CANTAR ÉS UNA FONT D'INSPIRACIÓ

ADRIÀ SÀNCHEZ   

La veritat és que jo no recordo molt bé quan vaig començar. Però el que recordo, és el dia que la meva mare em va dir si volia anar a l’escola de música a aprendre’n. Vaig acceptar i els primers dies em van agradar, i vaig continuar.

Adrià Sànchez.

Una de les coses que més recordo és el dia que ens van dir que per a Nadal havíem de demanar al pare Noel una flauta de fusta. Jo era un poc entremaliat i si no em portava bé no em regalarien la flauta, i durant aquella setmana em vaig portar bé, fins a aconseguir-la. Els primers dies, fèiem com tothom, començàvem a tocar la flauta sense parar i Albert s’enfadava amb nosaltres, fins que ho vam acabar controlant però en el fons, sempre tenim ganes de tocar-la. 

Al cap del temps van fer la ronda d’instruments, ens van ensenyar tots el instruments que podíem triar per a tocar; els que més recordo són les classes de flauta travessera, de guitarra i òbviament d’acordió, que és el meu instrument actual. La meva tria em va costar bastant ja que estava entre la guitarra o l’acordió. Finalment, vaig acabar triant l’acordió, ja que per a mi era un instrument peculiar que tothom no tocava. Vaig iniciar les classes amb la meva mestra, Susanna. Susanna, per a mi, és una mestra especial, i la veritat és que no tinc paraules per a descriure el bona persona que és.

2015. Audició de Nadal. A l'esquerra, Susanna Gómez, la mestra d'acordió, amb els seus alumnes, entre ells Adrià Sànchez.

Un temps més tard em vaig fixar en la coral que hi havia al principi; eren poques persones i no em vaig atrevir a entrar fins que un any vaig entrar. Érem molta gent i el que m’agrada molt de la coral són les cançons i sobretot els viatges, ja que ajuden a fer els moments inoblidables i socialitzar-nos més. El viatge que més em va agradar va ser a Mallorca. Actualment estic al cor de mitjans i al cor de grans. A l’escola li desitjo que segueixi així i sobretot que segueixi innovant. 

ADRIÀ SÀNCHEZ

Alumne