NOSTÀLGIA D'UN TEMPS

De -

JOSÉ MARIA SERRET

La relació amb Joventuts Unides, per la meua part, va començar ara fa uns quaranta anys, quan jo tenia 9 o 10 anys. Recordo els assajos i audicions de la coral, suposo que eren els inicis de Andreu; després també recordo passats alguns anys algun intent de fer un grup musical.

Mes tard, la meva relació amb l’entitat va ser a través  dels meus fills, primer amb Marc i després amb Rubén. 

D'esquerra a dreta: Pau Garcia, Helena Sebastià, (...), Marc Serret,
Pau Ortiz, Alba Caballer, Alba Tomàs i Joan Ruiz.
Rubén en una audició.
Tots dos van començar de ben menuts a fer llenguatge musical i a aprendre a tocar la guitarra i el piano respectivament. Durant aquest temps, per casa sempre es podia escoltar algú practicant amb més o menys encert, la rutina de les classes, el assajos, els nervis de les audicions. Ara, quan ho penses, amb la distància del temps, sents una mica de  nostàlgia.

Moltes felicitats per aquest 50è aniversari i el desig que siguin molts més fent música.

Rubén i José Maria Serret.
Festa de final de curs al Parc, 2012.
JOSÉ MARIA 
SERRET CARDONA

Pare d'exalumnes

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

HONOR SOCIETAT 2023, UN GRAN HONOR PER A JOVENTUTS UNIDES

De -
Imatge
A hores d'ara ja és una notícia coneguda per tota la família de Joventuts Unides però ens plau fer-la conèixer també a tothom que segueix amb afecte i simpatia les vicissituds que viu la nostra entitat, humil però d'una important tradició acumulada. Així, el passat 17 de juny, Joventuts Unides va rebre el premi que atorga anualment l'assosicació Josep Climent, de Castelló, a una entitat destacada per la seua trajectòria a favor de la cultura catalana . El guardó, un bell quadre que recull el diploma corresponent, comença amb uns versos del poeta Pere Quart del seu poema "Corrandes d'exili", seguits del text justificatiu del premi:         Una esperança desfeta,           una recança infinita,           i una pàtria tan petita          que la somio completa. Per ser com sou, perquè heu lluitat per la pau i la unitat, perquè heu fet possible la més bella música, perquè heu mantingut encesa la flama de la pàtria, perquè creeu en temps de descreença i espereu cont
Continua llegint

PUJA LA NIT COM UN HIMNE DE SAFO. Record i agraïment d'un Concert de Sant Jordi

De -
Imatge
 ROSA VINYALS   "Puja la nit com un himne de Safo..." Em ve al pensament aquest vers, tan meravellosament recitat --declamat-- per Dragos Bandi, perquè amb ell iniciava el record i la reflexió. "Refaig un vell camí familiar, / us recorde, / us evoque, / us necessite cada dia més, / la vostra callada companyia mentre escric", llegia Jan Ariño. Molt hem viscut junts. Hom podria dir que tota una vida. Gairebé. Recordo un moment, potser del primer any de formar part de Joventuts Unides. Estàvem al xalet de Julio Allepuz i Mari Tere Garcia. Celebràvem alguna cosa, no sé què, però hi érem la coral de llavors, força nombrosa. Jo devia tindre, potser, divuit o dinou anys... o disset. Hi era, és clar, Maria Unió. Jo havia "escrit" un "poemeta" (no se li'n podria dir ni això) i, és clar, em van dir de llegir-lo. Deia coses com: "Que, quan un de tots riu, / qui riu? Tots. / Que, quan un de tots plora, / tots amb ell. / Que sou part de ma vida, / sí
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i l'enyorament d'un enamorat, a
Continua llegint

M'AGRADA LA CORAL!

De -
Imatge
MARISA ACCENSI      Fa un any i tres mesos que visc a la Sénia, per motius personals...  La meva mare està interna a L'Onada, vaig cada dia a veure-la i d'aquí la meva relació amb la Coral...  Un dimarts, vaig sentir les notes d'un piano... El sr. Joan Segura dóna suport, amb les notes musicals, a la sra. Àngels.  La música em va atreure i em vaig apropar perquè la música tan dolça em va captivar; i em vaig adonar que era molt bonic el que ells dos feien. Allí vaig conèixer el sr. Joan, que em va comentar que podria anar a cantar, si em venia de gust, a la Coral. Com no? A mi m'agrada moltíssim cantar! El Sr. Joan em va convidar a l'assaig del següent divendres... i vaig anar-hi gustosament i em vaig trobar amb persones francament agradables, que em van rebre de bon grat i amb qui em vaig sentir molt a gust, amb la seva companyia i amb la seva veu unificada. 11-3-2016. Assaig de la Coral Polifonica. D'esquerra a dreta: Cinta Ollé, Elisa, Pepita Arrufat
Continua llegint

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS

De -
Imatge
Avui la Sénia s'ha llevat trista . Ahir els diaris digitals donaven la notícia, i la tele se'n feia ressò: havien mort tres catalans a Geòrgia per causa d'una allau mentre practicaven esquí de muntanya. Tristor. Pena. Al matí hem sabut que un dels tres esquiadors és Anselmo Ramírez . Anselmo el coneixem, com coneixem tota la seua família, la major part de la qual viu a la Sénia. El cor se'ns ha fet més petit. Dol més. El dia ja no podrà ser alegre a la Sénia. Ja fa temps que pensàvem que, en aquest blog, caldria parlar de la  gran família Mestre, els Torreta, que pervenen de Vallibona,   per la importància que han tingut i tenen per a l'entitat. Des de  Gregori Mestre ,  tants i tants anys vinculat plenament a pràcticament totes les seccions de l'entitat, fins a  Abril Fabregat ,  que ara té cinc anys, tots els cosins de la família han passat per Joventuts Unides en un moment o altre, amb més o menys vinculació, i cadascun d'ells es mereixeria un a
Continua llegint