PETITA HISTÒRIA D’UN LLUM DE L’ARBRE DE NADAL DE LA PLAÇA MAJOR
CANTADA DE NADALES - Concert participatiu de la Coral Polifònica
Comencem un any nou amb els nostres millors desitjos per a tothom i fent-nos ressò del Concert Participatiu de Nadales que vam oferir el passat 30 de desembre. I ho farem reproduint el text que va servir com a presentació i alhora per enllaçar les nadales que vam cantar.
 |
| Foto de grup dels participants. A primer terme, el director, Oriol Plans i Fusté, i alguns músics: Lluc Mañés, Rut Queralt, Gerard Toset, Uxia Horta, Sergi Querol i Meritxell Queralt. |
Divendres passat ens vam aplegar persones de totes les edats que teníem en comú que ens agrada cantar, o la música, i que hem format part -o encara en formem- d’aquesta gran família que és Joventuts Unides. I voldríem donar-li continuïtat, o siga que cada any, quan tants seniencs que estan habitualment fora tornen al poble perquè és Nadal, ens puguem retrobar per cantar les nadales de sempre, les d’aquí i les d’allà, perquè cantar nadales fa Nadal, i fa poble i fa germanor.
Com que enguany era la primera vegada que el féiem, vam pensar un format híbrid. És a dir, primer la Coral Polifònica va interpretar tres nadales: Silen Night, en la versió de Pentatonix; Dins una cova, nadala nord-americana; i per acabar, el Glòria de Josep Ollé i Sabaté i text de Ponç Pons. Després s’hi va afegir la resta de participants a la cantada. Però també el públic va poder cantar, i per a això tenien totes les lletres al programa.
 |
| Coral Polifònica: Oriol Plans, Maria Toset, Toni Capseta, Josep Queralt, Alexis Agramunt, Eloi Sebastià, Joan Segura, Armando Solà, Albert Queralt, Josep A. Tíscar, Daniel Cervera, Xavier Margalef, Isabel Queralt, Elena Garcia, Esmeralda Ferré, Carla Gisbert, Nuri Abella, Rosa Vinyals, Natàia Jiménez, Emília Balada, Celi Cardona, Ako Arasa,i Ester Martí. |
Deixeu-nos-ho dir: moltes moltes gràcies a tothom! A tots els participants, des del primer fins a l'últim, cantaires i músics, grans i menuts: gràcies per ser-hi! Gràcies a Cinta Ollé, que també ens va acompanyar i ens va dirigir en una peça; i a Maria Toset per la presentació. A l'ajuntament. I moltes gràcies també a mossèn Xavier, que ens va facilitar els assajos i poder realitzar el concert en aquest marc tan adient per al cant coral com és la nostra església parroquial.
 |
| El grup de participants dirigits per Cinta Ollé. A primer terme, dos músics més: Òscar Pla i Manel Reverté. |
 |
| Maria Toset presentant el concert. |
PETITA HISTÒRIA D’UN LLUM DE L’ARBRE DE NADAL DE LA PLAÇA MAJOR
Soc un petit llum de l’arbre de Nadal de la plaça... Bé, poseu-hi una mica d’imaginació. Estic a dalt de tot, a tocar de l’estel i, d’allí estant, em miro la plaça, allà baix. Des que munten l’arbre fins que el trauen, passades les festes, veig tantes coses, tanta gent, tant de moviment…! Molts van a fer-se una foto… Però els dies d’abans del 25 és un no parar i tothom va carregat cap aquí i cap allà: tothom va de bòlit, perquè és Nadal.
* * *
Avui han passat una colla de gent que no havia vist cap dia. Tots s’abraçaven i se saludaven: es veu que normalment viuen en un altre poble o ciutat, o fins i tot a l’estranger. Però aquests dies, cap a casa falta gent! Igual que les nadales, que en tenim d’aquí i d’allà i de més lluny, però totes ens les fem nostres i totes ens recorden que és Nadal.
* * *
Des d’aquí dalt veig passar molta gent diversa. Jóvens, no tan jóvens i grans… Gent contenta i, també, gent trista… Moltes colles i, també, persones soles… Jo intento parar compte de tothom, perquè tots són importants. Alguns aixequen els ulls i em miren: potser recorden algú que voldrien que hi fos, però que ja no hi és, i la meua petita llum sembla que els fa companyia.
* * *
Aquesta Caterina de la nadala devia ser una pastora molt famosa, perquè té una cançó i tot…! S’ha de dir que, de pastors, no n’he vist cap. I mira que en surten en un munt de nadales catalanes, que certament donen protagonisme a personatges força humils. Per cert, de dimoni, tampoc no n’he vist cap; algun dimoniet, això sí, però de dimoni dimoni, ni escuat ni amb cua, no cap. Més val així!
* * *
“Enguany no fa fred!”, és el que sento cada dia. O millor: “Quin temps més esbalotat, quina calor que fa!” Enguany l’Infant no tindria fred ni que estigués nuet nuet. Però, és clar, si entenem la nuesa com la pobresa, o la solitud, o la malaltia... potser sí que tot això dona tristor i sentiment de fred. Tant de bo la meua petita llum pogués escalfar tota aquesta gent. Si fóssem tots els llums de l’arbre, potser sí que els arribaria l’escalfor.
* * *
Escolteu, els àngels canten!
—Què són els àngels? N’hi ha, d’àngels?
I tant que n’hi ha! D’aquí dalt no es veuen, però es noten pertot arreu. ¿Coneixeu alguna persona que sempre és amable, que quasi mai no s’enfada…, que sempre està disposada a ajudar…, que sempre veu el costat bo de les coses, sempre amb un somriure… i que sembla que, quan arriba en un lloc, la vida s’il·lumina? Doncs podríem dir que és un àngel i que teniu tota la sort de conèixer-lo, perquè segur que us farà la vida més bonica.
* * *
La meua petita llum continuarà il·luminant encara alguns dies més: demà veuré l’Home dels Nassos i la celebració de l’arribada del 2023. Després vindran els Reixos, carregats de joquets per als menuts i, si fan cas al que demana la gent, de molta salut per a tothom. I l’arbre i tots els petits llums, seguirem aquí, alegrant una miqueta a tothom que ens mira: perquè ja se sap que amb alegria la vida es passa millor. Però recordeu que l’any que ve ens retrobarem, perquè tornarà a ser Nadal.
Bon any a tothom!
 |
| Alguns dels cantaires que ens van acompanyar: Cristina Uroz, Carles Ferreres i Àngels Segura. |
 |
| Els xiquets de la primera fila: Aida Arasa, Guim Arasa, Abril Fabregat i Biel Reverté. I alguns cantaires que ens van acompanyar: Martí Vinyals, David Vinyals, Marian Sales, Margarita Ortí, Orfelina Martí, Carme Ferré i Esther Segura. |
Comentaris