DIA 6. CUIDEM ELS ANIMALS

De -

DIARI PERSONAL
Dilluns 6 d'abril
Foto: Alexia Barreda

Hola!!

No tinc ganes d’escriure, ni sé molt bé què contar-te, perquè ara tots els dies són quasi iguals. Com que m’he proposat escriure’t cada dia, intentaré fer-te un petit resum del dia d’avui que, per cert, ha començat com tots els altres dies, amb higiene personal, esmorzar, deures, arreglar-me l’habitació…; bé, com sempre. Com a cosa especial i diferent, avui hem dutxat la meva gossa. Això sempre ho féiem fora de casa, però amb la situació actual en què no podem sortir, l’hem banyat a la banyera. Com que no és l’habitual, ella no s’estava quieta, volia sortir tota l’estona de la banyera i es movia molt. Per posar-li el sabó ha estat tota una aventura i després, una vegada l’hem esbandit, ha començat a sacsejar-se sense parar i ho ha mullat tot: a nosaltres, les parets, pel terra, etc.; tot xop! Hem pensat d’assecar-la amb l’assecador perquè no mullés tota la casa, però, quan l’hi hem apropat, ha començat a tremolar; li fa molta por. 

M’ha fet pensar molt en com podem explicar-li que no ha de tenir por d’un aparell elèctric, però com s’explica això a un gos? No l’havia vist mai amb la cua entre les cames i intentant amagar-se; no sé si és pel soroll o per tirar-li l’aire tan a prop o què... M’ha fet pensar en tots els animals que tenen por a causa de maltractaments o abandonaments. Cada dia surten notícies d’animals maltractats o abandonats i de protectores que demanen ajuda tant de professionals, de menjar, de diners per a medicaments i per poder-los curar, etc. Hem d’ajudar els animals, perquè siguin feliços i no tinguin pors. No puc entendre com hi ha gent que fa mal a un gos o a qualsevol animal. Se’ls agafa molta estima quan els cuides i ells són molt agraïts; per exemple, a la meva gossa li agrada molt quan la rasquem i sempre busca les nostres mans o normalment vol estar prop nostre quan estem descansant.

Tinc molta estima a la meva gossa!

Fins demà, diari!

 ALEXIA BARREDA SERRA
Alumna de 3r d'ESO

Comentaris

iaiapepi.1@gmail.com ha dit…
Alèxia, cada dia m'agrada més llegir-te, ja se que la meua opinió potser una mica interessada, pero es la veritat, cada dia esperem el teu escrit i cada dia ens emocionem al llegir-lo. continua així !!!! Ets estupenda .




11 de juny del 2020, a les 11:22
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

HONOR SOCIETAT 2023, UN GRAN HONOR PER A JOVENTUTS UNIDES

De -
Imatge
A hores d'ara ja és una notícia coneguda per tota la família de Joventuts Unides però ens plau fer-la conèixer també a tothom que segueix amb afecte i simpatia les vicissituds que viu la nostra entitat, humil però d'una important tradició acumulada. Així, el passat 17 de juny, Joventuts Unides va rebre el premi que atorga anualment l'assosicació Josep Climent, de Castelló, a una entitat destacada per la seua trajectòria a favor de la cultura catalana . El guardó, un bell quadre que recull el diploma corresponent, comença amb uns versos del poeta Pere Quart del seu poema "Corrandes d'exili", seguits del text justificatiu del premi:         Una esperança desfeta,           una recança infinita,           i una pàtria tan petita          que la somio completa. Per ser com sou, perquè heu lluitat per la pau i la unitat, perquè heu fet possible la més bella música, perquè heu mantingut encesa la flama de la pàtria, perquè creeu en temps de descreença i espereu cont
Continua llegint

PUJA LA NIT COM UN HIMNE DE SAFO. Record i agraïment d'un Concert de Sant Jordi

De -
Imatge
 ROSA VINYALS   "Puja la nit com un himne de Safo..." Em ve al pensament aquest vers, tan meravellosament recitat --declamat-- per Dragos Bandi, perquè amb ell iniciava el record i la reflexió. "Refaig un vell camí familiar, / us recorde, / us evoque, / us necessite cada dia més, / la vostra callada companyia mentre escric", llegia Jan Ariño. Molt hem viscut junts. Hom podria dir que tota una vida. Gairebé. Recordo un moment, potser del primer any de formar part de Joventuts Unides. Estàvem al xalet de Julio Allepuz i Mari Tere Garcia. Celebràvem alguna cosa, no sé què, però hi érem la coral de llavors, força nombrosa. Jo devia tindre, potser, divuit o dinou anys... o disset. Hi era, és clar, Maria Unió. Jo havia "escrit" un "poemeta" (no se li'n podria dir ni això) i, és clar, em van dir de llegir-lo. Deia coses com: "Que, quan un de tots riu, / qui riu? Tots. / Que, quan un de tots plora, / tots amb ell. / Que sou part de ma vida, / sí
Continua llegint

MUNTANYES DEL CANIGÓ

De -
Imatge
El Canigó és el cim més emblemàtic del Pirineu .  El massís del  Canigó , de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la  Mediterrània . Se situa a la  Catalunya Nord , damunt les planes del  Conflent  i el  Rosselló , d'una banda, i del  Vallespir  i de l’ Empordà , de l'altra. Avui  ens plau de recordar diverses referències musicals -o no- al Canigó. Canigó i presseguers. Vinçà (Co nflent).  Foto: Alain Ortiz  ( Font: Aleix Renyé, twitter) Les dues cançons tradicionals més conegudes que fan referència al Canigó,  Muntanyes del Canigó   i  Muntanyes regalades , tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, / fresques són i regalades...", "Muntanyes regalades / són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions. La versió que cantem nosaltres de Muntanyes de Canigó és un arranjament per a quatre veus (SATB) de Nadal Puig . S'hi expressa la solitud i l'enyorament d'un enamorat, a
Continua llegint

JOVENTUTS UNIDES, PREMI CLAVÉ 2023

De -
Imatge
L'ESCOLA DE MÚSICA JOVENTUTS UNIDES és distingida amb el Premi Projecte Transformació Social en la sisena edició dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya Divendres passat, 17 de maig, va ser una data destacada i emotiva per a Joventuts Unides. Anàvem a Sant Sadurní d'Anoia per assistir a la Gala de lliurament dels Premis Josep Anselm Clavé de la Música Coral a Catalunya en la seua sisena edició i el motiu no podia ser un altre: el jurat havia concedit un premi a Joventuts Unides. A més de l'agraïment i l'alegria que sentíem, vam poder gaudir d'una gala en què es van destacar molts noms del món coral (compositors, directors i cors) i moltes associacions de música i cultura tradicional. Tot plegat un exemple del ric teixit associatiu i de la vitalitat de la cultura tradicional i popular a Catalunya.  A la Gala hi va assistir una àmplia representació de la música coral i dels Cors de Clavé, i va comptar amb l'assistència destacada de l' H
Continua llegint

... ON SIGUEU, CANTEU I FEU CANTAR!

De -
Imatge
  MERCÈ CANO i NOGUÉ     (Encara en relació amb el lliurament dels Premis Clavé 2023, us oferim el parlament que hi feu Mercè Cano, presidenta del Moviment Coral Català, una confederació de diverses federacions corals de Catalunya. Li agraïm que ens permeti publicar aquestes encertades paraules, que subscrivim plenament.)      Bon vespre a tots i totes, Avui hem lliurat els Premis Clavé corresponents a l’any 2023. Al llarg de l’any s’han fet moltes activitats corals de tot tipus arreu del territori i aquí s’han triat uns guanyadors i guanyadores d’entre els molts candidats i candidates presentats. Però, segur que encara hi ha grups corals que no han estat presentats. Al llarg de l’any aneu pensant en quantes actuacions protagonitzeu o aneu a veure i feu-ne un llistat per poder presentar candidatures el proper any. Donarem més feina al jurat, però podrem presentar un ventall encara més gran del que es canta a Catalunya. Aquí, entre nosaltres, hi ha gent que canta, que fa cantar i que ga
Continua llegint