LA GRANDESA DE JOVENTUTS UNIDES

Rosa Vinyals

Quan penso en els meus inicis a Joventuts Unides, de seguida em ve un nom, ineludiblement: Maria Unió. Sempre me'n recordaré d'ella, perquè la seua coneixença quan totes dues cursàvem la primera Formació Professional del poble em va portar a anar a la coral, de la qual ella era cantaire, portada, al seu torn, pel seu marit Joan Segura. Tant aquesta família (amb els quatre fills: Àngels, Esther, Mònica i Pau) com la família de Julio Allepuz i Mari Tere Garcia (amb les seues filles Càrol i Maite) van ser famílies de referència per a mi en aquests primers temps, indestriables de l'esperit i l'activitat de Joventuts Unides. Juntament amb Andreu, és clar.

Concert de Nadal 1989. D'esquerra a dreta, de baix a dalt:
Maria Unió, Esther Segura, Júlia Muñoz, Isabel Verge, Marian Sales, Rosa Vinyals,
Isabel Queralt, Ma. Carmen Querol, Albertina Llobregat i Lourdes Querol. / Maite Allepuz,
Ma. Carme Martínez, (...) Emilia Balada, Ma. Carme Garcia, Pepita Querol,
Adriana Sebastià, Càrol Allepuz i Ma. Cinta Valls. / Albert Queralt, Josep A. Tíscar,
Joan Segura, Santi Queralt, Ramon Verge, Daniel Cervera, Ismael Carbó, Ignasi Antolí i Gregori Mestre.

El treball d'Andreu va ser tan impressionant que, per sort, em sembla que tothom l´hi reconeix. I m'afegeixo a aquella opinió que expressava Jesa que, quan va marxar, tots ens vam sentir una mica orfes, ai las! Andreu ens va ensenyar molt més que música i m'agradaria pensar que el seu tarannà es manté com a part de l'ADN de l'entitat.

Per la meua banda, però, voldria destacar aquestes dues famílies. Durant anys, Julio va ser el secretari de l'entitat. Sempre a l'ombra, sempre eficient. En el moment que Joventuts Unides va necessitar una seu social, ell va impulsar la compra de la casa veïna a la parròquia, amb les participacions de moltes famílies que ho van fer possible. Això, entre moltes altres mostres d'amistat i de suport a la cultura i a la música. De l'altra família, voldria destacar Esther: ella acabava de comprar la casa números 5 i 7 del carrer Major quan Joventuts Unides es va interessar a comprar-la. I Esther es va fer enrera per l'entitat. Un acte de generositat i d'estimació que no tothom hauria estat disposat a fer.

Les rajoles de l'antiga escola, 
símbol dels nostres orígens.

Penso que la nova seu social va ser un element determinant, un impuls per a la nova etapa de Joventuts Unides. En aquest cas, voldria destacar un altre nom: el del llavors president Josep Antoni Tíscar. Com tot el que envolta l'entitat, va ser un treball col·lectiu, però ell va agafar les regnes del projecte, esgarrapant hores de la seua vida personal i àdhuc professional, i la casa es va acabar. I ara la podem gaudir, és un punt de cohesió i manté la història del que vam ser alhora que evoluciona amb els nous camins que emprenem.

Tanmateix, no es pot negar que tot plegat només té sentit si hi ha un projecte musical potent, que funciona, unit a uns valors que, en certa manera, han quedat reflectits en els exemples que he destacat: la generositat, l'acolliment, l'estimació de la cultura en general, la catalanitat, la solidaritat, el respecte, la bellesa... Com a cantaire, i potser encara més com a mare d'alumnes, he agraït molt tant un aspecte com l'altre. Aquesta és, per a mi, la grandesa de Joventuts Unides.

Concert de Sant Jordi 2013. 
Rosita Cid, Rosa Vinyals,
Ma. Carme Martínez,
Pepita Arrufat, Natàlia
Jiménez i Laura Jiménez.

A nivell personal, com a cantaire de la coral polifònica, he tingut diversos directors i de tots he après molt. Amb Andreu em vaig fer gran; d'ell vaig aprendre el valor de la fidelitat i de la fermesa, de l'entrega, de la sensibilitat i el bon gust; Andreu em va ensenyar que tot es pot fer millor. De Núria Tomàs vaig agafar la tenacitat, que, n'estic segura, em va ajudar a tirar endavant projectes posteriors. De Josep Ollé aprenc humilitat i generositat, que només les persones sàvies en coneixements i en humanitat són capaces d'ensenyar. El meu agraïment a tots ells i a tots els amics cantaires.

Fet i fet, Joventuts Unides m'ha permès gaudir de la música des de tots els vessants: com a aprenent d'una vària cultura musical, com a intèrpret sense saber música, com a públic d'innombrables concerts i com a espectadora de l'evolució de les meues filles, que tan feliç em fa. I em permet el privilegi de poder compartir, els quatre de casa, concerts i sortides, nervis i satisfaccions, envoltats d'aquest ambient d'humanitat i d'amistat.

Per molts anys amb els mateixos ideals!

ROSA VINYALS, Cantaire de la Coral Polifònica

Concert de Nadal 2012: Tots els Cors de Joventuts Unides amb Albert Guinovart.