L'ENRIQUIDORA EXPERIÈNCIA DE CANTAR

SERGI SEBASTIÀ   

Recordo unes Festes d'Agost, de fa molts anys, potser del 1979... Un concert de la coral a la Pista... Les veus de Daniel, Enrique, Cervilla, Felisa... Ja ha plogut (encara que a gust dels pagesos poc)...  Aquell espiritual negre, carregat de ritme i de veus de baixos... (!!!) Quin flash!  Vaig sentir la necessitat de participar en tota aquella xalera, però hi havia un gravísssssssim problema (o així ho creia jo): no tenia ni idea de solfeig!  Ai, si hagués fet cas a mon tio Arturo, que tenia un violí i volia que algun nebot aprengués música, ara no tindria aquest impediment... Armat de valor davant de la previsible negativa que rebria com a tota resposta, em vaig dirigir a parlar amb Andreu, que vaig comprendre que era el director... (Per a mi, Andreu, fins aquell moment, era un jove que tocava a missa, i com que ja m'havia passat l'època d'anar a missa... doncs no en sabia gaire cosa més. Bé, també sabia que era bastant catalanista, i que allí a Joventuts Unides s'hi reunien joves amb aspiracions d'un país millor... Era el principi de la transició.)

1983. Concert a Paüls.
Gregori Mestre i Sergi Sebastià.

Tornem a aquella nit de Festes d'Agost, que recordo com si ara fos. "Hola, Andreu, que podria començar a aprendre solfeig?" Això és el que li vaig dir, perquè no m'atrevia a demanar el que realment volia, que era cantar. "Sí, és clar". "I quant val?" "No pateixis... I per què no comences a venir als assaigs de la coral, que són dilluns i divendres a les 9,30?" No podia donar crèdit al que sentien les meues orelles: PODIA ANAR A CANTAR!!  Amb aquells cantaires tan bons! Llàstima que ara m'havia embolicat a aprendre solfeig...

De solfeig no en vaig aprendre molt, al contrari que Gregori i Tíscar, que van perseverar i van aprendre un instrument... Jo em vaig quedar amb "La Pastoreta", amb la flauta que em va deixar l'escola. Però vaig continuar anys i anys cantant a la Coral Polifònica, amb altibaixos, motivats per causes com els estudis, el naixement dels fills, etc... Allí vaig fer amics i amigues, i vaig saber el que era compartir, dur a terme una afició, deixar de banda allò que ens pugui separar i valorar el que ens uneix.

2003. Concert de Santa Cecília. Al costat de la imatge, Daniel Cervera i, a l'esquerra,
Sergi Sebastià.

Com a mestre, considero que va ser una experiència d'allò més educativa. Pertànyer a una entitat associativa, i potser més si és de tipus musical, és una experiència que tot jove, o no tan jove, hauria de tenir en algun moment de la seva vida. S'aprèn a valorar el que costen les coses que es fan col·lectivament, s'aprèn a valorar i respectar els punts de vista diferents. Allò que tenim tendència a fer, quan parlem de política, que critiquem tot el que fan els que no són de la nostra corda, se suavitza, i molt, quan participes en la vida cultural pública, de forma desinteressada, i valores la labor de tots els que treballen pel bé comú... Per això no vaig haver de dubtar molt quan els meus fills van tenir l'edat d'aprendre a gaudir de la música. Com que no van dir que no, doncs els vaig apuntar a "solfa"...

2016. Festa de l'Ametller Florit. Maria Sebastià Benet,
Isabel Benet i Sergi Sebastià.

Per a mi, cantar a Joventuts Unides és gaudir dels sentiments que desperta la música. És el poder que, per exemple, va tenir el cant coral per obrir el món de la música no comercial o la clàssica a un jove de 16 anys, el jove que era jo llavors, sense cap formació musical prèvia, tret de la de Ràdio Ulldecona o de la recent estrenada Ràdio 3... Allí he tingut l'honor de ser dirigit durant molts anys per Andreu, persona davant la qual em trec el barret, musicalment i humana, també per Núria Tomàs, que en va agafar el relleu durant uns anys, amb la il·lusió dels joves, i també amb molta professionalitat... I ara, que he agafat uns anys sabàtics, Cinta i Josep Ollé, que també ho fan molt bé...

Felicitats per aquests primers 50 anys i endavant amb els propers 50!

SERGI SEBASTIÀ

Cantaire i pare d'alumnes.