ELS ANYS MÉS BONICS DE LA MEVA VIDA

CARME ABELLA

Jo vaig començar a cantar de molt petita... Sempre dic que vaig nàixer amb aquest do, m’encantava l’òpera i la sarsuela que feien a la tele (encara en blanc i negre), la dansa clàssica i “El Ballet Zoom” d' Un, dos ,tres, responda otra vez. No rigueu: és que no hi havia res més... Quan vaig fer la comunió i vam fer de pastorets al Pessebre Vivent, em van triar d’Àngel de la Guarda. Jo crec que l'Andreu va captar la meva “piula”.

Al Restaurant Gran Sol: Potser sopar de Santa Cecília (1992?)
D'esquerra a dreta: Carme Abella, Albertina Llobregat, Pau Ortiz, Domingo Caballer, Ma. Carmen Garcia, Marta Tomàs, Eva Queralt, Javier Fernàndez, Eugeni Villalbí, Oriol Amat i, a la dreta de tot, Andreu Martínez.

D”allavores fins ara, no he deixat de cantar... Bé, sí, una temporada que no podia anar als assajos en dilluns o dimecres, dos o tres anys (no ho recordo exactament). Sense fer solfeig de petita (perquè els meus pares no ho podien pagar), vaig entrar a la Coral de Joventuts Unides amb 16 anys i fins ara, que tinc 50 anys. I sempre li he dit a l’Andreu que han segut els anys més bonics de la meva vida, els AMICS i la MÚSICA, el que més estimo del món!! 

Nuri i Carme Abella (2015)

Al Carreró del Carme
de l'Alguer, durant
el viatge de la Coral
(2014)

Gràcies JOVENTUTS UNIDES!!

CARME ABELLA

Cantaire 

de la Coral Polifònica