JOVENTUTS UNIDES: UN EXEMPLE A SEGUIR

PEREGRÍ PORTOLÉS

La meva relació amb Joventuts Unides comença a finals dels anys 80, quan vaig arribar al Conservatori de Tortosa. Mai no he sigut alumne ni mestre de l’Escola, però durant aquests anys hi he mantingut una relació institucional i personal.

Sóc d’un poble, no més gran que la Sénia, on l’educació musical, en la meua època, era més bé escassa. Per això recordo molt més la primera vegada que vaig saber de l’existència de Joventuts Unides i vaig conèixer la seua gent i el seu funcionament.

Aquells primers anys pujàvem del Conservatori a final de curs, per fer els exàmens. L’atenció sempre va ser excel·lent; Andreu ho tenia tot preparat i organitzat; no se li escapava res, ni el més mínim detall.  L’Escola era petita, però no li faltava res del que era necessari. O potser li faltaven coses (pensareu alguns), però no es notava. Tot estava al seu lloc, impecable, organitzat a la perfecció.

I no només era la professionalitat amb què es feien les coses el que més m’impactava. Era, sobretot, la implicació i el sentiment que es respirava en aquella casa. Per a mi, era la “casa de la música”, així, com sona.

En aquells anys vaig conèixer Albert Queralt i Gregori Mestre, que van venir al Conservatori com a alumnes de guitarra. Jo, que també me desplaçava a València durant els meus anys d’estudiant, veia en ells la il·lusió i l’amor per l’instrument i la música que me portava també a mi a viatjar quan anava a classe. I amb ells, durant anys, vaig seguir mantenint el contacte amb un poble i una Escola que segueix estant present avui dia amb els alumnes que compartim i amb les activitats que organitzem conjuntament.

I cada vegada que pujo a la Sénia, i tinc el goig de retrobar-me amb gent coneguda de l’Escola (un record especial per a la família d’Albert), no puc més que emocionar-me amb els records i amb la satisfacció de veure unes persones que viuen i fan viure la música d’una manera especial i des d'una profunda humilitat.

Peregrí Portolés amb el seu fill, Ivan Portolés,
en el concert que ens van oferir l'abril de 2015 a la Casa de Cultura de la Sénia.

Per a mi, Joventuts Unides és un exemple, i els anys d’història i tota la gent que ha passat per l’Escola en són la prova. Moltes felicitats als qui la van ajudar a néixer, als qui l’han mantinguda durant estos anys, i als qui l’estan portant avui dia, que de ben segur faran que la seua vida siga molt i molt llarga.

I acabo amb la introducció d’una de les meves últimes composicions, “Un dia de sol”, publicada l’abril de 2015, i dedicada a l’Escola:

Vull dedicar aquesta obra a l’Escola de Música “Joventuts Unides” de La Sénia, a la que des de fa molts anys m’uneix una molt bona relació professional i personal; per ser un exemple de bon fer que s’ha guanyat un merescut reconeixement al treball, amb un equip humà que viu amb passió i implicació i creu en un projecte musical i social.

Moltes felicitats!

Per molts anys!

PEREGRÍ PORTOLÉS

Professor del Conservatori de Tortosa

Tortosa, 10 de gener de 2016