MÚSICA, PERÒ SOBRETOT SENTIMENTS

Quinita Cardona

Què vos puc dir de la meua vinculació amb JOVENTUTS UNIDES? Seria un parlar de Música, però sobretot de sentiments.

Primer penso en la part afectiva que ens uneix amb Andreu. Quan era molt, molt jovenet vivia al lloc que ara anomenem Placeta del Toril i vaig seguir les seues inquietuds per descobrir el que era la seua passió, la Música! Va  passar moltes hores lluitant perquè el seu entorn ho acceptés com una fita, no com una fantasia. Dia a dia ens vam adonar que allò era una realitat i als que estàvem prop d'ell ens ho va fer sentir com una cosa pròpia.

A poc a poc va aconseguir una Entitat amb nom propi i bons col.laboradors, però això costa.

Ens hem sentit units a ella des de sempre. Quan hi entraves, respiraves un ambient diferent, et senties formar part d'una petita família que t'embolcallava i allí hi havia algú capaç de fer-t'ho sentir. 

Audició d'acordió a l'escola de música
(baixos de la casa abadia). D'esquerra a dreta,
Susanna Gómez, Vanessa Sánchez,
Àngels Centelles i Izaskun Fernàndez.

Les nostres filles, Anna i Àngels, van tenir la sort de poder rebre el seu ensenyament i encara que en alguna estona se'ls creués alguna blanca o negra sempre pensen que han tingut la sort d'estar dins de JOVENTUS UNIDES. Van gaudir d'unes altres vivències.  

Tots hem tingut la sort de tenir unes persones que s'han dedicat per complet a la formació de xiquets fent-los sentir la Música, primer Andreu i ara Albert; no han mirat hores de dedicació ja que forma part de la seua vida.

Gràcies a tots els que formeu part d'aquesta Entitat.

QUINITA CARDONA SABATER

Mare d'alumnes.