produir art) i  Ami  (estimar, agradar). 'Verkami' es podria definir com a  amic de la creació .  "Ras i curt, és un e