TANTES EXPERIÈNCIES VISCUDES!

De -
EMÍLIA BALADA   
La meva entrada a Joventuts Unides va ser, en certa manera, fortuïta a causa que no en feia compte, de formar part de la coral malgrat que sempre m'ha agradat cantar; i més des que em vaig casar amb el meu marit, Daniel.
Va ser a les poques setmanes d'integrar-se Daniel a la coral  que jo vaig acompanyar-lo en un assaig, que en aquella ocasió es feia a l'església. Quan em va veure Andreu asseguda en un banc, al moment es va acostar i em va animar a cantar. Jo en un principi li vaig dir que no, potser em feia vergonya, no ho sé; però, a la setmana següent, insistí de nou i aquesta vegada, amb els reforços de Felisa Tomàs i Mª Carmen Garcia, no vaig tenir més remei que incorporar-me o almenys provar-ho.
Concert de Santa Cecília al Cinema Club Modern. Repertori de sarsuela.
El meu lloc a la coral, en principi, va ser de soprano al costat de Mari, que aleshores també ho era; però al poc temps es va fer una estructuració de les veus i igual Mari com jo ens passaren a contralts, i fins avui.
Sempre li estaré agraïda a Andreu per la seva insistència. Al llarg de tots aquests anys, igual al meu marit com a mi, ens ha omplert espais mai no pensats. Vaig anar també a Montserrat a l'any 1975, a la Trobada de Cant juntament amb Andreu, Marga Ortiz, i Dani. Una experiència que mai no oblidaré. Aquell acolliment, aquella pau, el tracte rebut a dintre d'aquelles parets marca per sempre.
Plaça de Catalunya de Barcelona. Els participants en una actuació al Palau de la Música Catalana. D'esquerra a dreta: Olga Sabaté, Anna ..., Daniel Cervera, Emilia Balada, Albertina Llobregat i Ma. Carmen Querol
Joventuts Unides sempre ha sigut una escola exemplar vers la formació musical i humana dels més joves. D'això no ens escapem els grans, en els quals les experiències viscudes han fet possible unes amistats que possiblement en un altre lloc no hauríem conegut.
Són molts els viatges fets amb Joventuts Unides i tots emotius i interessants. Destacaria les actuacions al Palau de la Música, Montserrat, Palau Sant Jordi, Sagrada Família, Loiola (País Basc), Andalusias, Tivisa, l'Alguer, Eivissa, la Vall d'en Bas (Garrotxa), Castelló, València, per totes les comarques veïnes i un gran etc. Però, pel damunt de tots, potser encara hi serien els intercanvis amb la Jove Orquestra de Munic a la mateixa capital. Com podem oblidar tantes experiències viscudes?
1993. Concert a les Preses (la Vall d'en Bas - Garrotxa)
Els directors que he conegut, com a veterana que sóc, han sigut pràcticament tots començant per Andreu, Núria Tomàs, Esmeralda, Cinta Ollé i Josep Ollé;  tots ells ens han aportat i aporten diferents models d'expressar la música, de sentir-la i viure-la. Tots plegats han fet possible que vagi creixent l'entitat amb tan bona harmonia i germanor. Gràcies a tots i totes!
Joventuts Unides: Feliç Aniversari i per molts anys més que ho puguem celebrar tots plegats.
EMILIA BALADA. Cantaire.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUJA LA NIT COM UN HIMNE DE SAFO. Record i agraïment d'un Concert de Sant Jordi

De -
Imatge
 ROSA VINYALS   "Puja la nit com un himne de Safo..." Em ve al pensament aquest vers, tan meravellosament recitat --declamat-- per Dragos Bandi, perquè amb ell iniciava el record i la reflexió. "Refaig un vell camí familiar, / us recorde, / us evoque, / us necessite cada dia més, / la vostra callada companyia mentre escric", llegia Jan Ariño. Molt hem viscut junts. Hom podria dir que tota una vida. Gairebé. Recordo un moment, potser del primer any de formar part de Joventuts Unides. Estàvem al xalet de Julio Allepuz i Mari Tere Garcia. Celebràvem alguna cosa, no sé què, però hi érem la coral de llavors, força nombrosa. Jo devia tindre, potser, divuit o dinou anys... o disset. Hi era, és clar, Maria Unió. Jo havia "escrit" un "poemeta" (no se li'n podria dir ni això) i, és clar, em van dir de llegir-lo. Deia coses com: "Que, quan un de tots riu, / qui riu? Tots. / Que, quan un de tots plora, / tots amb ell. / Que sou part de ma vida, / sí...
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i...
Continua llegint

... ON SIGUEU, CANTEU I FEU CANTAR!

De -
Imatge
  MERCÈ CANO i NOGUÉ     (Encara en relació amb el lliurament dels Premis Clavé 2023, us oferim el parlament que hi feu Mercè Cano, presidenta del Moviment Coral Català, una confederació de diverses federacions corals de Catalunya. Li agraïm que ens permeti publicar aquestes encertades paraules, que subscrivim plenament.)      Bon vespre a tots i totes, Avui hem lliurat els Premis Clavé corresponents a l’any 2023. Al llarg de l’any s’han fet moltes activitats corals de tot tipus arreu del territori i aquí s’han triat uns guanyadors i guanyadores d’entre els molts candidats i candidates presentats. Però, segur que encara hi ha grups corals que no han estat presentats. Al llarg de l’any aneu pensant en quantes actuacions protagonitzeu o aneu a veure i feu-ne un llistat per poder presentar candidatures el proper any. Donarem més feina al jurat, però podrem presentar un ventall encara més gran del que es canta a Catalunya. Aquí, entre nosaltres, hi ha gent...
Continua llegint

JOVENTUTS UNIDES, PREMI CLAVÉ 2023

De -
Imatge
L'ESCOLA DE MÚSICA JOVENTUTS UNIDES és distingida amb el Premi Projecte Transformació Social en la sisena edició dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya Divendres passat, 17 de maig, va ser una data destacada i emotiva per a Joventuts Unides. Anàvem a Sant Sadurní d'Anoia per assistir a la Gala de lliurament dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya en la seua sisena edició i el motiu no podia ser un altre: el jurat havia concedit un premi a Joventuts Unides. A més de l'agraïment i l'alegria que sentíem, vam poder gaudir d'una gala en què es van destacar molts noms del món coral (compositors, directors i cors) i moltes associacions de música i cultura tradicional. Tot plegat un exemple del ric teixit associatiu i de la vitalitat de la cultura tradicional i popular a Catalunya.  A la Gala hi va assistir una àmplia representació de la música coral i dels Cors de Clavé, i va comptar amb l'assistència destacada de l' H...
Continua llegint

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS

De -
Imatge
Avui la Sénia s'ha llevat trista . Ahir els diaris digitals donaven la notícia, i la tele se'n feia ressò: havien mort tres catalans a Geòrgia per causa d'una allau mentre practicaven esquí de muntanya. Tristor. Pena. Al matí hem sabut que un dels tres esquiadors és Anselmo Ramírez . Anselmo el coneixem, com coneixem tota la seua família, la major part de la qual viu a la Sénia. El cor se'ns ha fet més petit. Dol més. El dia ja no podrà ser alegre a la Sénia. Ja fa temps que pensàvem que, en aquest blog, caldria parlar de la  gran família Mestre, els Torreta, que pervenen de Vallibona,   per la importància que han tingut i tenen per a l'entitat. Des de  Gregori Mestre ,  tants i tants anys vinculat plenament a pràcticament totes les seccions de l'entitat, fins a  Abril Fabregat ,  que ara té cinc anys, tots els cosins de la família han passat per Joventuts Unides en un moment o altre, amb més o menys vinculació, i cadascun d'ells es mereixeria un ...
Continua llegint