MOLT MÉS QUE UNA ESCOLA DE MÚSICA

 Meritxell Queralt   

D'esquerra a dreta, Francesc Vidiella,
Meritxell Queralt i Emili Arasa. Al darrera,
Dani Sebastià, Pau Tomàs i Quim Juan.

Vaig començar a Joventuts Unides als 3 anys i al principi, bàsicament anava a llenguatge. Recordo que durant molts anys a classe només n’érem 5: el "trio calavera" (Lluís Blasco, Emili Arasa i Ruben Serret, que sempre en duien alguna de cap), Clara Vidal i jo.  Durant aquell temps, l’únic instrument que tocava era la flauta dolça i recordo les audicions de Sant Jordi, quan sortíem per classes a tocar a la plaça. No vam tenir mai un mestre fix, cada any anàvem canviant (Isa Queralt, Marian Sales, Andreu, Natàlia Jiménez, Albert, Tíscar i Judit).

Meritxell Queralt i Núria Tomàs

A mesura que passaven els cursos, s’anava apropant el moment de triar instrument, un moment important. Recordo que vaig apuntar tots els instruments en un full per anar descartant. Al final, només em van quedar la flauta travessera i el piano, i, tot i que preferia la flauta travessera, em van convèncer de triar el piano (i no me’n penedeixo). Els moments que més recordo són les audicions (sobretot les de Nadal, a l’orgue) i els exàmens. No m’agradaven gens perquè ho havia de fer bé i patia molt pels nervis, que són molt traïdors. A les audicions sempre miràvem el programa per saber ràpidament si érem dels primers o si hauríem d’aguantar els nervis fins al final perquè érem dels últims, i just abans de sortir a tocar ens miràvem les mans per si tremolaven molt o no. Eren moments tensos però si l’audició anava bé, la satisfacció d’haver fet bé la feina era indescriptible. Pel que fa a mestres, vaig tenir durant molts anys a Núria. Després vaig anar amb Cinta, fins que m’ho vaig deixar.

Meritxell Queralt i Rut Queralt en una audició.

Un any després de començar piano, vaig decidir agafar un segon instrument: el violoncel. Al principi no m’atrevia a triar-lo perquè pensava que no sabria fer algunes coses que veia molt complicades, però al final em vaig decidir i vaig començar amb els dos instruments. Recordo especialment el primer any de violoncel perquè va ser l’últim de Mariola Moliner i, quan me van dir que marxava, vaig agafar un bon disgust. Tot i això, tinc molt bons records de les mestres que he tingut: Laia Reverté i Cinta Salvadó.

Meritxell Queralt i Cinta Ollé.

Si comparo els dos instruments, el piano sempre me va costar més que el violoncel i he d’agrair a Núria i a Cinta la paciència que devien tenir en alguns moments quan no me sortien les peces de cap manera.

Durant tots aquests anys vaig combinar classes de llenguatge, amb classes d’instrument i també amb el conjunt instrumental. Quan vaig entrar al conjunt, Júlia Mestre i jo érem les més menudes i encara tocàvem la flauta dolça. Uns cursos després ja vam fer el canvi a violoncel. Un dels moments especials va ser la trobada de l’ACEM. No me’n recordo molt però va ser impressionant tocar amb tanta gent al Palau Sant Jordi.

A més, també anava a la coral infantil. Recordo que al principi, quan anàvem amb Núria Tomàs (i quan van arribar Cinta i Josep Ollé), n’érem molt poquets. Llavors vam fer el Do–re–mi, Caresse sur l’ocean i L’Ametller (per anar a cantar a la festa de L'Ametller Florit que cada any se celebra a la tomba de Joan Maragall). Quan vam passar a l’escola nova, es van formar el cor de petits i el cor de mitjans. Jo vaig formar part del cor de mitjans fins als 16 anys i tinc un record molt bonic i especial de la trobada general del SCIC a Badalona l’any 2012 (on vam ser 3.000 cantaires) i de Ratapasteres (que Josep Ollé va compondre especialment per a nosaltres).

En els últims anys, també hem vist la formació del cor jove i el cor de grans. Recordo quan es començava a córrer la veu que potser es faria una coral nova, per als joves i jo de seguida ho vaig trobar una bona idea. Em va fer molta il·lusió formar part de la formació del cor. Podria esmentar molts moments bons però sobretot recordo el primer concert amb l’estrena de Seasons of Love, els concerts i intercanvis amb la coral de Sabadell, el 45è aniversari, el concert amb Albert Guinovart, i molts altres.

2015. Concert de final de curs. Cor de Grans.

Finalment, només em queda recordar una part molt bonica (a part de la música), que són els viatges. El primer va ser a Bèlgica, i del qual recordo que els més menuts el vam viure amb molta emoció i ens ho vam passar molt bé (ara riem quan veiem les fotos de l’àlbum que hi ha a l’escola). L’altre va ser l’any passat, a l’Alguer, i va ser un gran experiència, tant pel lloc com per la gent; ens van acollir molt bé.

Així doncs, podríem dir que Joventuts Unides ha sigut una segona casa per a mi en molts moments. Alguns anys recordo tenir classe pràcticament cada dia (si no era llenguatge, era instrument, o coral o conjunt). Però no ho canviaria per res del món. Joventuts Unides és molt més que una escola de música. Tots aquests anys m’han permès aprendre a esforçar-me, a ser constant, a estudiar encara que no volgués, he fet grans amistats, m’han ensenyat valors (la companyonia, el respecte, el treball en equip)  i sobretot, ho he fet amb una de les coses que més m’agraden: la música.

2013. Santa Cecília. Meritxell Queralt i Cinta Salvadó.

Durant aquests 50 anys tothom qui ha passat per l’escola ha tingut el seu paper i ha posat el seu granet de sorra. És evident que Andreu va tenir un paper fonamental en la fundació de l’escola i el seu funcionament durant molts anys, i quan va marxar, aquesta feina va ser rellevada per Albert. En aquests últims anys crec que s’ha d’agrair molt la feina que Cinta, Josep i Judit estan fent en tots els àmbits, sobretot en les corals. Moltíssimes gràcies per fer possible que visquem experiències tan boniques i enriquidores com les trobades del SCIC, els intercanvis amb el Virolet i altres corals (Mallorca, Sabadell) i els concerts especials (amb la Banda Municipal de Barcelona dirigits per Salvador Brotons o la festa de l’Ametller).

Moltes gràcies a tots els que ho feu possible! Estic segura que a Joventuts Unides li queda molta vida i espero poder seguir-hi gaudint durant molts anys més!

Feliços 50!

MERITXELL QUERALT

Cantaire i exalumna