JOVENTUTS UNIDES: UNA VIDA PLENA DE MÚSICA

ÀNGELS CENTELLES

Pels volts de l’any 1990, rondant els 4 anys d’edat, començà la meva vinculació amb Joventuts Unides. Des de ben menuda la música ha estat present en la meua vida i espero que ho segueixi estant per molts anys més. Dels meus inicis el que recordo especialment són els concerts amb el xilòfon (quina concentració!) i Gregori movent el seu braç amunt i avall per dirigir-nos.

Potser un concert de Nadal. Davant dels xilòfons, 

d’esquerra a dreta: Raimon Tolosà, Neus Sabater, Ramon, 

Àngels Centelles, Mireia Gargallo (no recordo la resta).

Audició d'acordió
a la Casa de Cultura    

I així, envoltada de cançons i d'instruments, va arribar l’hora d’escollir. D’escollir el meu instrument i el que m’ha acompanyat sempre des de llavors. A casa hi havia un acordió roig. La meua germana el tocava i jo, ja de ben menuda, l’escoltava.  De les seues mans, a les meues mans. Mai va deixar de sonar. (Bé, quan em vaig fer gran el vaig haver de canviar per un de més gros i de color negre). Marian Sales va ser qui em va ajudar a fer sonar les primeres notes i melodies durant els primers cursos fins que va arribar Susanna Gómez, la meva professora actual que dissabte rere dissabte fa que no perdi mai la il·lusió per tocar-lo. Gràcies.

Concert amb la Coral. D'esquerra a dreta: 

Franc Reolid, Joan Arnau, Manel Rallo, 

Àngels Centelles i Marta Reolid.

Tocant la flauta dolça 

al Conjunt Instrumental. 

Franc Reolid, Àngels Centelles

 i Marta Reolid.

        

Concert amb la Coral. D'esquerra a dreta:
Àngels Centelles, Marta Reolid, Marta Garcia,
Joan Arnau, Manel Rallo i Franc Reolid.

Ja tenia l’instrument però, per fer-lo sonar bé, calia aprendre música. Recordo com si fos ara quan Andreu treia un llibre roig de cançons catalanes (un llibre molt gran) i ens les apreníem. Moltes encara les canto ara. També penso en el te calentet que de vegades ens preparava. Que bo! I de passada ens anava bé per a la gola i per poder tenir la veu preparada. Però no tot era cantar ja que no puc oblidar-me del Conjunt Instrumental, on tocava la flauta dolça. Quan en veig una, de seguida em vénen molts records a la memòria. Andreu ha estat també una peça clau per a mi. Proper als seus alumnes però a la vegada exigent (quan era l’hora de treballar s’havia de treballar). Ell, juntament amb Albert, ha estat qui m’ha transmès la seva passió per la música i, en definitiva, me l’ha fet estimar.

Preparant-nos per cantar. Dalt, d'esquerra a dreta: Manel Rallo, Marta Garcia, Franc Reolid, Marta Reolid i Àngels Centelles. Baix, d'esquerra a dreta: Joan Arrufat, Alba Verge, Leticia Tíscar, Laura Solà, Laura Añón, Naya Bellaubí i Aitor Mies.

Crec que em farien falta més pàgines per explicar tot el que he viscut i tot el que ha significat per a mi Joventuts Unides. Totes les vivències les tinc ben guardades en el meu record ja que Joventuts Unides forma part de la meua vida i espero que ho continuï fent durant, almenys, 50 anys més.

Audició d'acordió del Nadal 2015
amb Susanna Gómez.

Felicitats!!

ÀNGELS CENTELLES

Alumna