DIA 21. ESTIU INCERT I COMIAT


DIARI PERSONAL
Divendres 24 d'abril

"Toll dels Arenals". Alexia Barreda.
Treball de Plàstica durant el confinament
Bona nit!

És molt tard i em fa bastant de mal el cap, però continuo el meu propòsit d’escriure’t cada dia. Avui he fet tantes coses que no sé ni per on començar. Ara que ja portem tants dies a casa, tot comença a ser molt repetitiu... Per cert, avui ens ha fet un dia espectacular, tot el dia molt de sol, amb una temperatura boníssima de primavera; suposo que això ja serà així i cada dia farà una mica més de calor.  La meva germana també ha estat tot el dia ocupada fent coses, igual que els meus pares, cadascun amb la seva rutina: el meu pare és el que surt a comprar si fa falta alguna cosa i la meva mare treballa des de casa.

Durant tot el dia he estat pensant si tota aquesta situació ens canviarà a tots la forma de fer les coses. Per exemple, ara que la majoria de gent de tot el món ha provat el teletreball (treballar des de casa); a partir d’ara potser canvien les coses i hi ha molts oficis que ja es fan directament amb aquest sistema i ja no cal anar cada dia al lloc de treball. Està clar que molts oficis han de ser presencials, però n’hi ha molts altres que no caldria que ho fossin. Tot aquest temps ens ha servit per reflexionar i demostrar que es poden fer moltes coses des de casa i que a vegades es perd molt de temps fent viatges innecessaris; per tant, contaminem quan no caldria. Com hem vist per la tele, moltes reunions es poden fer amb vídeo-trucades i amb missatges, sense haver de sortir de casa, gràcies a tota la tecnologia que tenim. En un futur, espero que tots els que fan les lleis, s’adonin que podem millorar molt.


Dissabte 25 d'abril

Les notícies diuen que a partir de demà ja ens deixaran sortir al carrer; ho anuncien com a sortida controlada dels menors a l’espai públic. Aquesta noticia és una mica confusa, perquè per un costat parlen de menors d’edat però per un altre costat parlen de menors de 14 anys; llavors nosaltres estem al grup de menors però no al grup de menys de 14 anys. També he llegit que no podem sortir a passejar amb el pare, la mare i la germana, tots junts. Hem de sortir per separat i jo només puc sortir sola a comprar o a treure el gos. Esperem que la setmana vinent hi hagi noves normatives amb una mica més de permisos.

Tinc diferents reflexions sobre tota aquesta situació. Crec que són unes normes una mica estranyes, ja que, si estem vivint quatre a casa, perquè no podem sortir tots junts per fer el passeig? És il·lògic. Tampoc no és gaire normal que fins ara no podíem sortir per a res de casa i ara ja podem anar a comprar on hi pot haver molta més gent en un lloc tancat. Tota aquesta situació també em fa pensar què passarà en un temps; penso que a la Sénia no hi ha cap infectat pel coronavirus, però quan començarem a sortir tots i a moure’ns amb normalitat, si una persona del poble s’infecta, ens ho pot encomanar a tots els altres. Tinc una mica de preocupació, perquè tot el que no ha arribat fins ara, ens arribi més tard aquí. Suposo que això ja ho deuen tenir pensat o estudiat els que més entenen d’infeccions, però a mi em crea una mica de por. Diuen que amb la calor aquest virus perd força; esperem que sigui així i que s’acabi aviat.

Fins a la pròxima, diari!

ALEXIA BARREDA SERRA
Alumna de 3r d'ESO

Comentaris

Estem molt orgullosos de les nostres filles, en aquest cas, d'Alèxia. Moltes gràcies per confiar amb ella i publicar el seu treball del confinament, estem molt contents. Segur que continuarà treballant i intentant millorar cada dia. Gràcies!
JOVENTUTS UNIDES ha dit…
Realment, en podeu estar ben contents. Ha estat un plaer llegir el seu diari, perquè ha resultat lleuger, amè, interessant pel que explicava i per les reflexions que en treia cada dia, sempre relacionades amb valors i amb actituds positives. No s'ha fet repetititu en cap moment -cosa molt difícil d'aconseguir, tan per la situació que vivíem com per la joventut d'Alèxia. Un diari que es mereixia ser publicat perquè és un reflex del que hem viscut tots. Moltes gràcies a tota la família i, en especial, a Alèxia.
Albert Queralt ha dit…
Ha estat un autèntic plaer seguir cada dia el diari d'Alèxia. Moltes gràcies per haver-lo compartit!

Entrades populars d'aquest blog

PUJA LA NIT COM UN HIMNE DE SAFO. Record i agraïment d'un Concert de Sant Jordi

MUNTANYES DEL CANIGÓ

... ON SIGUEU, CANTEU I FEU CANTAR!

JOVENTUTS UNIDES, PREMI CLAVÉ 2023

ANSELMO: EL CAMÍ DELS HEROIS