JA FEM 50 ANYS!

ISABEL QUERALT   

Sí, ho dic així perquè jo sempre faig la broma que Joventuts Unides la van fer per a mi, ja que vam nàixer l’any 1966.

Quan tenia uns 8 anys, la meua mare va prendre una de les millors decisions i ens va marcar la vida per sempre. El meu germà Albert i jo havíem començat a aprendre música amb el meu iaio Jesús Llobregat, un gran músic, però el seu nivell d’exigència era tant alt que, de ben segur, amb ell no hauríem continuat gaire temps. Llavors, ma mare ens va portar a Joventuts Unides; amb Andreu i els altres col·laboradors que l’ajudaven a fer classes vam començar a estimar la música.

En aquells primers anys érem pocs alumnes; els germans Antoni i Joan Manel Doménech Carvajal havien estat els primers alumnes de l’escola i quan jo vaig començar recordo que ells anaven més avançats.  A més, com que el seu instrument era el violí, es desplaçaven a Tortosa els dissabtes al matí per fer classe amb la professora Angelats.

Un dia Andreu em va dir: "Vull fer un quartet de flautes i em falta la flauta baixa, la vols tu?" I, com sempre que Andreu em proposava alguna cosa, li vaig dir que sí. No sabia ni com era la flauta baixa i quan me la va donar feia “més bulto que jo”, gairebé no m’arribava la mà dreta per poder prémer la clavilla amb el dit petit!

1978: Actuació del quartet de flautes i la Coral Polifònica a la Catedral de Tortosa.

Aquest quartet el formàvem Antoni, J. Manel (els germans Doménech que ja he esmentat abans),  Domingo Segura Gavaldà i jo. A partir d’aquell moment vam començar a fer sortides a Vilanova i la Geltrú per tocar amb el grup de Santa Maria de la Geltrú, amb qui Andreu tenia una gran amistat. Per a nosaltres era una xalera anar de cap de setmana a fer música, nous amics i grans experiències...

Tot i això, el meu instrument principal va ser el piano. Però sempre m’ha penat que després de 2 anys intentant superar el 5é curs (en aquell moment ja treballava i no hi dedicava el temps necessari), m’ho vaig deixar. I si un instrument no el toques sovint es perd ràpidament i ara amb prou feina sóc capaç de tocar alguna peça.

Durant els inicis de l’escola, en el moment que Andreu ens veia relativament preparats, ens convidava a fer de mestres als alumnes de nivell inferior. Per això, també vaig tenir aquesta experiència fent classes fins a nivell de 2n curs i uns anys després, des del 1998 al 2000, vaig fer música als xiquets/es de 3 anys; he de dir que m'ho vaig passar molt bé amb ells.

Música als 3 anys. Curs 1997-98. D'esquerra a dreta: Carles Abella, Óscar Pla, Elisabeth Bermúdez, Ícar Iranzo, Ainhoa Meseguer, Isabel Queralt, Andreu Caballer, Natàlia Losada, Mariona Montoro i Alba Fierro.

Com a alumna, recordo amb molt d'afecte les classes de teoria de 5é que ens feia Antoni Doménech, que només tenia 2 anys més que natres, però ens ensenyava moltíssim. En aquell moment, el millor alumne del nostre grup era Carles Ferreres, amb qui sempre tenia el repte de voler-lo superar. Era la competició més sana que us pugueu imaginar!

A part de l’activitat de l’escola de música, cap als 13 anys vaig començar a cantar a la coral polifònica. Recordo els primers assajos, cantant de contralt amb Felisa Tomàs, Emilia Balada, Mari Carmen Garcia, Mari Carmen Martínez... Dels 36 anys que fa que canto amb la coral, no destacaré els reptes musicals, els grans moments de plaer després de tants concerts en què et sents recompensada per tot l’esforç i dedicació que suposa la preparació de cadascun d’ells. Vull destacar la relació humana i familiar que hi ha hagut sempre amb tots els seus membres. Quan dic “familiar” quasi sembla un acudit perquè en el cas nostre sí que estem tota la família. Però no ho dic per això.

2012: Concert a la Parròquia de Montserrat, de Lleida, amb el repertori dedicat al poeta Màrius Torres. Entre la gran "família" coral, hi són tots els cantaires de la família Queralt - Llobregat - Pla: Albertina Llobregat (1a generació); Albert Queralt, Isabel Queralt i Josep Queralt (2a generació); Òscar Pla, Meritxell Queralt, Rut Queralt i Dúnia Pla (3a generació).

Tinc tants bons records de moments viscuts gràcies a la coral que no en puc esmentar ni una mínima part: viatges, celebracions o simples rialles enmig d’un assaig, que si ho analitzes, potser ha estat el millor moment del dia. La gran amistat que hi ha entre gent d'edats tan diferents als quals, encara que en alguns casos fa molt temps que han deixat de cantar, encara els tinc moltíssim afecte. Penso en Felisa Tomàs, que ja fa uns anys que ens va deixar, però sempre que ens trobàvem la salutació era molt especial... com ho continua sent amb tantes altres persones: Sergi Almuni, Mari Carmen Querol, Pepita Querol, Adriana Sebastià... i molts altres, que, tot i ser de la generació dels meus pares, sempre seran amics meus, gràcies a la música i la unió que ens ha transmès Joventuts Unides.

Pel que fa a l’escola, penso que en aquest moment podem estar molt contents de tenir un professorat tan preparat, amb tanta empenta i pedagogia per motivar les noves generacions, especialment els germans Ollé, a qui no agrairem mai prou la seva tasca, i a Judit, que té la gràcia d’aconseguir sempre el millor dels nostres fills.

Com a persona, poques coses em fan tan feliç com poder compartir escenari amb les 3 generacions de la meua família. Cantar acompanyada de la mare, germans, cunyada, fills i nebodes no sabeu quant n’és de valuós. Això demostra les coses bones que ens ha aportat sempre l’entitat.

Per això, tot el que puc dir de Joventuts Unides és GRÀCIES, sobretot a Andreu, que en va ser l’ànima, i a totes les persones que hi han posat el seu granet de sorra durant aquests cinquanta anys.

Per molts anys!!!!!! 

ISABEL QUERALT LLOBREGAT

Exalumna, mare d'alumnes i cantaire