HONOR SOCIETAT 2023, UN GRAN HONOR PER A JOVENTUTS UNIDES

A hores d'ara ja és una notícia coneguda per tota la família de Joventuts Unides però ens plau fer-la conèixer també a tothom que segueix amb afecte i simpatia les vicissituds que viu la nostra entitat, humil però d'una important tradició acumulada.

Així, el passat 17 de juny, Joventuts Unides va rebre el premi que atorga anualment l'assosicació Josep Climent, de Castelló, a una entitat destacada per la seua trajectòria a favor de la cultura catalana. El guardó, un bell quadre que recull el diploma corresponent, comença amb uns versos del poeta Pere Quart del seu poema "Corrandes d'exili", seguits del text justificatiu del premi:

        Una esperança desfeta,

        una recança infinita,

        i una pàtria tan petita

        que la somio completa.

Per ser com sou,

perquè heu lluitat per la pau i la unitat,

perquè heu fet possible la més bella música,

perquè heu mantingut encesa la flama de la pàtria,

perquè creeu en temps de descreença

i espereu contra tota desesperança.

     

El president de Joventuts Unides, Dani Martínez, recull el premi Honor Societat 2023 atorgat per l'associació Josep Climent de Castelló. (17 de juny de 2023)

El lliurament es va emmarcar en el Concert de final de curs de les corals de l'entitat, en què hi van participar des dels xiquets de 3 anys fins a la Coral Polifònica. Així mateix, vam tindre el goig de rebre el Cor Pentecosta, de Castelló, a qui havíem convidat després de la nostra participació a l'Aplec de Corals de Castelló que tingué lloc l'octubre passat. S'escau, a més, que el Cor Pentecosta forma part destacada de l'Associació Josep Climent. 

En el moment del lliurament, Dolors Mas va fer la presentació del premi i Avel·lí Flors en feu la glossa. Tots dos són coneguts nostres des de fa molts anys, companys de lluites i d'esperances, treballadors incansables, exemples de cordialitat i de bondat. Reproduïm, a continuació, el parlament d'Avel·lí, que va adreçar al públic que omplia la Casa de Cultura plena, un auditori que el va escoltar amb gran interès i amb emoció profunda. 

Actuació del Cor Pentecosta, de Castelló, i de la Coral Joventuts Unides,
tots sota la direcció d'Oriol Plans i Fusté.

PARAULES D'AVEL·LÍ FLORS

Avel·lí Flors i Dolors Mas

Tenia ganes de dirigir-vos unes paraules d’afecte i d’admiració a esta concurrència que aplega valencians de Castelló i catalans de les Terres de l’Ebre i que em permeto encapçalar amb unes paraules de Joan Fuster: “Seria ridícul de pensar que, en travessar el límit administratiu que separa la província de Tarragona de la de Castelló, hòmens i ambients canvien en alguna mesura. El canvi, si n’hi ha, és imperceptible. Escolano, quan parla de la gent dels Ports de Morella, diu significativament que ‘en muchas cosas catalanean’. És una forma d’expressar que la transició entre el Principat de Catalunya i el País Valencià és tènue i sense ruptura. En realitat —continua dient—, voler establir un salt entre catalans i valencians en la divisòria dels drets-estats medievals (Regne d’Aragó, Principat de Catalunya i Regne de València) seria un passatemps infantil. Hi ha menys, molt menys distàncies entre les comarques catalanes i valencianes contigües, com les dos del Maestrat i la del Baix Ebre, que no entre dos comarques valencianes de llengua distinta, com les dos Planes i l’Alt Palància. I no solament per la llengua, per més que principalment per ella.” I acaba dient Joan Fuster: “Fill d’un empelt català de la faixa litoral del sud de l’Ebre, el País Valencià, l’antic Regne de València, no pot desmentir el seu origen. Més encara: és, en tant que el perpetua en les seues concrecions locals. Dir-nos valencians, en definitiva, és la nostra manera de dir-nos catalans. Si som autèntics catalans com diria el cronista Muntaner al segle XIV quan escrivia des de l’Horta de València: “uns catalans, potser descolorits i, sobretot, invertebrats.”

El nom de la Sénia, per a alguns de nosaltres, benvolguts i benvolgudes, evoca moments molt especials. A les casetes del pantà d’Ulldecona tinguérem durant els anys setanta del segle passat, amb la flor dels nostres jóvens, els primers campaments, unes colònies que sempre recordaré amb nostàlgia. Vint anys després tornaríem per admirar l’Escola de Música de Joventuts Unides, la seua coral i el seu grup instrumental, amb el bon Andreu al capdavant, i per aprendre dels qui en sabíeu. 

Quin poble més admirable és la Sénia! Una població petita, però molt gran, que ens sobtava vivament venint de Castelló; una població industriosa, plena d’iniciatives i amb un net color català. Venint de Castelló, cada dissabte, deixàvem a l’esquerra el darrer poble del país, el poble de Sant Rafel, dominat, aleshores, per Unió Valenciana, que es vanagloriava de no tenir res a compartir amb els catalans. Però només arribar a la plaça de la Sénia, oh meravella!, i veure el casal d’Esquerra Republicana i allí mateix la icona del poble, l’indescriptible mossèn Suñé, amb aquella sotana carregada de taques i cendra, que ens rebia amb simpatia i amb bon humor. “Bon dia, Avel·lí”, solia dir-nos.

No és estrany, per tant, que mai no deixàrem de mantenir el record i el contacte amb la Sénia fins que el curs passat tinguérem l’oportunitat de demostrar-vos com us estimàvem i admiràvem. Per això, us vam demanar que vinguésseu a fer-vos admirar. A l’Auditori de Castelló tots quedàrem bocabadats amb la lliçó de bona direcció d’Oriol Plans i en sentir-vos cantar a vosaltres l’emotiva Cançó a Mahalta. I encara faltava compartir la bellíssima Cançó de l’instant, de la qual em perdonareu d’estrafer-ne uns versos:  

Perquè a la Sénia feu tan bella música, 

perquè enamora sempre el vostre cant,

perquè les nostres vides s’harmonitzen,

perquè, sent tan distants, semblem germans.

Benvolguts amics de la Sénia, i especialment vosaltres que us aplegueu en obra i esperit sota el nom de Joventuts Unides; Junta Directiva de l’associació; direcció, professors i alumnes de l’escola; direcció, cantores i cantors de la vostra coral: enhorabona per una feina tan ben feta, per la vostra perseverança i per la vostra amistat.

Moltes gràcies.

La Sénia, 17 de juny de 2023

Actuació del Cor Pentecosta i la Coral Joventuts Unides, acompanyats al piano per Duna Fontanet.

Actuació conjunta de totes les corals de l'Escola de Música Joventuts Unides, la Coral Polifònica i el Cor Pentecosta, que van interpretar "L'ametller", un poema de Joan Maragall musicat per Josep Ollé i Sabaté. (Piano: Duna Fontanet; percussió: Andreu Roig; direcció: Oriol Plans).