UN MÓN MÀGIC I MERAVELLÓS
Lídia Ferré Ferré
 |
| Imatge del llibre de música Ireneu Segarra |
Era cap a les voltes de Sant Joan de l’any 1981 o 1982. Déu n'hi do com ha
passat el temps! Recordo molt bé com una tarda vaig sortir de casa amb ma mare i
em va dir que anàvem a apuntar-me a “solfa”. Primer vam anar a emmarcar un
quadre i després a l’Escola de Música. A ulls d’un nen, per a qui tot esdevé màgic i
meravellós, ja us podeu imaginar la impressió que em va suposar entrar a l’Escola
de Música per primer cop. Ja no us explico quan em van donar el llibre del pare
Ireneu Segarra. No entenia res del que
allí hi deia però per si de cas em vaig comprar la carpeta més bonica que vaig
veure per guardar el meu llibre de música. Vaig ser alumna diversos anys a Joventuts
Unides però, coses de la vida, no vaig seguir amb aquesta formació.
 |
| Concert de Nadal. A primer terme a la dreta, Lídia Ferré. |
Passat tant temps, ara sóc jo la mare i tinc un nen, Quim, al qual no vull
privar d’aquestes sensacions. Quan va néixer vaig remenar entre les velles
capses on mon pare va guardar tots els llibres de quan era petita. No vaig trobar
el primer però si el meu segon llibre de música. La primera cosa que em va
venir al cap van ser els TITI TA TITI TA que pacientment ens ensenyava l’Andreu.
A la vegada vaig començar a recordar infinitat de cançonetes que apreníem. Sempre
li he cantat aquestes cançons a Quim i a vegades em sorprèn l’ampli repertori
que tinc, tot gràcies a Joventuts Unides. Poc o molt alguna cosa li hauré fet
despertar al menut que, amb tres anys, ja és alumne de l’escola i em fa córrer
tots els dimarts a les 5 quan surt del cole per anar a “música del pis de dalt a tocar
el piano” (diu ell). Jo li dic que un dia li farà mal el berenar, menjant i
anant a corre-cuita cap a la Plaça, però en el fons m’ho passo millor que ell. Espero
que ell segueixi endavant en la formació i que en gaudeixi, almenys, tant com
ho vaig fer jo.
LÍDIA FERRÉ
Exalumna i mare d'alumne.
 |
| Concert de Nadal 2015. A primer terme, a l'esquerra, Quim Ferré Turcanu; a la dreta, Júlia Juan. |
Comentaris