UNA ÈPOCA DE LA MEUA VIDA
MARC SERRET
 |
| Marc Serret. Al darrere s'hi pot veure Gerard Tomàs i Ignasi Iranzo. |
A l’escola de
música de Joventuts Unides, no recordo ben bé per què ni per què no, però als 4 anys vaig començar a anar-hi,
dilluns, dimecres i divendres; era com una prolongació de l’escola. Encara puc recordar les classes amb Andreu dels
primers anys... No ens preníem les
classes com el que eren, era com un joc més; anàvem i un dia cantàvem, l’endemà
tocàvem el xilòfon, altres dies féiem exercicis de solfeig.
Amb els anys vam
anar creixent, vam anar superant cursos, vam agafar un instrument i ja no
anàvem a classe amb la intenció de passar una bona estona, anàvem amb la
finalitat d’aprendre música. En el meu cas vaig elegir la guitarra, un
instrument que sempre m’havia fet gràcia saber tocar, ja que des de ben petit
tenia una guitarra de la meva mare a casa. Vaig començar amb molta il·lusió amb
Gregori de professor, al cap d’uns anys vaig estar amb Albert, a qui, pensant-ho
ara, quins maldecaps li vaig fer passar! Podríem dir que no era el millor
estudiant; excuses com "el gos s’ha menjat les partitures" i "no he pogut
estudiar".
Fins que ja més gran vaig anar deixant la música per dedicar més
temps a altres camps, per exemple la informàtica. Ara hi penso i, tot i que no em dediqui a la música actualment, encara tinc molt bons records de l’època
que hi vaig passar i de la gent que hi vaig conèixer.
Feliços 50
anys!
MARC SERRET MONSERRAT
Exalumne
Comentaris