M'AGRADA LA CORAL!
MARISA ACCENSI
Fa un any i tres mesos que visc a la Sénia, per motius
personals... La meva mare està interna a L'Onada, vaig cada dia a veure-la i d'aquí la meva relació amb la Coral...
Un dimarts, vaig sentir
les notes d'un piano... El sr. Joan Segura dóna suport, amb les notes
musicals, a la sra. Àngels. La música em va atreure i em vaig apropar perquè la
música tan dolça em va captivar; i em vaig adonar que era molt
bonic el que ells dos feien.
Allí vaig conèixer el sr. Joan, que em va comentar que
podria anar a cantar, si em venia de gust, a la Coral. Com no? A mi m'agrada
moltíssim cantar!
El Sr. Joan em va convidar a l'assaig del següent divendres... i vaig anar-hi gustosament i em vaig trobar amb
persones francament agradables, que em van rebre de bon grat i amb qui em
vaig sentir molt a gust, amb la seva companyia i amb la seva veu unificada.
 |
| 11-3-2016. Assaig de la Coral Polifonica. D'esquerra a dreta: Cinta Ollé, Elisa, Pepita Arrufat, Parmira Artigas i Marisa Accensi. |
"Cantem Llach", va dir el director! I tots plegats
vàrem cantar; i em vaig sentir tan feliç que no tinc paraules per agraIr el fet
d'haver trobat una coral tan íntegra com aquesta.
Li dono gràcies al Sr. Segura per haver-me donat
aquesta oportunitat. I agraeixo també aquesta oportunitat per poder expresar-me
sincerament.
No és fàcil resumir un treball de dècades en només unes línies. Una coral amb 50 anys de dedicació, de persones
amb un bon nivell de cant però que no es dediquen a cantar de manera
professional, té molt mèrit.
No cal que s´estudiï una carrera, ni de bon tros: n'hi
ha prou amb la seva respiració, l'emissió de la veu i, sobretot, el sentiment.
Una coral és una munió de persones solidàries que estimen el cant i respecten
les persones. És per això que canten unificades, amb la veu i el cor.
MARISA ACCENSI
Cantaire de la Coral Polifònica
Comentaris