EDUCAR PER CONVERTIR EN PERSONES

De -
Marc Bel Ferré 

Hola, sóc Marc Bel Ferré. Jo vaig començar a Joventuts Unides de molt petit, al parvulari Bambi, quan Andreu hi anava a fer classes de música. Jo devia tenir uns 4 o 5 anys, i ara en tinc 37...

Sempre he estat relacionat amb l’escola. Primer com a alumne i membre del grup instrumental. L’època del grup instrumental, primer amb la cantata de L’Ocell Daurat i més tard amb els concerts de La Missió, la recordo amb molta estima perquè van ser uns anys molt intensos i bonics. A part de veure món (molt) vaig fer amics i amigues per a tota la vida. Un altre record que m’agrada és que també hi venien els meus dos germans, Ramon i Anna.

1999: Actuació del Conjunt Instrumental al Saló d'Ensenyament. El segon per l'esquerra, Marc Bel.
Mentrestant va néixer el grup dolçainer i jo vaig descobrir l’instrument que m’apassiona, la dolçaina. Ara han passat 24 anys i sóc mestre de dolçaina i responsable del grup dolçainer. També vull dir que amb el grup dolçainer hem viscut moltes coses. I destaco Gregori, peça clau perquè encara hi hagi grup dolçainer a l’entitat. Una anècdota molt divertida va ser un any a Mirambell, que quan tocàvem als bous, un brau va pujar on estàvem tocant i vam haver de torejar una miqueta... vam ser l’animació de la plaça...
1995: Actuació del Grup Dolçainer a Tarbes (França)
D'esquerra a dreta: Joan Todó, Marc Garcia, Marc Bel, ..., Jordan Giner,
Guillem Roig, Gregori Mestre, Fani Matamoros i Anselmo Ramírez.
Els records de Joventuts Unides són molt bons. Destacaria Andreu, Gregori, les súper classes de teoria de la música de Tíscar... Són bons els records perquè quan hi penso em ve un somriure. 

Avui en dia cal destacar Albert i la gran feina que fan els germans Ollé i tots els membres del claustre. De vegades tinc la sensació de ser com la resistència de la mítica sèrie Aló Aló...

2015: Acompanyament a la processó.
Festa de la Mare de Déu de Pallerols.
D'esquerra a dreta: Pau Garcia, Ivan Llaveria i Marc Ferré.
Treball, esforç, passió, paciència, il·lusió i ganes d’educar el nostre alumnat per convertir-lo en persones.  Així defineixo Joventuts Unides.

Ara en fem 50, però ne farem 50 més segur.


MARC BEL FERRÉ
Exalumne i mestre de dolçaina

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUJA LA NIT COM UN HIMNE DE SAFO. Record i agraïment d'un Concert de Sant Jordi

De -
Imatge
 ROSA VINYALS   "Puja la nit com un himne de Safo..." Em ve al pensament aquest vers, tan meravellosament recitat --declamat-- per Dragos Bandi, perquè amb ell iniciava el record i la reflexió. "Refaig un vell camí familiar, / us recorde, / us evoque, / us necessite cada dia més, / la vostra callada companyia mentre escric", llegia Jan Ariño. Molt hem viscut junts. Hom podria dir que tota una vida. Gairebé. Recordo un moment, potser del primer any de formar part de Joventuts Unides. Estàvem al xalet de Julio Allepuz i Mari Tere Garcia. Celebràvem alguna cosa, no sé què, però hi érem la coral de llavors, força nombrosa. Jo devia tindre, potser, divuit o dinou anys... o disset. Hi era, és clar, Maria Unió. Jo havia "escrit" un "poemeta" (no se li'n podria dir ni això) i, és clar, em van dir de llegir-lo. Deia coses com: "Que, quan un de tots riu, / qui riu? Tots. / Que, quan un de tots plora, / tots amb ell. / Que sou part de ma vida, / sí...
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i...
Continua llegint

... ON SIGUEU, CANTEU I FEU CANTAR!

De -
Imatge
  MERCÈ CANO i NOGUÉ     (Encara en relació amb el lliurament dels Premis Clavé 2023, us oferim el parlament que hi feu Mercè Cano, presidenta del Moviment Coral Català, una confederació de diverses federacions corals de Catalunya. Li agraïm que ens permeti publicar aquestes encertades paraules, que subscrivim plenament.)      Bon vespre a tots i totes, Avui hem lliurat els Premis Clavé corresponents a l’any 2023. Al llarg de l’any s’han fet moltes activitats corals de tot tipus arreu del territori i aquí s’han triat uns guanyadors i guanyadores d’entre els molts candidats i candidates presentats. Però, segur que encara hi ha grups corals que no han estat presentats. Al llarg de l’any aneu pensant en quantes actuacions protagonitzeu o aneu a veure i feu-ne un llistat per poder presentar candidatures el proper any. Donarem més feina al jurat, però podrem presentar un ventall encara més gran del que es canta a Catalunya. Aquí, entre nosaltres, hi ha gent...
Continua llegint

JOVENTUTS UNIDES, PREMI CLAVÉ 2023

De -
Imatge
L'ESCOLA DE MÚSICA JOVENTUTS UNIDES és distingida amb el Premi Projecte Transformació Social en la sisena edició dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya Divendres passat, 17 de maig, va ser una data destacada i emotiva per a Joventuts Unides. Anàvem a Sant Sadurní d'Anoia per assistir a la Gala de lliurament dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya en la seua sisena edició i el motiu no podia ser un altre: el jurat havia concedit un premi a Joventuts Unides. A més de l'agraïment i l'alegria que sentíem, vam poder gaudir d'una gala en què es van destacar molts noms del món coral (compositors, directors i cors) i moltes associacions de música i cultura tradicional. Tot plegat un exemple del ric teixit associatiu i de la vitalitat de la cultura tradicional i popular a Catalunya.  A la Gala hi va assistir una àmplia representació de la música coral i dels Cors de Clavé, i va comptar amb l'assistència destacada de l' H...
Continua llegint

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS

De -
Imatge
Avui la Sénia s'ha llevat trista . Ahir els diaris digitals donaven la notícia, i la tele se'n feia ressò: havien mort tres catalans a Geòrgia per causa d'una allau mentre practicaven esquí de muntanya. Tristor. Pena. Al matí hem sabut que un dels tres esquiadors és Anselmo Ramírez . Anselmo el coneixem, com coneixem tota la seua família, la major part de la qual viu a la Sénia. El cor se'ns ha fet més petit. Dol més. El dia ja no podrà ser alegre a la Sénia. Ja fa temps que pensàvem que, en aquest blog, caldria parlar de la  gran família Mestre, els Torreta, que pervenen de Vallibona,   per la importància que han tingut i tenen per a l'entitat. Des de  Gregori Mestre ,  tants i tants anys vinculat plenament a pràcticament totes les seccions de l'entitat, fins a  Abril Fabregat ,  que ara té cinc anys, tots els cosins de la família han passat per Joventuts Unides en un moment o altre, amb més o menys vinculació, i cadascun d'ells es mereixeria un ...
Continua llegint