EDUCAR PER CONVERTIR EN PERSONES

De -
Marc Bel Ferré 

Hola, sóc Marc Bel Ferré. Jo vaig començar a Joventuts Unides de molt petit, al parvulari Bambi, quan Andreu hi anava a fer classes de música. Jo devia tenir uns 4 o 5 anys, i ara en tinc 37...

Sempre he estat relacionat amb l’escola. Primer com a alumne i membre del grup instrumental. L’època del grup instrumental, primer amb la cantata de L’Ocell Daurat i més tard amb els concerts de La Missió, la recordo amb molta estima perquè van ser uns anys molt intensos i bonics. A part de veure món (molt) vaig fer amics i amigues per a tota la vida. Un altre record que m’agrada és que també hi venien els meus dos germans, Ramon i Anna.

1999: Actuació del Conjunt Instrumental al Saló d'Ensenyament. El segon per l'esquerra, Marc Bel.
Mentrestant va néixer el grup dolçainer i jo vaig descobrir l’instrument que m’apassiona, la dolçaina. Ara han passat 24 anys i sóc mestre de dolçaina i responsable del grup dolçainer. També vull dir que amb el grup dolçainer hem viscut moltes coses. I destaco Gregori, peça clau perquè encara hi hagi grup dolçainer a l’entitat. Una anècdota molt divertida va ser un any a Mirambell, que quan tocàvem als bous, un brau va pujar on estàvem tocant i vam haver de torejar una miqueta... vam ser l’animació de la plaça...
1995: Actuació del Grup Dolçainer a Tarbes (França)
D'esquerra a dreta: Joan Todó, Marc Garcia, Marc Bel, ..., Jordan Giner,
Guillem Roig, Gregori Mestre, Fani Matamoros i Anselmo Ramírez.
Els records de Joventuts Unides són molt bons. Destacaria Andreu, Gregori, les súper classes de teoria de la música de Tíscar... Són bons els records perquè quan hi penso em ve un somriure. 

Avui en dia cal destacar Albert i la gran feina que fan els germans Ollé i tots els membres del claustre. De vegades tinc la sensació de ser com la resistència de la mítica sèrie Aló Aló...

2015: Acompanyament a la processó.
Festa de la Mare de Déu de Pallerols.
D'esquerra a dreta: Pau Garcia, Ivan Llaveria i Marc Ferré.
Treball, esforç, passió, paciència, il·lusió i ganes d’educar el nostre alumnat per convertir-lo en persones.  Així defineixo Joventuts Unides.

Ara en fem 50, però ne farem 50 més segur.


MARC BEL FERRÉ
Exalumne i mestre de dolçaina

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

HONOR SOCIETAT 2023, UN GRAN HONOR PER A JOVENTUTS UNIDES

De -
Imatge
A hores d'ara ja és una notícia coneguda per tota la família de Joventuts Unides però ens plau fer-la conèixer també a tothom que segueix amb afecte i simpatia les vicissituds que viu la nostra entitat, humil però d'una important tradició acumulada. Així, el passat 17 de juny, Joventuts Unides va rebre el premi que atorga anualment l'assosicació Josep Climent, de Castelló, a una entitat destacada per la seua trajectòria a favor de la cultura catalana . El guardó, un bell quadre que recull el diploma corresponent, comença amb uns versos del poeta Pere Quart del seu poema "Corrandes d'exili", seguits del text justificatiu del premi:         Una esperança desfeta,           una recança infinita,           i una pàtria tan petita          que la somio completa. Per ser com sou, perquè heu lluitat per la pau i la unitat, perquè heu fet possible la més bella música, perquè heu mantingut encesa la flama de la pàtria, perquè creeu en temps de descreença i espereu cont
Continua llegint

PUJA LA NIT COM UN HIMNE DE SAFO. Record i agraïment d'un Concert de Sant Jordi

De -
Imatge
 ROSA VINYALS   "Puja la nit com un himne de Safo..." Em ve al pensament aquest vers, tan meravellosament recitat --declamat-- per Dragos Bandi, perquè amb ell iniciava el record i la reflexió. "Refaig un vell camí familiar, / us recorde, / us evoque, / us necessite cada dia més, / la vostra callada companyia mentre escric", llegia Jan Ariño. Molt hem viscut junts. Hom podria dir que tota una vida. Gairebé. Recordo un moment, potser del primer any de formar part de Joventuts Unides. Estàvem al xalet de Julio Allepuz i Mari Tere Garcia. Celebràvem alguna cosa, no sé què, però hi érem la coral de llavors, força nombrosa. Jo devia tindre, potser, divuit o dinou anys... o disset. Hi era, és clar, Maria Unió. Jo havia "escrit" un "poemeta" (no se li'n podria dir ni això) i, és clar, em van dir de llegir-lo. Deia coses com: "Que, quan un de tots riu, / qui riu? Tots. / Que, quan un de tots plora, / tots amb ell. / Que sou part de ma vida, / sí
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i l'enyorament d'un enamorat, a
Continua llegint

M'AGRADA LA CORAL!

De -
Imatge
MARISA ACCENSI      Fa un any i tres mesos que visc a la Sénia, per motius personals...  La meva mare està interna a L'Onada, vaig cada dia a veure-la i d'aquí la meva relació amb la Coral...  Un dimarts, vaig sentir les notes d'un piano... El sr. Joan Segura dóna suport, amb les notes musicals, a la sra. Àngels.  La música em va atreure i em vaig apropar perquè la música tan dolça em va captivar; i em vaig adonar que era molt bonic el que ells dos feien. Allí vaig conèixer el sr. Joan, que em va comentar que podria anar a cantar, si em venia de gust, a la Coral. Com no? A mi m'agrada moltíssim cantar! El Sr. Joan em va convidar a l'assaig del següent divendres... i vaig anar-hi gustosament i em vaig trobar amb persones francament agradables, que em van rebre de bon grat i amb qui em vaig sentir molt a gust, amb la seva companyia i amb la seva veu unificada. 11-3-2016. Assaig de la Coral Polifonica. D'esquerra a dreta: Cinta Ollé, Elisa, Pepita Arrufat
Continua llegint

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS

De -
Imatge
Avui la Sénia s'ha llevat trista . Ahir els diaris digitals donaven la notícia, i la tele se'n feia ressò: havien mort tres catalans a Geòrgia per causa d'una allau mentre practicaven esquí de muntanya. Tristor. Pena. Al matí hem sabut que un dels tres esquiadors és Anselmo Ramírez . Anselmo el coneixem, com coneixem tota la seua família, la major part de la qual viu a la Sénia. El cor se'ns ha fet més petit. Dol més. El dia ja no podrà ser alegre a la Sénia. Ja fa temps que pensàvem que, en aquest blog, caldria parlar de la  gran família Mestre, els Torreta, que pervenen de Vallibona,   per la importància que han tingut i tenen per a l'entitat. Des de  Gregori Mestre ,  tants i tants anys vinculat plenament a pràcticament totes les seccions de l'entitat, fins a  Abril Fabregat ,  que ara té cinc anys, tots els cosins de la família han passat per Joventuts Unides en un moment o altre, amb més o menys vinculació, i cadascun d'ells es mereixeria un a
Continua llegint