APRENENT A TOCAR LA GUITARRA
SHIRLEY ESCUBEDO PRADES
Aquella guitarra espanyola, regal de Reis de ma padrina, va ser una gran
companya
de viatge durant la meva adolescència i
joventut. Calia fer-la sonar, donar-li vida.
I és en aquesta part de la història on entra l’Andreu i els moments
viscuts a la Casa Abadia. Do, Fa,
Sol…La, Mi, Re… acords apresos sense tenir nocions de solfeig; arpegis,
melodies senzilles d’aquells cançoners folk dels anys 70…Quantes hores
d’assaigs i quanta paciència per part d’un futur monjo de Montserrat, motor i
ànima d’aquella Joventuts Unides!
 |
| Shirley en una foto de l'època, a l'ermiteta del pantà (avui en dia, assolada) |
La guitarra em va permetre tocar en grup i cantar, tant a la Sénia com a la
Pobla de Benifassà, canalitzar sentiments profunds i emocions intenses del meu
camí des de la infància a l’edat adulta; cosa que ara també estan fent el meu
fill Nil i el meu nebot Jordi amb més èxit que jo. I estic segura que a la meva fillola Aida, el
seu violí també l’ajuda a créixer.
El meu pas per l’Entitat el recordo breu i molt enriquidor. Tot el que hi vaig viure i aprendre em va millorar com
a ésser humà i forma part del meu íntim bagatge personal.
Sempre que vinc a la Sénia i puc, gaudeixo dels vostres concerts. Com a
mare d’estudiants de música i mestra, valoro molt la tasca educativa i musical
que esteu fent. Endavant… aquests primers 50 anys només són el principi!
Us desitjo el millor !
SHIRLEY ESCUBEDO PRADES
Exalumna
Comentaris